Junts exigeix explicacions a Salvador Illa i Sílvia Paneque pel "nepotisme" al Govern
També critiquen les vacances del president amb Sánchez a Lanzarote i que no acudís a l'homenatge pel 17-A
BarcelonaDurant el ple d’investidura van anunciar una oposició dura, i no fa ni deu dies que Salvador Illa és president de la Generalitat que Junts ja n’ha demanat la compareixença al Parlament. El motiu? El suposat “nepotisme” en el nomenament d’alts càrrecs a les conselleries de Presidència i Territori. Segons ha comunicat la formació, han registrat aquest dilluns la sol·licitud de compareixença al Parlament del president perquè doni explicacions sobre la composició del Govern, així com de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
Junts es queixa del nomenament d’Alfons Jiménez, fins ara secretari d’organització del PSC de Girona, com a cap de gabinet de la conselleria que dirigeix Paneque, de qui és parella. També es fixen en el nomenament de Yolanda Collboni, germana de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, com a assessora en projectes transversals del departament de la Presidència. El titular d’aquest departament és Albert Dalmau, que ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona mentre Collboni era la cap de gabinet de l'alcalde de Viladecans.
La formació assegura que tots dos són “casos evidents de nepotisme” i lamenta que aquests episodis “empitjoren encara més la desafecció de la ciutadania cap a la política i repercuteixen negativament en les institucions del país”. El comunicat critica també el “silenci d’ERC i els comuns com a socis del PSC” davant els “primers passos erronis” del nou executiu. Perquè pugui tenir lloc la compareixença cal que s’hi hagi pronunciat favorablement la majoria de membres de la comissió corresponent o de la diputació permanent de la cambra catalana.
Les vacances amb Pedro Sánchez
Les queixes dels juntaires no es queden aquí. Durant tot el cap de setmana diverses veus del partit s’han escandalitzat pel fet que el president no assistís a l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017. El portaveu de la formació, Josep Rius, també va apuntar contra Illa per aquest motiu: “És la primera vegada que un president de la Generalitat no hi assisteix”, va assenyalar. Representant l’executiu català hi van acudir la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. A més, troben injustificable que el motiu de l’absència siguin unes vacances a Lanzarote, acompanyat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Es queixen que hagi marxat a una finca propietat de l’estat espanyol i asseguren que ho ha fet per “rebre instruccions de la Moncloa sobre la seva presidència”.
Un clàssic de la política
Les acusacions de nepotisme, en política, són recurrents, així com els nomenaments que aixequen suspicàcies. Un dels casos més sonats, i que va acabar amb dimissió el 1991, és el que va implicar el llavors vicepresident del govern espanyol de Felipe González, Alfonso Guerra (PSOE). El seu germà Juan va ser contractat com a assistent seu en un despatx de la Delegació del govern a Andalusia, però la premsa va acusar-lo de fer-hi activitats diferents de les que hauria d’haver fet. Finalment, va ser condemnat per frau fiscal. Actualment, a Pedro Sánchez també hi ha sectors de l'extrema dreta que l'acusen de nepotisme pel contracte del seu germà a la Diputació de Badajoz.
El nomenament de Núria Vergés, germana de l’exconsellera de Salut i exvicepresidenta del Parlament, Alba Vergés (ERC), com a directora general al departament d’Igualtat i Feminismes; o el de José Ramón Bujanda, cunyat de l'exministre d'Agricultura Miguel Arias Cañete (PP), com a president d'una empresa pública del seu ministeri, van rebre acusacions de nepotisme. També va ser sonat el cas que va implicar l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos (PSC). En el cas Mercuri, pel qual va ser condemnat, també va ser-ho el seu germà Francisco, i també va ser condemnat per haver anul·lat multes de trànsit a la seva dona i fills quan era alcalde.
Els últims anys també s’ha posat el focus en Ada Colau (comuns), quan era alcaldessa de Barcelona. Colau va negar que la contractació del seu marit, Adrià Alemany, com a assessor del seu partit i sense sou del consistori, fos nepotisme. Ara bé, també van despertar sospites els nomenaments per diferents càrrecs vinculats al consistori de les parelles del comissionat i posteriorment regidor de Cultura Joan Subirats, la regidora Lucía Martín, el tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello o el regidor Eloi Badia.
A figures com Ernest Maragall (ERC), conseller d’Educació al govern del seu germà Pasqual, o Irene Montero (Podem), ministra d’Igualtat i cara visible de Podem, que dirigia la seva parella, Pablo Iglesias, també se’ls ha acusat de nepotisme; en aquest últim cas, barrejat amb comentaris masclistes.
