Per què a Junts li preocupa Sílvia Orriols?

BarcelonaUn dels arguments de Junts per no donar suport a la moció de censura a Ripoll i permetre que Sílvia Orriols acabi el mandat a l'alcaldia és que sense la batllia quedaria "alliberada" per recórrer Catalunya de cara a les eleccions del 2027. Una cita electoral que servirà per mesurar la força que té l'extrema dreta independentista: tant per si pot sumar més alcaldies com també per si és decisiva a l'hora de fer governs, cosa que abocarà els partits a decidir si compten o no amb els seus vots per accedir al poder. Ara bé, quina és realment la frontera electoral entre Junts i Aliança? Sílvia Orriols pesca també de l'esquerra?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Les darreres enquestes, tant la del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) com la de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), indiquen que la fuga més important de vots que patiria Junts si ara hi hagués eleccions al Parlament seria cap a Aliança Catalana (AC). El darrer sondeig de l'ICPS –que va recollir dades del 7 de novembre al 3 de desembre de 2024– indica que la formació de Carles Puigdemont manté una de les fidelitats de vot més altes dels partits al Parlament, però si té una frontera electoral és amb el partit de Sílvia Orriols. Més que amb Esquerra o la CUP (vegeu gràfic). Dels que declaren votar Junts a les eleccions del 12 de maig passat, un 6,7% diu ara que votaria AC, mentre que un 3,7% optaria pels cupaires i un 1,5% per Esquerra. Quan se'ls pregunta qui preferirien com a president de la Generalitat, els de Junts responen amb un 74,1% Puigdemont; un 4,4% Sílvia Orriols; un 3,7% Oriol Junqueras, i un 2,2% Salvador Illa. En tot cas, també hi ha una fuga de vots d'Aliança a Junts, tot i mantenir una fidelitat del vot del 91%: un 9% declaren que votarien Puigdemont, esclar que en nombres absoluts la quantitat de vots que representa aquest percentatge és molt més petit que els que farien el camí a la inversa.

Aquesta tendència ja l'havia indicat el tercer baròmetre d'opinió del CEO, que va recollir dades entre l'11 d’octubre i el 14 de novembre de 2024. Si s'observa el traspàs de vot, també es confirma que la frontera més gran que té ara mateix Junts és amb Aliança, que creix bàsicament a partir del partit de Puigdemont i de l'abstenció. Dels que van votar els juntaires a les anteriors eleccions catalanes, un 75,4% els tornaria a votar, mentre que un 4,9% ho faria ara per Sílvia Orriols. La influència d'AC se situa especialment en el centre de Catalunya i les comarques gironines, on el partit ja està multiplicant el nombre de seccions locals.

D’on venen els vots d’Aliança Catalana?

Les conclusions són similars si s'observen les dades sobre la valoració de lideratges. Experts consultats després de treballar amb les del CEO apunten que hi ha un 6,4% dels catalans que la valoren positivament (del 7 al 10). Una xifra superior a la intenció directa de vot d'Aliança (2,1%) i fins i tot que els resultats de les eleccions catalanes de l'any passat (3,8%). "Això mostra que té marge de creixement", apunten les fonts. I d'aquests, quants n'hi ha de Junts? "Un de cada sis electors (16,7%) que van votar Junts valora Sílvia Orriols entre un 7 i un 10, el triple de la fuga de vot oficial", apunten. I què pensen aquests electors? El grup que valora més positivament Sílvia Orriols mostra actituds negatives envers la immigració, molt superiors a la mitjana general. El 75% d'aquests creuen que hi ha massa immigració i el 80% consideren que el govern ha perdut el control de qui entra al país.

Les actituds envers la immigració

En la darrera enquesta de l'ICPS també es detecta un augment de la percepció negativa de la immigració per part dels electors de Junts. Segons aquesta enquesta, hauria augmentat en vint punts els que estan d'acord amb l'afirmació "Cal limitar l'entrada d'immigrants al país". Si el 2023 era un 48,3%, una dada similar als electors d'Esquerra i el PSC, ara el 67,4% dels electors juntaires asseguren estar d'acord amb aquesta frase, només per darrere d'Aliança (100%) i de Vox (85,7). Els votants del PP ho estan en un 64,9%.

A què es deu aquest augment? Consultats per l'ARA, tant Joan Rodríguez Teruel, director del CEO, com Oriol Bartomeus, director de l'ICPS, ho atribueixen a una qüestió d'agenda: ara se'n parla més i Junts particularment ha agafat també la immigració com un tema de rellevància. "S'activa la preocupació perquè el partit de referència en parla". Bartomeus hi coincideix: "És un efecte agenda claríssim". De fet, en el darrer CEO, entre els votants de Junts la immigració no apareixia encara entre els primers problemes: ho eren l'habitatge, la insatisfacció amb la política, la sanitat i el funcionament de l'economia.

De l'esquerra a l'extrema dreta?

Pel que fa a la resta de votants que absorbeix Aliança, per ara no són significatius els d'Esquerra o la CUP, i tampoc del PSC. Bartomeus assegura que ara per ara a Catalunya no es produeix el fenomen que ja s'ha produït a Europa que feus tradicionals de l'esquerra es tenyeixin a favor d'Aliança Catalana. Pel que fa a Vox, en les eleccions celebrades fins ara no s'ha detectat competència electoral entre els dos partits d'extrema dreta, però n'hi podria haver en el futur si la variable nacional continua perdent força. "Si Vox defensés la independència de Catalunya és probable que convergís amb els seus postulats", ha reconegut Orriols en una entrevista a TV3 aquest divendres. L'electorat d'Aliança és, de fet, el menys independentista dels tres partits sobiranistes: un 60% se'n declaren.