Junts obre la porta a sortir del Govern en el full de ruta de la nova direcció

BarcelonaUna de les incògnites després del relleu de Junts és com afectarà això al Govern i, en aquest sentit, la ponència política que ha preparat la formació de cara a la segona part del congrés que s'ha de celebrar el 16 i el 17 de juliol dona pistes sobre quins seran els passos de la nova executiva capitanejada per Laura Borràs i Jordi Turull. En la proposta de rumb polític, que s'ha remès aquest cap de setmana a la militància perquè hi faci esmenes, Junts obre la porta a sortir del Govern de la Generalitat en funció de les conclusions de l'avaluació que està en marxa sobre l'acord de govern amb Esquerra i, d'altra banda, proposa donar per acabada la taula de diàleg coincidint amb l'aniversari dels cinc anys de l'1 d'octubre.

En concret, la ponència política coordinada per Aleix Sarri –membre de la nova direcció– diu el següent: "Junts considera que caldrà valorar en quin grau s’està complint l’acord de govern, i per això n’està preparant un balanç que posi negre sobre blanc el grau de compliment, analitzi per què no s’ha avançat més i avaluï quines mesures cal prendre, sense descartar-ne cap. En aquest escenari Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no al Govern o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació".

Preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, el portaveu, Josep Rius, ha demanat no avançar esdeveniments. Ha dit que es tracta d'una proposta de ponència que encara s'ha de debatre internament i que serà en funció del resultat que es prendran les decisions oportunes. "[L'avaluació del pacte de govern] és un element que ha de servir per poder plantejar-li a ERC les qüestions en què hi ha marge de millorar i les que no han anat bé", ha afirmat, aclarint que no serà aquesta auditoria la que se sotmetrà a la consulta de la militància sinó el que decideixi fer la direcció en funció del resultat. De fet, la possibilitat de sortir del Govern pot generar un dels primers debats dins de la nova direcció de Turull i Borràs, ja que si bé l'entorn de la presidenta del Parlament flirteja amb aquesta opció, els càrrecs més proclius a la institucionalitat de Junts no en volen ni sentir a parlar.

A la plaça Sant Jaume tampoc ha passat desapercebut el que planteja la nova executiva de Junts. La portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, ha defensat que el pacte de govern entre ERC i Junts està "plenament vigent", que el Govern "funciona bé", i que ho fa "aïllat de la dinàmica dels partits". Des d'ERC han mostrat perplexitat perquè Junts aboni la idea de deixar l'executiu. "Ens costaria de creure que vulguin posar en risc un govern del qual formen part", ha dit la secretària general adjunta, Marta Vilalta –informa Quim Bertomeu.

La portaveu de l'executiu, Plaja, també ha argumentat que la taula de diàleg segueix plenament "vigent", després que Junts també la posi en dubte en el seu rumb polític. En concret, a la ponència consideren que l'estratègia del president, Pere Aragonès, ha estat "contraproduent" perquè ha donat una "falsa aparença" sobre l'actitud del govern espanyol envers el conflicte. És per això que "Junts proposa que el primer d’octubre del 2022 es produeixi un punt d’inflexió" liquidant aquest instrument: "Considerem que el recorregut de la taula, com a proposta que no ha estat mai realment materialitzada, arriba definitivament al seu final".

Fer efectiu l'1-O

Més enllà de les crítiques al diàleg, però, què proposa Junts? El partit de Borràs i Turull considera "vigent" el resultat del referèndum de l'1 d'octubre i defensa que s'ha de fer efectiu. Parla de la "confrontació" i de la "desobediència civil" i la "no-cooperació democràtica" com a via per fer-ho, afectant "els interessos econòmics de l’estat espanyol". A més, també advoca perquè des dels governs on Junts tingui representació es faci una política per reduir la dependència del govern espanyol, sobretot en termes energètics i la "desconnexió econòmica" dels poders estatals.

En tot cas, no només l'entramat institucional és un actor en el full de ruta de Junts, sinó que també compta amb l'exili i el Consell per la República. De fet, fins i tot preveu que sigui una Assemblea de Representants amb tots els electes de Catalunya i també membres del Consell i les entitats independentistes els que declarin la República. "Aquesta decisió col·lectiva haurà de ser implementada pel Parlament de Catalunya activant formalment els efectes de la declaració d’independència i, si s’escau, també pels ajuntaments", conclou el document.

El principi que consagra la ponència política és que Junts ha de prioritzar les aliances amb partits independentistes per fer possible, diu, el "desbordament democràtic". En la mateixa línia que el govern de la Generalitat, també avisa que si "el balanç del pacte o l’acord no compleix aquestes condicions, caldrà renunciar-hi o replantejar-lo". D'entrada, doncs, aquest plantejament topa amb el pacte que Junts té a la Diputació de Barcelona amb el PSC, que també debatran si mantenen o no arran del canvi de direcció. Ara bé, per bé que digui això el rumb polític, la ponència municipal –n'hi ha una altra de sectorial i d'organització– també matisa que s'ha de respectar l'autonomia local i que tindran pes les assemblees dels municipis i les comarcals.

D'altra banda, Junts també es referma en l'estratègia del partit a Madrid –"No deixar-nos prendre el pèl, rebutjar frontalment un diàleg màgic i en cap cas practicar la política de l’a canvi de res", diu– i aposta per no donar "estabilitat" al govern del PSOE i Unides Podem. Constata que "tant amb el PSOE com amb el PP" han seguit les "mesures repressives".

Escenaris amb "influència rellevant"

El full de ruta de Junts no preveu terminis per fer aquesta sèrie d'accions. Ara bé, sí que menciona escenaris que creuen que poden tenir una "influència rellevant" per al Procés. Parla, d'una banda, del nou referèndum que preveu fer Escòcia i que encara no ha pactat amb el Regne Unit perquè consideren que "sigui quin sigui el resultat, la idea que les fronteres s’han de decidir de forma democràtica guanyarà força i això pot legitimar la voluntat del poble català d’esdevenir un estat independent". També fa referència al resultat "global" de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, finalment, a una eventual crisi econòmica a l'Estat que pogués donar ales a la sortida independentista.

Sigui com sigui, es tracta d'un document que haurà d'incorporar les esmenes que presentin les bases, i que després haurà de ser ratificat al congrés. Una altra prova de foc perquè les diferents famílies de Junts mesurin forces.