Sánchez negocia a contrarrellotge un impost a les energètiques que avalin Junts i ERC
La votació caòtica a la comissió d'Hisenda despulla les febleses de la majoria pírrica del govern espanyol al Congrés
MadridEn una tarda-nit-matinada insòlita a la comissió d'Hisenda aquest dilluns, van confluir els mals de la complexa legislatura que Pedro Sánchez afronta al Congrés. Es podria resumir en tres característiques: que Junts té la paella pel mànec, que la majoria que va permetre la seva investidura és plurinacional i no d'esquerres i que la formació de Carles Puigdemont i ERC mantenen una lluita fratricida pel valor dels seus set diputats. No per anunciats i sabuts aquests tres atributs de la legislatura va ser menys sorprenent el caos que es va desfermar en la votació de la reforma fiscal del govern espanyol, que va posar de manifest de nou un excés de confiança de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero. "Fins al dijous tenim moltes hores per arribar a acords amb les forces parlamentàries", ha defensat el president espanyol des del Brasil aquest dimarts. Sánchez ha tret ferro així al darrer episodi de la cambra espanyola i ha defensat la majoria plurinacional perquè és millor, ha dit, que no poder articular cap suport suficient, en al·lusió al PP.
La clau és trobar un impost a les energètiques que puguin avalar tant ERC com Junts, que va rebutjar donar-hi suport per l'amenaça de Repsol de retirar inversions de Catalunya. Amb quina fórmula, doncs, pensa Sánchez? D'aquí a dijous està oberta encara la possibilitat que per la via d'un reial decret s'aprovi un impost a les energètiques que ofereixi deduccions a aquelles companyies que reinverteixen els seus beneficis en la descarbonització. A la pràctica, se'n beneficiarien les grans energètiques com Repsol. Així el PSOE vol intentar posar d'acord a ERC, Bildu, BNG i Podem, d'una banda; i a PNB i Junts de l'altra. Els republicans, que condicionen el seu vot a aquest impost, volen tenir un text en les properes hores, abans de dijous.
En aquesta legislatura, la Moncloa actua des de la premissa que Junts és l'aliat més difícil i això enutja Esquerra. Fins ara la ha intentat cuidar la litúrgia de les converses amb els juntaires –que mantenen molta discreció i amb interlocutors definits– i la formació independentista es pot permetre negociar sense preguntar de què parla i què acorda el PSOE amb la resta d'actors, sempre que no vagi en contra dels pactes a què Junts hagi arribat. Aquest dilluns, l'única formació que va sortir satisfeta de la comissió d'Hisenda és la de Carles Puigdemont, que des del principi ha deixat clar que no té cap interès que s'aprovi una reforma fiscal de mirada progressista.
A l'inici mandat ja s'albirava que en casos amb forta càrrega ideològica com és la política d'impostos hi hauria un problema: la dreta catalana i basca estiraria cap a la dreta; i l'esquerra estiraria cap a l'esquerra. Per al PSOE seria molt complicat acostar les posicions de les dues bandes. "No són negociacions senzilles perquè els projectes fiscals són troncals i cada partit vol marcar la seva prioritat", admetia la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Això que constata Alegría no van calcular-ho prou bé els socialistes quan, en un procediment parlamentari massa habitual, van intentar introduir per la via d'esmenes qüestions que els socis voldrien haver abordat amb més serenitat.
La rivalitat ERC-Junts
En l'anterior legislatura el PSOE ja pecava de sotmetre als seus aliats amb operacions in extremis que reduïen el marge per negociar. Segons ha pogut saber l'ARA, una conversa entre ERC i el ministeri d'Hisenda aquest dilluns a la nit quan el projecte de llei per fixar un 15% d'impost de societats a les multinacionals semblava que descarrilaria, va permetre salvar agònicament una votació que hauria deixat molt tocat el govern espanyol. En aquest cas, un altre dels components anunciats de la legislatura, la rivalitat entre ERC i Junts, també hi ha tingut molt a veure.
"Ja en tinc prou. S'ha acabat. Els seus set vots valen el mateix que els nostres. No toleraré que la dreta catalana corregeixi el que al meu país està destrossant ara fent-se l'independentista aquí. Vostès volen guerra? Tindran guerra", proclamava indignada la diputada d'ERC Pilar Vallugera la setmana passada al Congrés en el context d'una iniciativa sobre justícia. No es va fer viral aquesta intervenció, però reflectia el sentiment dels republicans respecte de la nova aritmètica parlamentària a la cambra baixa. Era una manera de combatre la idea que intenta instal·lar Junts que ERC regala els seus vots i Junts no.
Segons la formació de Puigdemont, en la reforma fiscal els republicans van començar a apujar el seu preu quan van veure que Junts treia rèdit de les negociacions i que, fins i tot, pactava un impost a la banca que, d'entrada, seria d'esperar que sorgís d'una entesa amb les forces d'esquerres. A la comissió de dilluns, ERC va arribar a votar en contra de l'impost a les entitats financeres que Junts havia pactat amb el PSOE i Sumar i que transferia la recaptació a les comunitats autònomes, cosa que ara els republicans reclamen.
El tràngol de la reforma fiscal ha trastocat momentàniament el pla de Sánchez de lligar d'alguna manera els socis fent pivotar la legislatura al voltant de la reconstrucció del País Valencià arran de la DANA. Especialment, perquè la catàstrofe desgasta al PP per la gestió de Carlos Mazón, que no podrà treure rèdits de la nova etapa tenint en compte que qui mobilitzarà més recursos serà l'Estat. Alberto Núñez Feijóo encara es guarda un possible as a la màniga per aquest dijous: salvar el projecte de llei sobre el 15% de l'impost de societats a les multinacionals per evidenciar que Sánchez no pot comptar ni amb els seus teòrics aliats.