Un dels punts que inclou l’acord entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez és la qüestió del finançament de Catalunya. En l’apartat de l’escrit en què desgranen les qüestions que s’han de tractar a la taula de negociació a Suïssa, amb la presència d’un mediador internacional, s’especifica la “superació dels dèficits i les limitacions de l’autogovern”. Ara bé, no concreta un pacte sobre això, sinó que només recull les posicions de partida de cada part negociadora. Junts es compromet a posar sobre la taula una “modificació de la Lofca que estableixi una clàusula d’excepció de Catalunya que reconegui la singularitat amb què s’organitza el sistema institucional de la Generalitat”. I, en aquest sentit, afegeix, que “faciliti la cessió el 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya”. I què defensa el PSOE? El document recull que els socialistes apostaran en aquesta negociació per mesures que permetin l’“autonomia financera i l’accés al mercat de Catalunya”, així com un “diàleg singular sobre l’impacte de l’actual model de finançament”. També s’esmentava la necessitat d’un “pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya” de les empreses que en van marxar el 2017.
Junts i ERC competeixen ara per la medalla del finançament
Ambdós partits tenen obertes converses amb el PSOE sobre els recursos per a Catalunya
BarcelonaLa competència entre Junts i Esquerra és una tònica en la política catalana que s’arrossega des de l'inici del Procés i, després de les noves majories fruit de les eleccions del 12 de maig, continua sent una variable clau de cara a les negociacions per a la investidura de Salvador Illa a Catalunya. Si bé el 2017 competien per qui era més unilateralista, sis anys i mig després, amb l’aritmètica fruit de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la competència és per qui s’emporta més fruits de la negociació amb el PSOE. I si en els últims mesos tot s’ha centrat en l’amnistia, ara pren importància el sistema de finançament. Un meló que tant Esquerra com Junts van pactar obrir amb el PSOE aquesta legislatura quan van decidir donar suport a Pedro Sánchez.
Ara bé, com va passar amb l’amnistia, que Junts i ERC van negociar en taules separades –només a última hora hi va haver coordinació–, amb el sistema de finançament es dibuixa la mateixa dinàmica. Per començar, el reclamen en dos marcs diferents. Com a actors claus per fer govern a Catalunya, ara els republicans han tornat a situar aquesta qüestió sobre la taula per investir Salvador Illa. Una estratègia que ja critiquen des de Junts: fonts del partit lamenten que ERC ho demani a canvi de donar suport al socialista a Catalunya, si Sánchez ja s’havia compromès a abordar-ho a l’Estat. "Pel mateix preu [el PSOE] pot tenir Illa investit i també pressupostos a l’Estat", diu un alt dirigent juntaire.
I és que des del partit que lidera Carles Puigdemont reclamen a Esquerra que no es negociï el finançament a canvi de la investidura catalana, sinó que es condicioni l’estabilitat de Pedro Sánchez i els pressupostos de l’Estat. El mateix Puigdemont va assegurar en la campanya electoral del 12-M que no aprovaria els comptes estatals del 2025 –que Sánchez necessita per seguir la legislatura– si no hi havia un canvi legal per recaptar tots els impostos des de Catalunya. I el secretari general de Junts, Jordi Turull, s’hi va refermar aquesta setmana: "La negociació del finançament propi per a Catalunya no hauria d’anar vinculada a una negociació sobre qui vol ser president de Catalunya, sinó sobre qui vol tenir pressupostos generals de l’Estat i ser presidente del gobierno de España". Des d’Esquerra tampoc s’estalvien les crítiques a Junts. Remarquen que ERC farà la seva pròpia negociació amb el PSOE i amb el PSC, i alerten que si Junts s’hi vol sumar que ho faci, però que no volen "jugades mestres", ironitzen.
El finançament d’Aragonès
La proposta que defensen els republicans és la que va presentar el mateix president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, al mes de març. El dirigent republicà va defensar en aquell moment que Catalunya tingués la clau de la caixa i establir una quota de solidaritat per aportar a la resta de comunitats autònomes. Esquerra va posar-li el nom de "finançament singular", cosa que era, a la pràctica, una proposta gairebé idèntica al pacte fiscal que va posar sobre la taula l’expresident Artur Mas el 2012 i que va rebre el cop de porta de l’expresident espanyol Mariano Rajoy.
