Junts i la hipòtesi del front patriòtic
BarcelonaNo hi ha dubte que la gran cita política de la tardor serà el congrés de Junts, convocat per a finals d'octubre, ja que del resultat d'aquest conclave depèn bona part de la política catalana i espanyola futura. ERC farà el seu un mes després, però en aquest cas no hi ha un debat estratègic de fons, sinó només sobre quin lideratge hi ha d'haver, el d'Oriol Junqueras o el d'algú nou del qual encara no sabem res. Però Junts sí que ha d'afrontar un debat estratègic i decidir, d'una vegada per totes, què vol ser.
La hipòtesi principal, que té en la d'Agustí Colomines la seva formulació més refinada, però que comparteixen bona part dels dirigents actuals (entre els quals Jordi Turull i Albert Batet), és que Junts ha de continuar sent el que ha estat sempre des del seu naixement: un front patriòtic d'ampli espectre però amb el centre gravitacional situat en els plantejaments socialdemòcrates, que és on hi ha també la major part de la societat catalana. En paraules exactes de Colomines: "Un front ampli patriòtic que, des de la pluralitat ideològica, guiï l’independentisme". Segurament, el model que Colomines té al cap és l'SNP escocès, però no el d'ara, que ha de fer front a competència en el camp independentista, sinó el de l'època d'Alex Salmond: un partit hegemònic que vinculava la idea de la independència al benestar i la cohesió social i que va ser capaç d'absorbir bona part del vot laborista i arraconar els tories.
Sembla que el moviment de Turull d'avançar el congrés va en la direcció de consolidar aquesta aposta estratègica amb la cirereta del lideratge de Carles Puigdemont (i així de pas es treuen de sobre la molesta figura de Laura Borràs), malgrat que això signifiqui que l'expresident s'hagi de desdir de la seva promesa electoral (ja saben, aquell "Si no soc president, em retiro de la primera línia política"). Saben que Puigdemont és un mestre a l'hora de mantenir aquesta ambigüitat ideològica, i no tenen ningú millor que ell per representar-la.
Cal dir que fins ara Junts no ha renegat mai d'aquesta aposta estratègica per esdevenir un front patriòtic, però sí que és veritat que ha modulat a conveniència el discurs ideològic. Així, després d'abandonar el govern Aragonès, Junts es va situar en una oposició clarament de tints liberals per defensar baixades d'impostos, el Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport. Aquest guió es va mantenir durant la campanya electoral, en un gir que va ser beneït per la patronal catalana, el Foment del Treball de Josep Sánchez Llibre, que es va desplaçar a la Catalunya Nord per fotografiar-se amb Carles Puigdemont. Ara, doncs, després d'haver balancejat cap a un costat i cap a l'altre, el congrés haurà de definir un rumb més clar en aquest aspecte.
Els dos obstacles
La hipòtesi Colomines del front ampli patriòtic xoca, però, amb dos obstacles. El primer és que per ser realment exitós hauria de passar per l'absorció d'ERC i la reducció a la mínima expressió de la CUP. En medis juntaires s'especula aquests dies sobre un pròxim col·lapse d'Esquerra com a partit que el porti a la desaparició, però això no es podrà comprovar fins a unes pròximes eleccions que poden trigar anys a arribar.
L'altre obstacle és d'ordre intern. A Junts l'ingredient principal encara és el que prové de l'antiga CiU (no en va Puigdemont va entrar a CDC abans que Artur Mas) i, per tant, no tothom se sent còmode en l'ambigüitat ideològica, i més quan ara tenen al davant un govern amb un full de ruta marcadament d'esquerres. A més, hi ha el perill que aquesta manca de posicionaments forts en l'eix esquerra-dreta acabi engreixant les files d'Aliança Catalana, un partit desacomplexadament de dreta dura. O pitjor encara, que alguns elements moderats es refugiïn en un PSC que ha obert les portes als exconvergents i ex-Unió.
Per això no es pot descartar que els moderats de Junts plantin cara en el congrés d'alguna manera i vulguin matisar, o fins i tot modificar, la hipòtesi Colomines. En el rerefons, evidentment, apareix la gran incògnita política que caldrà resoldre, que és què farà Junts a Madrid. Els moderats creuen que seria un error fer caure Pedro Sánchez o fer-li la vida impossible. Els "patriòtics", en canvi, apostaran per tibar al màxim la corda o fins i tot, donat el cas, trencar-la. Com dèiem, aquest serà un congrés en què caldrà llegir molt entre línies però que al final haurà de decidir entre dos rumbs possibles: front patriòtic socialdemòcrata (SNP) o gran partit de centre (CiU).