Junts opta pel perfil baix durant el judici a Borràs
Després de la concentració de suport el primer dia, el partit obvia el procés al TSJC
BarcelonaA principis de setmana els dirigents de Junts acostumen a rebre un argumentari sobre el posicionament del partit en temes clau de l'actualitat política. Una pràctica habitual de les formacions per modular el discurs en les qüestions més candents. Aquesta setmana no ha sigut una excepció: dilluns van rebre l'argumentari de "la setmana del 20 de febrer", però malgrat que el mateix dia començaven els interrogatoris en el judici de la presidenta del partit, Laura Borràs, al document no hi havia ni una paraula que es referís de forma explícita a aquest esdeveniment. I és que Junts, malgrat la concentració de suport que va convocar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el primer dia del judici, ha optat pel perfil baix al llarg d'aquesta setmana.
En aquest argumentari, al qual ha tingut accés l'ARA, s'especifica per exemple la necessitat de donar suport a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó (ERC) per l'1-O després de la petició de presó de la Fiscalia, s'explica el posicionament del partit en contra de la reforma del Codi Penal pactada entre Esquerra i el PSOE o s'argumenta l'assistència de Junts a la manifestació per donar suport a Ucraïna. Però no parla de les sessions que s'han anat succeint cada dia al TSJC.
Aquest fet, que és una anècdota, també és un símptoma de com ha enfocat Junts de manera oficial la setmana clau del judici que afecta la seva màxima representant orgànica i institucional. Només el portaveu del partit, Josep Rius, dilluns a la roda de premsa, va referir-s'hi per defensar-ne "la presumpció d'innocència" i dir que és un cas de "persecució política". Albert Batet, president del grup parlamentari, que va comparèixer dijous per les esmenes als pressupostos, va evitar parlar-ne –"Hem de ser curosos, el judici està en marxa", va dir– i tampoc hi ha fet al·lusions l'expresident Carles Puigdemont.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, sí que va ser a les portes del TSJC el 10 de febrer per expressar suport a Borràs –a diferència del candidat a Barcelona, Xavier Trias, o l'exconseller Jaume Giró– i va cridar les bases del partit a mobilitzar-se amb una petició explícita: "Us demano que malgrat tot el que es publiqui en els pròxims dies sobre Junts i la nostra presidenta [en al·lusió al judici], no perdeu la il·lusió ni la determinació de seguir el camí cap a la República Catalana". Ara bé, aquesta setmana Turull tampoc s'ha pronunciat sobre la causa judicial.
"Silenci a la sala i murmuris als passadissos", resumeix un dirigent del partit. I és que la situació de Borràs al judici tampoc s'ha tractat a la reunió de l'executiva de la formació –que va ser dijous a la tarda–, i la qüestió només s'ha tocat en cercles informals i en petit comitè. L'entorn de Laura Borràs segueix defensant la seva líder en els xats de missatgeria, mentre que el sector més possibilista es mostra convençut que, en funció de com sigui la sentència, Borràs haurà de fer un pas al costat com a presidenta del partit. "Era un actiu, però ara ja no ho és", resumeix un dels pragmàtics, que considera que fins i tot si sortís absolta és difícil defensar el seu pas per la ILC després dels testimonis que han assenyalat irregularitats.
Ara bé, l'oposició interna a Borràs no és nova dins de JxCat i fins ara el sector pragmàtic no li ha plantejat cap pols obert per desbancar-la. De fet, encara no fa un any que va ser elegida presidenta del partit. En aquest sentit, la voluntat de Jordi Turull de mantenir la pau interna i les eleccions municipals el 28 de maig posen en dubte que, en cas de condemna del TSJC, hi hagi conseqüències immediates dins Junts. Els estatuts del partit estableixen la suspensió de la militància només si hi ha sentència ferma per corrupció –per tant, després d'un pronunciament del Tribunal Suprem– i quan es tracti de procediments sense lawfare. És a dir, causes en què no hi hagi persecució política, una condició que Borràs defensa que és present en el seu procés judicial.
La presidència del Parlament
On sí que hi haurà conseqüències si hi ha sentència condemnatòria del TSJC serà al Parlament. Amb els precedents de l'expresident Quim Torra i l'exdiputat Pau Juvillà, Borràs també seria apartada del seu escó si és condemnada per prevaricació o falsedat documental per part de la Junta Electoral –ja que així ho preveu la Loreg en casos de delictes contra l'administració pública–. En aquest escenari s'activaria l'elecció d'una nova presidència del Parlament i hi entrarien en joc les noves majories de la cambra catalana. Ara mateix és presidenta de forma interina la vicepresidenta i dirigent d'ERC, Alba Vergés, ja que, tot i estar suspesa, Borràs segueix ocupant formalment la presidència de la cambra.
En cas que arribés aquest escenari, hi ha dirigents de Junts que especulen amb el nom de l'alcaldessa de Vic i diputada, Anna Erra, com a possible substituta, però el cert és que això requeriria un pacte entre Junts i Esquerra. Una relació que està trencada des de la sortida del Govern i que ha empitjorat encara més amb el pacte de pressupostos de l'executiu amb el PSC. I és que sense aliances estables al Parlament i la majoria independentista esberlada, és una incògnita qui podria acabar sent la segona autoritat del país si Laura Borràs és condemnada.