Ultimàtum de Junts i ERC als governs de Sánchez i Illa

Madrid / BarcelonaEls governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa tenen, almenys, una cosa en comú: tots dos depenen d'uns socis parlamentaris que aprofitaran les negociacions per als pressupostos per fer-los moure en qüestions clau, com el finançament, el català a Europa i el traspàs a la Generalitat de les competències en immigració. Junts ho ha fet aquest dimecres al Congrés amb Sánchez després d'exigir-li que se sotmeti a una qüestió de confiança. Els juntaires pressionen mentre posen en dubte que es puguin arribar a aprovar uns comptes per al 2025. "No s'han posat en contacte amb nosaltres per parlar de pressupostos. Dubto que ens posin sobre la taula aquesta carpeta", ha relatat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, en una atenció als mitjans. De la mateixa manera, ERC ho ha fet al Parlament amb el president socialista català amb un tema que ha aixecat polseguera a la cambra catalana durant la sessió de control: la integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al sistema d'emergències del 112.

"El que hem fet nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya". Nogueras ha traslladat així l'avís que va formular dilluns Carles Puigdemont en el primer cara a cara amb el president espanyol després de la petició dels juntaires. A la sessió de control a la cambra baixa, Nogueras no ha mencionat aquest examen parlamentari plantejat pel líder de Junts. La portaveu juntaire ha advertit, però, que Junts "es planta". "Sap per què som exigents i ho continuarem sent? Perquè el president de la Generalitat ha decidit no ser-ho [...] i perquè n'hi ha alguns d'aquí que per defensar blocs ideològics espanyols han renunciat a defensar Catalunya", ha dit Nogueras, atacant també ERC.

El cap de l'executiu espanyol ha respost que "el govern d'Espanya compleix amb els seus acords" i allargarà la mà "a tots els grups parlamentaris per assolir-los". "És veritat que tenim un govern en minoria parlamentària i ens toca negociar, treballar llei a llei amb els diferents grups d'aquesta cambra, però insisteixo que el govern d'Espanya complirà amb els compromisos que són públics i transparents, signats en la meva investidura", ha garantit Sánchez, que tampoc ha esmentat la qüestió de confiança, tot i que la Moncloa ja va descartar-la fa dos dies. Fonts del govern espanyol reconeixen que encara no han parlat de pressupostos amb Junts, però sí amb altres grups com el PNB. Ara bé, neguen que els ponts estiguin trencats perquè tenen negociacions sobre altres afers pendents amb els juntaires, com ara el traspàs de competències en immigració.

"Senyora Nogueras, esclar que Sánchez no és de fiar. Esclar que els ha enganyat i els continuarà enganyant", ha aprofitat per dir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que no ha estès la mà als juntaires com havia fet altres vegades. Tanmateix, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha mostrat "absolutament convençut", en declaracions abans d'entrar a l'hemicicle, que "Junts farà tard o d'hora president Feijóo". "Aquí ja hi ha una majoria de dretes, el que passa és que Junts no s'atreveix a fer el pas, però s'hi atrevirà", ha vaticinat.

Mentrestant, el PNB ha complicat un altre dels flancs del president espanyol esborrant-se de la negociació de l'impost a les energètiques que reclama l'esquerra, i ha decidit no presentar-se a la reunió prevista per aquesta tarda per abordar-ho. De fet, tampoc hi ha anat Junts, que des del primer minut es va oposar a mantenir l'impost amb l'actual disseny, i per això ha quedat fora de la reforma fiscal. Tanmateix, Podem, ERC, el BNG i EH Bildu van condicionar el seu suport a aquesta reforma a què existeixi aquest gravamen, com a mínim un any més. Des del ministeri d'Hisenda assumeixen que per arribar a una entesa amb tothom caldrà que la nova figura vagi acompanya de fortes deduccions. Tenint en compte que cau aquest 31 de desembre, fonts d'Hisenda no descarten una pròrroga de l'impost a través d'un reial decret de manera que tindrien un mes de marge per negociar (el temps màxim que pot passar entre l'aprovació de l'impost al consell de ministres i la seva convalidació al Congrés dels Diputats), informa Núria Rius.

ERC pressiona pel 112

Salvador Illa arribava aquest dimecres al Parlament després que Junts, ERC, els comuns i la CUP fessin pinya per exigir-li la compareixença –la setmana vinent– per explicar els acords de la Junta de Seguretat del 5 de desembre que, entre altres, ajornen la incorporació dels Mossos a la seguretat de ports i aeroports i afegeixen els cossos de seguretat de l'Estat a la gestió del servei d'emergències de Catalunya. El president no s'ha estalviat els retrets des de la bancada independentista, que considera que no ha fet valdre els Mossos com a policia integral de Catalunya davant del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Però ha estat ERC, soci clau per al govern socialista, qui ha anat un pas més enllà: "Reverteixin el despropòsit o no comptin amb nosaltres", ha dit aquest dimecres el seu líder parlamentari, Josep Maria Jové. Poc després, els republicans duien el torcebraç a la votació d'un decret llei del Govern per mantenir el tram superior de l'impost del patrimoni mentre duri l'impost a les grans fortunes estatals que té com a finalitat que la reptació d'aquest tribut es quedi a Catalunya: "No hi donarem suport, tot i que dona continuïtat un decret d’ERC", ha anunciat el diputat d'ERC Albert Salvadó, malgrat que ha tirat endavant gràcies també a l'abstenció de Junts. Aquest gest és, segons els republicans, un "toc d'atenció" del qual el Govern ha de prendre nota de cara a futures negociacions. Per exemple, la de pressupostos. Fonts d'Economia concreten que la consellera, Alícia Romero, havia estat avisada d'aquest posicionament.

Pel que fa als acords que afecten el 112, l'executiu català ha sortit en defensa dels acords tancats amb el ministeri que pilota Fernando Grande-Marlaska. "Els Mossos són la policia integral de Catalunya, ho tinc clar jo i el meu Govern", ha dit Illa, que així i tot s'ha obert a escoltar les propostes dels grups per millorar la implementació de l'acord. Per la seva banda, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha negat que el Govern hagi renunciat a cap competència per als Mossos. "Ha incorporat la policia i la Guàrdia Civil al 112 seguint els desitjos del ministre i encobridor de tortures Grande-Marlaska", s'ha queixat la diputada de la CUP Laia Estrada. Unes paraules sobre el ministre socialista que Illa li ha demanat rectificar, cosa que la CUP s'ha negat a fer recordant les condemnes del TEDH a l'exjutge de l'Audiència Nacional.

L’acord de la Junta de Seguretat té el seu origen en un acord que es va tancar sota el govern de Carles Puigdemont l'any 2017 -i que posteriorment van treballar els governs de Quim Torra i Pere Aragonès-, però Illa no ha volgut posar el dit a la nafra i, davant les crítiques, s’ha limitat a dir que dona “continuïtat” a la tasca de governs anteriors. El mateix li ha recordat Parlon al diputat de Junts Josep Rius, que ha acusat els socialistes de voler "desintegrar" els Mossos i renunciar a exercir totes les competències des de Catalunya. De fet, Rius ha negat que la incorporació de la policia al 112 s'impulsés des del govern de Puigdemont: "La integració no es va acordar, només es va posar al damunt de la taula com a possibilitat a estudiar", ha dit.