Junts pel Sí proposa a la CUP un pla de xoc social amb 20 mesures

BarcelonaLa jornada de dijous va suposar un punt d'inflexió en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Després de dies de tensions i d'una escalada creixent de retrets entre la jornada nacional de debat de la CUP de diumenge i l'escenificació de dimarts pel que fa als zero acords als quals lamentaven haver arribat els anticapitalistes amb JxSí, dimecres va arribar certa calma i, al final, l'article a l'ARA de l'exdiputat David Fernàndez apostant per cedir dos vots per a la investidura d'Artur Mas si hi ha un pla de xoc "real i concret" sacsejava els ànims sobiranistes. I dijous, per fi, els equips negociadors es van tornar a trobar i van posar fil a l'agulla cap a un acord que desitgen les dues parts. Van acordar fusionar les quatre taules de negociació en una de sola i van fixar un calendari de treball amb l'objectiu de tancar un acord que l'assemblea de la CUP del dia 27 pugui debatre. A més, JxSí va portar una proposta de preacord de pla de xoc social amb 20 punts que els anticapitalistes volen concretar.

En què es basa aquesta oferta de la coalició independentista? La llista liderada per Raül Romeva, segons ha pogut saber l'ARA, ha elaborat el text a partir dels programes electorals respectius, de les propostes comunes i de les converses que s'han desenvolupat les últimes setmanes. Segons la coalició, aspira a ser una síntesi d'unes negociacions que afirma que sempre han estat cordials, i que no busquen imposicions i cessions. "És un acord que no ha de deixar vencedors ni vençuts", defensa.

La proposta de JxSí conté 10 mesures relatives a inversió social –tres de les quals es podrien aplicar en una pròrroga pressupostària i set exigirien nous pressupostos– i 10 mesures de caràcter més polític, tot i que està obert a incloure'n més. La recuperació de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu, la reducció en un 50% de les llistes d'espera en la primera visita a l'especialista i la garantia de la prestació de dependència a tots els que en tinguin reconegut el dret són de les més destacades i amb més afectació pressupostària. La CUP va celebrar la proposta, però la va trobar "massa genèrica". Els anticapitalistes reclamen que vingui acompanyada de recursos econòmics, terminis, garanties i mecanismes de control que garanteixin que es complirà.

Les propostes són les següents i, segons JxSí, les tres primeres es poden aplicar en un escenari de pròrroga pressupostària:

1. Garantir el 100% de la cobertura en l'alimentació per als infants que els serveis socials identifiquen que pateixen pobresa infantil.

2. Aplicar la llei contra la pobresa energètica, garantint l'accés al subministrament d’aigua, gas i electricitat, impedint els talls a famílies vulnerables i finançant un fons contra aquesta xacra –que comptarà amb recursos públics, tot i que les empreses subministradores també se n'haurien de fer coresponsables, segons la llei suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

3. Aplicar la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l'àmbit de l'habitatge pel que fa al reallotjament de les persones i famílies desnonades.

Les següents set mesures requereixen aprovar nous pressupostos:

4. Recuperar la consideració de la renda mínima d’inserció com a dret subjectiu –no condicionat al pressupost– i retallar-ne restriccions. Aquesta mesura és paral·lela a la tramitació parlamentària de la iniciativa legislativa popular per una renda garantida de ciutadania.

5. Reduir un 50% les llistes d'espera per a la primera visita a l'especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en intervencions quirúrgiques de patologies no greus –les patologies greus ja no han d'esperar a llistes d'espera.

6. Garantir la prestació de dependència a totes les persones que en tenen reconegut el dret –malgrat que l'Estat no paga la part que li pertoca.

7. Contractar més professors a centres dels barris amb més dificultats econòmiques, reduint la ràtio d'alumnes, i invertint prioritàriament en centres d'alta complexitat i en zones desafavorides.

8. Tendir a cobrir tota la demanda de places de les escoles bressol amb preus públics.

9. Tendir a equiparar els percentatges de parc públic d’habitatge a la mitjana europea.

10. Recuperar la llei de barris, amb concursos per impulsar projectes proposats pels ajuntaments.

Les següents deu mesures són de caràcter sobretot polític, en ocasions vinculades a l’assoliment de la sobirania que cal per aplicar-les:

11. Aprovar i instaurar la dació en pagament.

12. Fomentar l'economia social i cooperativa, gestionant el 20% del fons d’ocupació a través d’Aracoop perquè implementi un pla de xoc per promoure la creació de cooperatives entre joves, aturats i majors de 50 anys, també amb incentius fiscals, assessorament i ajudes per al finançament.

13. Accelerar la creació d'un banc públic a partir de l’Institut Català de Finances, per incentivar el teixit productiu.

14. Fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals (equivalent al 60% del salari mitjà, com recomana la Carta Social Europea).

15. Reformes fiscals com reinstaurar l'impost a la banca i els tributs verds frenats pel TC, afavorir les empreses més respectuoses amb el medi ambient o reduir l’IRPF a les rendes baixes.

16. Crear una policia fiscal que persegueixi el gran frau, en el marc de la Hisenda pròpia.

17. Aturar el traspàs del cànon de l'aigua cap a empreses mixtes i privades.

18. Primar l'autoconsum de les renovables –en línia oposada al govern espanyol i la seva tributació–, fer una auditoria pública dels costos de transició a la competència –analitzant les compensacions a les empreses anteriorment monopolístiques quan es van liberalitzar els sectors energètics– i impulsar un pacte per assolir un 100% de producció d’energies renovables el 2050.

19. Garantir que la coeducació sigui un principi vinculant –en la línia d'allò establert a la LEC– en l'establiment de futurs concerts educatius.

20. Revisar la posició de la Generalitat com a acusació en els processos judicials oberts amb rerefons polític, sempre que el motiu de la causa no sigui l’agressió a un mosso.