Junts pel Sí tanca files contra el veto de la CUP a Mas

BarcelonaEntre Junts pel Sí i la CUP han pogut convèncer 1,96 milions de catalans que el discurs de la por unionista estava injustificat i que la independència és el millor projecte polític, malgrat que l’Estat d’entrada es negui a negociar-la. Això els ha permès sumar 72 escons que han avalat el procés sobiranista. Aquests dots persuasius seran claus ara per convèncer-se entre ells i arribar a un acord per fer govern. JxSí aspira a seduir com a mínim dos diputats de la CUP perquè amb els seus vots a favor -i l’abstenció de la resta del grup- s’investeixi com a president Artur Mas, que durant tota la campanya ha quedat clar que era el candidat a liderar l’executiu. Al seu torn, la CUP intentarà convèncer JxSí que cal pactar un president de consens, ja que també en campanya ha deixat clar que no pensava cedir els seus vots a Mas. Les posicions estan ara enrocades, però ningú vol pensar en l’escenari del no acord.

“És irrenunciable que Mas sigui president”, defensava ahir a l’ARA un alt dirigent de Convergència. “És una línia vermella que no estem disposats a creuar”, apuntava una altra font consultada de la sala de màquines de CDC. El comitè de direcció del partit es va reunir a primera hora per analitzar els resultats -a la tarda ho va fer l’executiva- i en va sortir un missatge inequívoc: “Mas no farà cap pas enrere”. “Si mantenen el seu maximalisme, seran els responsables de fer descarrilar el procés”, afegia poc després un dirigent consultat. La defensa que Convergència fa de Mas es basa en tres eixos: la gent es podria sentir “estafada” en la mesura que era el candidat a la presidència i, si se’n proposa un altre, seria com “incomplir” el mandat; el seu paper com a “interlocutor” amb el món empresarial, i la possibilitat de “donar la raó a Madrid” si se’l desplaça en la formació del nou govern en la mesura que el president ha sigut demonitzat a l’Estat els últims anys. “¿Es pot tirar endavant el procés sense tenir en compte el primer partit independentista del país?”, es preguntaven ahir diversos dirigents, que recordaven la diferència de 52 escons entre JxSí i la CUP.

Per què CDC és tan reticent a renunciar a la figura de Mas? A banda del “prestigi internacional” que li atorguen, també hi ha una clau interna: el partit està en ple procés de refundació i a partir de les eleccions espanyoles haurà de triar nous lideratges que implicaran, en certa mesura, abordar la successió. De fet, hi ha alts dirigent que ni tan sols comparteixen que aquesta sigui l’última legislatura del president, com ell mateix ha deixat entreveure sovint.

Un historial a evitar

Les forces independentistes tenen molt present els episodis en què els desencontres estratègics -amb la data i la fórmula per encarar les eleccions plebiscitàries, sobretot- han minat la moral de la seva base social. “Correm el risc de tornar a cansar el país”, lamentava ahir un dirigent d’ERC, un partit que tanca files al voltant de la candidatura de Mas però que tampoc vol allargar les negociacions i fer embarrancar el procés durant mesos just quan calia prémer l’accelerador per proclamar la independència d’aquí un any i mig, segons el full de ruta.

Els republicans, de fet, van ser els més matiners a l’hora d’analitzar el 27-S. A les 8.30 del matí ja tenien reunida l’executiva, sense gaire marge per deixar reposar la contundent victòria de la nit anterior i amb una satisfacció continguda com la que traspuen totes les compareixences de JxSí des de la nit electoral. El resultat i el mandat per als independentistes són clars, però l’equilibri de forces ha quedat massa escorat cap a la CUP, a ulls de la coalició de CDC i ERC, i la seva amenaça de no investir Mas és força més que una catxa per guanyar múscul negociador o reticències per electoralisme (la CUP no es presenta a les estatals).

Tanmateix, la cúpula d’ERC va rebutjar posar sobre la taula algun candidat alternatiu a Mas per a la presidència. “Mas és un actiu i hi ha un compromís que ell és el candidat de JxSí”, explica un dirigent del partit. Per això el portaveu republicà, Sergi Sabrià, va reclamar “responsabilitat” i “diàleg” a la CUP per pactar un govern de concentració ampli on també podria tenir un lloc Catalunya Sí que es Pot -tot i que el seu cap de llista, Lluís Rabell, ja ho va refusar ahir mateix-.Tot seguit, la coalició va insistir que Mas és qui ha de liderar el govern “d’ampli espectre” on el nom del seu cap “no és el més rellevant”, en paraules del mateix president. El que toca ara, va insistir, és alinear brúixoles i assolir un acord per a un full de ruta compartit entre JxSí i la CUP.

“El més transcendental és pactar el full de ruta”, va defensar Mas en una roda de premsa conjunta amb Oriol Junqueras, Raül Romeva i els onze independents que han aconseguit escó al Parlament. El president va demanar “responsabilitat” a l’esquerra independentista per seguir amb el procés. Romeva va tancar files amb el president, a qui ha elogiat en campanya, i va voler deixar clar que és el líder de CDC qui es proposarà com a candidat a la reelecció. Les converses entre JxSí i la CUP poden arrencar avui mateix.

El desllorigador de les entitats

Què podria desllorigar una situació tan aparentment complexa? Segons algunes fonts, representants de l’ANC i Òmnium ja s’han ofert informalment per mediar entre les dues candidatures. La pressió de la societat civil sobiranista ja va ser fonamental en l’acord per convocar eleccions el 27-S i per pactar la fórmula de JxSí i la CUP per encarar-les, amb els seus líders participant directament en les cimeres de negociació. La formació de l’esquerra independentista ja va anunciar que serien un dels actors amb els quals es reunirien per perfilar els seus pròxims passos al Parlament, incloent-hi la investidura. Així mateix, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el d’Òmnium, Quim Torra, faran avui públic el seu rol i la línia de les seves actuacions a partir d’ara.