JxCat renovarà la direcció enguany

BarcelonaJunts per Catalunya celebrarà un nou congrés enguany, tal com marquen els estatuts, en lloc d'esperar-se després de les eleccions municipals. Així ho ha decidit l'executiva aquest cap de setmana en la tancada que han fet a Sallent per abordar l'estratègia de la formació i també el calendari congressual. Els estatuts preveuen que els conclaves se celebrin cada dos anys, però hi havia diverses veus –sobretot provinents del Govern– que demanaven ajornar el d'aquest any fins després de les eleccions municipals del 2023, una cita clau per a la consolidació de Junts al territori.

Tanmateix, finalment la direcció nacional ha decidit per unanimitat que se segueixi el que marca la ponència organitzativa, una decisió que es comunicarà el 2 d'abril al consell nacional que se celebrarà a Alcarràs. El congrés fundacional del partit va ser el 2020 i es va allargar durant tres mesos –entre juliol i octubre–, ja que hi va haver una elecció de la direcció i, posteriorment, el debat sobre el rumb polític i els estatuts. Això vol dir que el conclave d'enguany s'hauria de situar en aquests mesos.

Ara bé, la data concreta encara no està tancada i qui té la potestat de convocar el congrés és la presidència del partit, que ocupa l'expresident Carles Puigdemont. Es decidirà en els pròxims dies, però la idea, segons expliquen diverses fonts consultades, és allunyar-lo tant com sigui possible de les eleccions municipals. Havent descartat l'ajornament del conclave, des del partit volen fer el debat intern com més aviat millor per evitar que la precampanya dels comicis locals quedi contaminada per la pugna del lideratge de la formació. Junts està en ple procés d'elecció dels candidats i el tàndem de Jordi Sànchez, secretari general, i David Saldoni, secretari d'organització, fa mesos que busca acords locals amb alcaldes que van quedar-se el PDECat el 2020 i que ara poden aliar-se amb Junts.

Canvis de lideratge?

Un cop resolta la incògnita sobre si hi haurà congrés, se n'obren de noves. La primera, què es debatrà i com en el conclave. Això dependrà del reglament del congrés que ha d'elaborar la direcció i que ha d'aprovar el conjunt de la militància –segons es desprèn dels estatuts–. En tot cas, des de Junts asseguren que, a l'espera dels detalls, s'ha de discutir tot, inclosa l'actual direcció, com passa en tots els congressos. I és aquí on comença el ball.

Més enllà de les vint persones que formen l'executiva nacional, les dues figures més importants són la presidència i la secretaria general. Carles Puigdemont ha de decidir si es presenta a la reelecció o decideix quedar-se com a militant ras de Junts per prioritzar la seva presidència al Consell per la República. De fet, fins ara no ha participat en el dia a dia de la formació i ostenta un càrrec més aviat simbòlic malgrat que actuï d'aglutinador de totes les famílies. També ha de prendre una decisió l'actual secretari general, Jordi Sànchez, que ha tingut contestació interna amb la seva gestió, sobretot per part de l'entorn de la presidenta de Parlament, Laura Borràs.

D'altra banda, els que tenen aspiracions també hauran de determinar què fan. S'assumeix que Borràs batallarà per tenir un dels màxims càrrecs orgànics a la formació –Jaume Cuevillas, un dels seus dirigents més propers, ho donava a entendre recentment en una entrevista a El Món– i totes les mirades també estan posades en què vulgui fer l'exconseller Jordi Turull, si vol optar o no –fins ara ho ha negat– a rellevar Sànchez a la secretaria general.

La majoria dels consultats consideren que s'hauria d'arribar a un pacte entre les diferents famílies per "reforçar" el partit de cara a les eleccions municipals i no protagonitzar una nova batalla a ulls de tothom. Ara bé, també assumeixen que pot passar de tot.