El full de ruta de Junts pel Sí planteja un camí a la independència amb base legal "per no fer salts al buit"

BarcelonaJunts pel Sí ha presentat aquest divendres el seu full de ruta cap a la independència. Ho ha fet al Col·legi d'Advocats de Barcelona amb la presència de la plana major de la candidatura i la intervenció de Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Rull, Marta Rovira, Carme Forcadell i Muriel Casals. L'ordre del full de ruta és aquest: mandat ciutadà el 27-S, declaració solemne, primera fase del procés constituent, govern de concentració, proclamació de la independència, llei de transitorietat jurídica, llei del procés constituent, eleccions constituents, redacció i aprovació per referèndum de la Constitució definitiva.

"La declaració solemne és l'inici del procés. Ha d'anar acompanyada d'una proposta d'obertura de negociació amb l'Estat per fer efectiu el mandat, una comunicació adreçada a la UE per explicar-li que s'ha iniciat el procés i que volem negociar amb l'Estat, i que volem seguir a la UE i a l'eurozona. En tercer lloc, una comunicació als líders internacionals, caps d'estat i de govern de tots els estats. I el quart, un mandat a la Generalitat per implementar la declaració solemne. Immediatament després d'aquesta declaració solemne, començarà el procés constituent. És una fase gestionada només per la societat civil. Encara estem amb legislació autonòmica, en aquest punt. És la societat civil la que comença a elaborar el projecte de Constitució. Això ja s'està fent", ha assenyalat Pi-Sunyer.

La feina del govern de concentració

En paral·lel a això, les institucions de la Generalitat i especialment el govern de concentració han de fer quatre activitats diferents. "La primera és material: posar en funcionament les estructures d'estat. Hi ha actes tan rellevants com per exemple el reclutament i formació dels dirigents i la resta de personal que ha de gestionar les estructures del futur estat. Això no ens ho poden impugnar, és una activitat material, no formalitzada jurídicament. La segona és la preparació del reconeixement internacional del nou estat. Intensificar contactes internacionals. La tercera gran funció és la gestió ordinària de les competències. Lluitar contra la pobresa i contra l'exclusió social. La quarta gran activitat serà dur a terme les actuacions necessàries per aconseguir acord amb l'Estat per implantar el mandat", ha apuntat.

Aquesta fase acabarà en el moment en què els dirigents polítics considerin que existeixen les condicions necessàries per exercir el poder. Sense excloure un referèndum vinculant que ens puguin oferir. "Quan es consideri que ja estem preparats, es produiria la proclamació de la independència. Això es faria al Parlament. Té una part declarativa i normativa. Crearà el nou estat, proclamarà la desconnexió de l'ordenament jurídic vigent. Ens desconnectem però assumim com a dret nostre el dret que s'està aplicant en tot allò que no contradigui la declaració d'independència. Això es tanca amb la determinació d'aprovar en un termini breu la llei de transitorietat jurídica, que es començarà a parlar abans de la desconnexió", ha explicat el comissionat per a la Transició Nacional.

La successió d'estats

"Aquesta llei és molt important. Parlarà dels elements constitutius del nou estat, com es regula el territori fins a la nacionalitat. Definirà quins són els ciutadans, el règim de les llengües, les institucions de govern, la figura del cap d'estat, els drets fonamentals dels ciutadans. És una regulació transitòria: els seus criteris són essencialment introduir només les novetats imprescindibles. I condicionar al mínim possible les decisions que hagi de prendre el Parlament quan s'hagi d'aprovar la Constitució definitiva. Aquesta llei ha d'establir clàusules generals per a la completesa de l'ordenament jurídic, que no farem salts al buit, garantir seguretat jurídica i garantir la successió ordenada d'administracions", ha assenyalat Pi-Sunyer.

"De manera simultània, el Parlament dictarà la llei del procés constituent per redactar la Constitució definitiva. Buscarà l'encaix de la participació ciutadana. Aquesta llei finalitzarà amb un mandat al cap d'estat, el president de la Generalitat, per convocar eleccions constituents. El nou Parlament començarà a elaborar la Constitució definitiva del nou estat", ha apuntat el comissionat, que ha volgut deixar clar que aquest full de ruta no pot ser "inamovible" i que possiblement s'adaptarà als moviments de l'Estat.

Apel·lacions a la democràcia

Totes les intervencions de dirigents polítics durant l'acte (Rull, Rovira, Forcadell, Casals i Carles Puigdemont, president de l'Associació de Municipis per la Independència) han estat centrades en la defensa de la "democràcia" que fa el procés sobiranista i han insistit en les possibilitats de la plena sobirania per millorar la vida dels ciutadans.