Què passa si Catalunya no forma part (inicialment) de la UE: els escenaris alternatius de Junts pel Sí
La candidatura assegura que el nou estat "no quedaria ni una mil·lèsima de segon" fora de la Unió Europea, però analitza totes les possibilitats amb la mirada fixada en aspectes centrals com la negociació del deute amb l'Estat
Barcelona"Com que ens hi juguem el pa dels nostres fills, hem de tenir en compte tots els escenaris". La frase l'ha pronunciat aquest dilluns Germà Bel, economista i cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona, en el torn de preguntes de la presentació del programa de viabilitat econòmica de la independència incorporat per la candidatura al programa electoral. A què es referia? A la possibilitat que un hipotètic estat català quedi fora de la Unió Europea (UE) en la fase inicial del procés. Aquest és un flanc que els partidaris del 'no' estan aprofitant per plantejar dubtes sobre la viabilitat de la independència, i Junts pel Sí ho ha aprofitat per plantejar quines alternatives hi ha sobre la taula per mantenir relacions econòmiques, polítiques i institucionals amb la comunitat europea. Una qüestió central en la mesura que en depenen aspectes tan transcendentals com la negociació del deute que cal assumir de l'Estat.
Què passa amb el comerç?
"Si Catalunya forma part de la UE, s'acaba la història. Si deixa de ser-ne membre, pots fer acords comercials". En aquests termes s'ha expressat Bel. "En el pitjor dels casos, es poden fer acords bilaterals", ha destacat Oriol Amat, també economista i número vuit per Barcelona de la coalició que formen CDC i ERC per al 27-S. Amat s'ha mostrat especialment optimista en una fase del seu discurs: "No estarem ni una mil·lèsima de segon fora de la UE". Sobre quina base argumental? "Si la independència és inevitable, Europa obligarà a negociar". Tant Bel com Amat, i posteriorment el número quatre per Barcelona i president de la Generalitat, Artur Mas, s'han esforçat a destacar que el 60% de les exportacions catalanes van dirigides fora d'Espanya.
Amat també ha posat de manifest que el 70% de les mercaderies espanyoles que van a l'estranger passen per Catalunya, fent entendre que el primer interessat a mantenir un hipotètic estat català dins del marc institucional europeu és el mateix govern espanyol. "Us podria dir que a Espanya li aniria malament sense nosaltres, però no ho faré. Sóc dels convençuts que a Espanya li va bé sense Catalunya, i potser algun de nosaltres tenim més confiança en l'economia espanyola que alguns espanyols. Espanya no quedaria com un país inviable", ha apuntat Mas. Amat ha argumentat que, "realment", res canviaria després de la independència. "Mentre s'arreglen les formalitats, importa la normalitat", ha apuntat el número vuit de Junts pel Sí a Barcelona.
Què passa amb el deute?
És un debat central en cas que algun dia Catalunya i Espanya s'asseguin en una taula de negociació per tractar la independència. Bel ha volgut introduir una nova variable en la campanya de Junts pel Sí: la possibilitat que un hipotètic estat català es converteixi en un estat "tercer" i no en un estat "successor". "Els qui manen hauran de decidir-ho", ha assenyalat el cap de llista de la coalició per Tarragona, perquè "no està previst als tractats". "Quan hagin pres la decisió, ens diran a l'Estat [espanyol] i a l'estat català –ja reconegut– si som membres de la UE institucionalment. Per tant, si haurem d'assumir drets i deures", ha afegit.
Quina traducció pràctica té aquest escenari? En cas que Catalunya no fos considerada per les autoritats competents com un estat "successor" i se la considerés un estat "tercer", no tindria per què fer-se responsable de la part del deute espanyol que li pertoqués. "Així és com funciona el dret internacional, i així són les regulacions específiques de processos de secessió", ha indicat Bel.
Què passa amb les finances catalanes?
Un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) –del qual, per cert, forma part el candidat per Tarragona de Junts pel Sí– situava entre 4.000 i 5.000 milions d'euros mensuals les necessitats de tresoreria de la Generalitat per afrontar l'escenari d'una declaració unilateral d'independència sense cap mena de suport internacional. "Aquest escenari és sense negociació, i si la independència és inevitable la UE obligarà a negociar", ha reiterat Amat. Aquest desfasament mensual de tresoreria tan elevat és en el supòsit que l'Estat no fa cap transferència a Catalunya i la Generalitat segueix enviant tots els impostos a Madrid.
Què passa amb els bancs?
Un dels arguments que fa servir el bloc del 'no' és que els bancs establerts a Catalunya es quedarien sense accés als mecanismes financers que ofereix el Banc Central Europeu (BCE). "Hi ha bancs de fora de la UE [suïssos i nord-americans] que estan accedint a finançament del BCE", ha apuntat Bel, que ha xifrat en 128 les entitats financeres que es troben en aquesta situació. "Per accedir a les ajudes, el país [d'on és original el banc], l'ha de tenir entitats financeres amb sucursals o filials a països de la UE", ha defensat el cap de llista per Tarragona.
"Espanya no pot perjudicar el Banco Santander o el BBVA", ha argumentat Bel. La clau de tot, segons Mas, és que la negociació entre l'Estat i una hipotètica Catalunya independent no provoqui "lesions econòmiques". "Com es treu contra la seva voluntat un país que ja forma part de la UE?", s'ha preguntat el president. Per si de cas, però, Junts pel Sí es planteja escenaris alternatius.
