Clara Ponsatí: “Junts ha instrumentalitzat la batalla judicial de l’exili per tapar l’autonomisme”

PerpinyàL’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí atén l’ARA a Perpinyà després d’haver perdut la immunitat.

Vostè es pot desplaçar lliurement després de la decisió del TGUE?

— Sí, perquè a mi Llarena només em persegueix per desobediència. No comporta presó i no hi pot haver euroordre contra mi.

Podrà, doncs, ser al ple d’Estrasburg? A diferència de Carles Puigdemont i Toni Comín, que sí que s’enfronten a presó.

— Sí. Tot i que ells han estat fent gestions davant l'Eurocambra per ser-hi.

A Espanya, però, la detindrien perquè declarés. Tornarà?

— Hi ha una ordre. Si la policia em detectés suposo que em detindria i em portaria a Madrid. No tinc data.

Vostè va dir dimecres que “l’especulació recurrent que les sentències europees portarien a la tornada del president Puigdemont tampoc ha obert cap camí cap a la victòria”. Tenia preparat dir-ho aquell dia?

— Sí. El que vaig dir està molt sospesat. Una part de l’independentisme ha instrumentalitzat la batalla de l’exili. Era una reflexió que volia fer davant la plana major de Junts, les entitats i altres partits independentistes. Ho havia previst fos quin fos el resultat al TGUE. No anava lligat al fet que haguéssim perdut.

Qui ho ha instrumentalitzat?

— Junts en particular. Ha fet servir la imatge del No Surrender i un discurs aparentment abrandat i ha jugat amb “quan torni el president Puigdemont, que tornarà, ja farem coses”. Mentrestant, ha pactat ajuntaments, diputacions, ha entrat al govern i n’ha sortit sense conseqüències clares. Comparteixo l’estratègia judicial a l’exili, però no la seva instrumentalització per tapar que s’ha tornat a l’autonomisme.

¿Puigdemont i el seu advocat també han especulat amb el retorn?

— Fins i tot si el TGUE ens hagués donat la raó, això no hauria volgut dir que l’endemà tornéssim. S’havia escampat un estat d’opinió que semblava que si es guanyava la batalla judicial es desencadenaria de forma directa el retorn del president Puigdemont. I això no era així. I encara és menys així si aquesta batalla es perd. Fins a quin punt les figures a l’exili s'hi han sentit còmodes o no, cadascú ho ha de dir. Jo no m'hi he sentit i ho vaig dir.

L’opció del retorn no era real?

— No respondria de forma rotunda a aquesta pregunta. Era una possibilitat que, en la mesura que hem vist que el Suprem deixava clar que no obeiria ni tan sols una ordre explícita del tribunal de Luxemburg, estava poc fonamentada amb els marges que permet la discussió jurídica en el TGUE. S’ha exagerat i hi ha hagut gent que ha fet servir això com “organitzem-nos per quan torni el president”. Quina fonamentació política tenia això? Jo no ho entenia.

I vostè no hi ha participat? Per què no ho ha dit abans?

— Sempre he deixat molt clar que la batalla jurídica de l’exili era una batalla molt important, però que les victòries als tribunals europeus no ens portarien a la independència. Convertir això en la batalla per la independència era un error.

Que el Govern anava de farol el 2017 també ho va dir després.

— En les negociacions que va haver-hi després de l’1-O no hi vaig participar. No tenia informació ni prou perspectiva per analitzar-les. El que hauria pogut fer és abandonar el Govern. Molts cops m’he plantejat si no va ser un error no fer-ho. Em va semblar que el meu confort personal no havia de passar per davant de donar encara una oportunitat al que fos que estaven fent que jo no veia fer.

Puigdemont va lamentar el que vostè va dir perquè és “eurodiputada gràcies a l’estratègia de l’exili”.

— Em sap molt greu que el president Puigdemont i el conseller Comín estiguin dolguts. En política s’han de fer coses que no són les que un voldria fer per fer feliços els seus amics. Confio que a nivell personal això no serà més dolorós del necessari.

Creuen que vostè es va equivocar.

— Hi ha gent que insisteix que em vaig equivocar de dia, però no tinc tantes oportunitats per comunicar-me amb l’establishment independentista. Sobre si m’he beneficiat de l’estratègia, parlem-ne: vaig concórrer com a independent a la llista de Junts, amb el conseller Comín –que encara era d’ERC–, i el mateix dia participava en la candidatura de primàries a Barcelona. No enganyava a ningú. Les possibilitats que fos elegida eren mínimes, però després va venir el Brexit i vaig anar a parar a l’Eurocambra. Ho vaig fer com un servei al país, renunciant a una posició acadèmica de primer nivell. I si es repassa la meva tasca, ningú de Junts pot fer-me cap retret.

¿El 2024 es tornarà a presentar amb la llista de Puigdemont?

— No hi estic pensant. És molt probable que estigui inhabilitada.

¿És contradictori criticar l’estratègia d’ERC i alhora beneficiar-se de la reforma del Codi Penal?

— Jo me n’he beneficiat, sí. ¿Havia d’anar al jutge Llarena a dir-li: “Per favor, posa’m a la presó perquè he criticat la reforma del Codi Penal”? No és contradictori. Si et toca la loteria, i tu hi estàs en contra, però t’ha regalat el número el teu avi [...] potser el pots tornar, però és que jo això no ho puc fer, no puc tornar la loteria que m’ha tocat.

No li agrada ni l’estratègia de Junts ni la d’ERC. Què proposa vostè?

— El moviment independentista necessita reiniciar-se. Hem arribat a un punt que les tres forces del Parlament, que tenen majoria absoluta han renunciat a tornar-se a posar en una situació com la del 2017 i materialitzar la independència.

I com es fa això?

— Amb les autoritats avisant el món que el país és independent i demanant al poble de Catalunya que defensi la sobirania davant d’una possible agressió. El que vam veure l’1-O és el màxim que Espanya pot fer. Mantenir una declaració d’independència requereix una mobilització similar. Però ara no som en aquestes circumstàncies: no estic demanant a ningú que arriï cap bandera.

Quins riscos assumiria la gent?

— Depèn. No em demanis que sigui específica ara. A mi m’ha perseguit el Suprem durant sis anys i quan vulgui que em tornin a perseguir ho triaré jo. No perquè m’ho demana una periodista. Sabem que la persecució per part d’Espanya no ha parat.

Però si el rumb no es pot explicar, la gent com sap què vota?

— Hi haurà altres persones que es posaran al davant del combat per la independència. Se’ls podrà preguntar.

No es presentarà a les catalanes?

— Com he dit, el més probable és que estigui inhabilitada.

I no muntarà un altre partit?

— L’independentisme demana noves formacions: estic molt disposada a implicar-me amb altra gent perquè l’independentisme es reiniciï.

Anirà a votar el 23-J? S’arrisca a una detenció.

— No cal que participi de la campanya. Però si tornés no votaria cap de les tres opcions independentistes: en blanc, nul o m’abstindria.