La governabilitat de l'Estat

Junts força un canvi legal amb el PSOE per cobrar 1,2 milions d'euros d'una subvenció electoral del 23-J

Esquerra també es beneficia de la modificació i cobraria mig milió per l'enviament de paperetes

El secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, i l'expresident Carles Puigdemont, reunits a Brussel·les
4 min
20
Regala aquest article

Barcelona / MadridNo tot el que negocien els partits sobiranistes al Congrés dels Diputats s'anuncia a bombo i plateret. L'exemple més clar és la modificació de la llei orgànica de règim electoral (LOREG), camuflada en el projecte de llei de mesures en matèria d'eficiència de la justícia, que s'ha aprovat aquest dijous al Congrés. Junts ha pactat amb el PSOE aprovar una esmena que els beneficia com a partit i que, de retruc, també afavoreix econòmicament Esquerra: es canvien els requisits pels quals es pot cobrar la subvenció per enviament de material electoral; és a dir, la subvenció que serveix per cobrir, entre d'altres, les despeses de les paperetes que els partits envien als electors abans d'anar a votar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Gràcies a aquesta modificació, Junts preveu percebre, d'acord amb la informació de la memòria econòmica del 2023, 1.260.171 euros. Ara no els ha rebut perquè no compleix els requisits, com ha interpretat el ministeri de l'Interior. Preguntat per l'ARA, el partit s'ha negat a fer cap mena d'aclariment o declaració. Esquerra, al seu torn, explica a aquest diari que reclamen del ministeri de l'Interior 580.000 euros en concepte d'enviament electoral. "Si no s'ha percebut és per una interpretació centralista del Tribunal de Comptes", diuen aquestes fonts.

La lletra petita del canvi

Quina és la lletra petita de la modificació? Fins ara Interior paga les despeses pel mailing a les candidatures a les eleccions espanyoles "sempre que hagin obtingut el nombre de diputats o senadors o de vots precís per constituir-se en grup parlamentari". Això vol dir que, com a mínim, per cobrar aquests diners, les formacions han d'obtenir un 5% del suport a tot l'Estat o el 15% en cada província. Ara el redactat queda així: els partits cobraran la subvenció "sempre que la candidatura hagi obtingut diputats o senadors que aconsegueixin constituir-se en grup parlamentari propi".

És a dir, tant se val si assoleixen el nombre de diputats o de vots necessaris per fer-ho, sinó que l'important és haver aconseguit el grup parlamentari. Per tant, Junts i Esquerra, que no complien els requisits per tenir grup però sí que en tenen per una pràctica parlamentària habitual –la majoria del govern els va cedir diputats–, ara sí que podran cobrar la subvenció. És més, ho podran fer de forma retroactiva, ja que la segona esmena de Junts pactada amb el PSOE estableix que aquest canvi tingui efecte per a les eleccions del 23-J de 2023. Es tracta, doncs, d'un canvi legal ad hoc i que beneficiarà directament els seus impulsors.

Com justifica Junts l'esmena? En la presentació del text, els juntaires argumenten que és "indubtable" que el panorama polític espanyol ha canviat en nombre de formacions polítiques i que també és més flexible ara la interpretació sobre els requisits per adquirir grup propi. Així, defensen que això ha de tenir un "reflex en la regulació de les subvencions estatals per despeses electorals que han sigut objecte de no pocs dubtes interpretatius en els darrers anys, com és la subvenció per despeses electorals".

Consideren que el canvi legal reforça la "seguretat jurídica", ja que el criteri passen a ser els grups parlamentaris. Una qüestió que depèn directament de la negociació que es fa a l'hemicicle i no del suport obtingut en vots. "El requisit que s'ha de complir per tenir dret a la subvenció serà la constitució de grup parlamentari propi en les cambres, amb independència del nombre de diputats o senadors obtinguts", resolen. Una mesura, diuen, que beneficia el "pluralisme polític".

Els comptes

Fonts socialistes confirmen a l’ARA que aquesta modificació es va introduir perquè Junts hi tenia un "gran interès" pel volum d’ingressos que li repercutiria. "No és cap secret que ens ho van demanar", constaten, tenint en compte que les esmenes les va presentar la formació juntaire. Més enllà de l’origen de la proposta, al PSOE veuen lògic que es flexibilitzin els requisits per subvencionar l’enviament de paperetes i propaganda electoral als domicilis.

Així, treuen ferro a la mesura i no consideren que sigui una gran contrapartida en el marc de la negociació oberta amb Junts. Sobretot, l’allunyen del moment actual, en què Junts ha posat en dubte el seu suport al govern espanyol: les esmenes de reforma de la llei electoral es van acordar després de l’estiu. Concretament, el termini per presentar-les va ser el 27 de juliol.

Obtenir aquesta subvenció és clau per a Junts. El partit, com ja s'ha explicat anteriorment, compta amb aquests recursos en la seva memòria econòmica de l'any 2023, remesa al Tribunal de Comptes, malgrat que no els ha percebut. Especifica que està "en litigi". Fent-ho, canvia el seu balanç econòmic. Ara té unes pèrdues de 870.051 euros comptant amb els 1,2 milions de subvenció –el balanç el 2022 era de 945.170 euros positius–. Si no els inclogués, les pèrdues s'aproximarien als dos milions.

En l'informe de gestió del secretari general, Jordi Turull, que es va aprovar per unanimitat al congrés de Junts, no es reflectien aquestes despeses, ja que només hi va incloure les ordinàries i no les electorals. En tot cas, en el document que va presentar Turull s'admetia: "Quatre campanyes electorals seguides, per a un partit acabat de formar, ens han fet anar de corcoll, però podrem recuperar-nos mercès a les subvencions (algunes d'elles encara pendents) i per les assignacions de grups i quotes de càrrecs".

Esquerra ha optat per un mètode diferent a l'hora de reflectir aquesta situació en la seva memòria del 2023, també remesa al Tribunal de Comptes. Per un criteri de "prudència", diu, no compta amb les subvencions per despeses electorals en el seu balanç. Explica que el 8 de juny d'enguany va rebre la negativa d'Interior a pagar aquests recursos i es limita a dir que hi farà al·legacions. Això fa que no comptin amb el mig milió d'euros que es van gastar per enviar les paperetes electorals i que el seu dèficit sigui el 2023 de 3,9 milions d'euros, segons fonts oficials del partit. Un forat, en tot cas, que justifiquen per haver hagut de fer front a dues campanyes seguides, les municipals i les espanyoles.

stats