D’entrada, Aragonès volia plantejar la seva proposta en el marc d’una nova comissió bilateral, que s’havia de crear d’acord amb el pacte d’investidura d’ERC i el PSOE durant el primer trimestre d’aquest any. Un compromís, però, incomplert pel PSOE: ara mateix no se n’ha posat ni la primera pedra. Per això aquesta setmana la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, reclamava al PSOE "fets i passos ferms" per avançar cap al concert econòmic. Els socialistes han descartat aquesta opció tant a Catalunya com a l’Estat. De fet, la proposta del PSC és desenvolupar l’Estatut, que preveia que dos anys després de l’entrada en vigor de la norma s’havia de crear un consorci "paritari" de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària catalana. Ara per ara els republicans no es mouen i exigeixen tenir la clau de la caixa. En aquest sentit, divendres la consellera d’Economia en funcions, Natàlia Mas, deia que seria "acceptable" el consorci que plantegen els socialistes, sempre que fos "amb majoria de la Generalitat", adscrit a l’administració catalana i amb capacitat per recaptar tots els impostos.
La cooperació necessària
Per arribar a un canvi en el model de finançament, però, els dos partits necessiten cooperar. Per quin motiu? Perquè com va passar amb l’amnistia, que requeria el suport de tota la majoria plurinacional al Congrés, qualsevol reforma que impliqui un sistema similar al concert econòmic per a Catalunya requereix una reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats (Lofca). I, per tant, que s’aprovi per majoria absoluta a la cambra espanyola i que s’arribi a una entesa que pugui posar d’acord Esquerra i Junts. Però no només: també el PNB i Bildu –que sempre han preferit no implicar-se en el tema del finançament català–, a més dels socis més petits, que aquesta setmana ja s’han posat en peu de guerra perquè veuen perjudicats els seus territoris, com Compromís i la Xunta Aragonesista.
¿Tornaran a cooperar, doncs, Esquerra i Junts en el finançament com van fer per la llei d’amnistia? L’estiu, en el qual es produiran les negociacions, serà clau per saber-ho, però hi ha una diferència respecte a la negociació sobre l’oblit judicial: si hi ha pacte entre Esquerra i el PSOE i el PSC per a un nou finançament, implica que hi haurà nou govern a Catalunya, amb Illa de president. Un objectiu –el del PSC al capdavant de la Generalitat– que Junts no comparteix i que és difícil que aboni participant en una entesa que desemboqui en aquest horitzó. Cal tenir en compte, de fet, que Puigdemont manté que vol intentar una investidura a Catalunya, no només amb el suport d’Esquerra sinó també amb l’abstenció del PSC, la qual cosa implicaria que Salvador Illa abandonés la cursa a la Generalitat. El líder socialista ja ha dit per activa i per passiva que això no passarà, però Junts mantindrà la pressió amb l’aprovació (o no) dels pressupostos de l’Estat com a principal palanca de negociació.
Els acords per investir Sánchez ja inclouen parlar dels diners per a Catalunya
A banda del compromís per mantenir la taula de diàleg o també el traspàs de Rodalies, el document que van pactar el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez també incloïa abordar una reforma del finançament de Catalunya. Els dos partits es van comprometre a obrir una comissió bilateral entre els dos governs durant el primer trimestre d’aquest any –no s’ha fet– per abordar aquesta qüestió. S’hi havia de debatre “com aconseguir un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya”, a més de “com assegurar el compliment dels compromisos d’inversió inclosos a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya”. Socialistes i republicans també posaven per escrit un “diagnòstic comú” sobre la situació de l’actual model de finançament i establien, per exemple, que Catalunya era “un dels principals motors econòmics de l’Estat i la tercera comunitat que més recursos aporta a l’Estat”, i els dos partits es comprometien a “abordar jurídicament i econòmicament” aquesta qüestió, així com el “problema d’infraexecució d’inversions en matèria d’infraestructures” o els “incompliments de les obligacions d’inversió” de l’Estatut.