D'altra banda, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat un escrit de la defensa de Laura Borràs en què es queixava que no s'havien especificat correctament les penes finals que s'havien reclamat per la Fiscalia als altres acusats –Isaías Herrero i Adrià Pujol–, amb qui el ministeri públic va pactar la confessió a canvi d'una rebaixa substancial de la petició de penes perquè no s'arrisquessin a anar a la presó. Per al tribunal, en tot cas, la resolució judicial és correcta i ja es constaten prou les penes finals –de menys de dos anys de presó– que va demanar per a la resta d'acusats.
Els afins a Borràs demanen restituir-la sense tenir l'aval de la direcció de Junts
La petició genera malestar en sectors del partit
BarcelonaDesprés que tots els grups parlamentaris, excepte Junts, hagin demanat a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, que plegui després de la condemna per la contractació a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula, i el diputat Jaume Alonso-Cuevillas s'han plantat aquest dimecres al faristol del Parlament per reclamar un moviment en sentit contrari: que sigui restituïda. En roda de premsa, Madaula ha assegurat que la sentència per prevaricació i falsedat documental certifica que "no és corrupció" perquè no hi ha "lucre personal" i que, per tant, s'ha d'anul·lar l'acord pres per la mesa del Parlament el 28 de juliol que va propiciar la suspensió de Laura Borràs.
Malgrat que la prevaricació és un delicte dels que el Consell General del Poder Judicial classifica com a corrupció –i la Fiscalia Anticorrupció també–, Jaume Alonso-Cuevillas ha defensat que Borràs no va sortir beneficiada personalment de la contractació i que l'empresari adjudicatari dels 18 contractes, Isaías Herrero, va fer els treballs a preu de mercat –ha explicat–. La Institució, ha defensat Cuevillas, tampoc en va sortir perjudicada ni la concurrència pública, ha dit, tot i que no hi va haver altres empreses que poguessin optar a fer el portal web de la ILC. Per argumentar-ho, el diputat Cuevillas ha fet referència a fragments de la resolució judicial en què s'afirma que "no hi va haver perjudici econòmic per a la ILC".
En aquest sentit, Madaula ha afirmat que quan es va introduir al reglament l'article 25.4, que preveu la suspensió dels diputats per corrupció quan se'ls obre judici oral, es va fer pensant en el lucre personal. És per això que ha reclamat que ara es faci marxa enrere. "L'aplicació del 25.4 no s'hauria d'haver produït perquè vulnera drets fonamentals [perquè se suspèn un diputat abans de sentència ferma], però amb la sentència queda demostrat que no s'havia d'aplicar", ha esgrimit la secretària segona de la mesa, que és qui firma l'escrit de Junts presentat a l'òrgan rector de la cambra. També ha recriminat al PSC que ara vulgui reformar de manera exprés el reglament per fer fora Borràs: "No es pot legislar ad personam", ha lamentat Cuevillas.
Malestar a l'executiva del partit
La petició de restituir la presidenta del Parlament suspesa ha estat iniciativa de la mateixa Borràs i els seus afins, i això ha generat malestar en altres sectors de Junts. El moviment no ha estat acordat per la direcció del partit ni tampoc pel grup parlamentari –segons diverses fonts consultades per l'ARA–, tot i que sí que han estat "informats" de la iniciativa els màxims dirigents de la formació: el secretari general de Junts, Jordi Turull, i també el president del grup parlamentari, Albert Batet. En preguntar-los per aquesta qüestió, Madaula i Cuevillas han assegurat que ho han fet amb "coneixement" i "acord" d'aquesta cúpula i ha recordat que el mateix Turull va assegurar que Borràs és per a Junts la presidenta del Parlament i que així ho serà fins que hi hagi sentència ferma. ¿I si la Junta Electoral actua abans? Madaula no ha volgut avançar escenaris en aquest sentit, malgrat que l'entorn de Borràs demana no presentar candidat per denunciar la repressió o, en tot cas, que sigui la mateixa presidenta de Junts qui triï la successió.
Reclamar la restitució de Borràs després de la condemna, però, no ha agradat als sectors més pragmàtics o possibilistes del partit, que consideren fins i tot que hauria de fer un pas al costat. Fins ara no han aixecat el dit perquè s'han conjurat a mantenir la pau interna fins a les eleccions municipals. Ara bé, la presidenta de la comissió de garanties de la formació, Magda Oranich, sí que ha reclamat obertament a la presidenta del partit que es retiri. Unes declaracions, en tot cas, que han activat el borrassisme: diverses territorials com l'Urgell i el Vallès Occidental ja han demanat la seva dimissió.
Segons diverses fonts consultades per l'ARA, hi ha hagut membres de la direcció del partit i diputats que han demanat explicacions a primera hora d'aquest matí pels motius d'aquesta roda de premsa. "Se li ha dit [a Aurora Madaula] que no parlés en nom de l'executiva", assegura un dels consultats, i un diputat lamenta que mentre alguns mantenen el silenci "per disciplina", els afins a Laura Borràs facin moviments sense consens previ. En aquest sentit, membres de Junts al Parlament es refermen que es tracta d'una iniciativa de Madaula a petició de Borràs, però "no del grup parlamentari". És simptomàtic que des dels comptes oficials de Junts no s'ha fet difusió de la roda de premsa ni tampoc se n'ha fet nota de premsa.
Noves decisions judicials
Des de Junts defensen que Laura Borràs ha de ser restituïda i que la Junta Electoral no té dret a retirar-li l'escó abans de la sentència ferma –com estableix el reglament del Parlament–. Ara bé, això no és el que ha passat fins ara ni el que ha determinat el Tribunal Suprem, que aquest dimecres ha tornat a avalar la retirada de l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà durant la presidència de Borràs. L'alt tribunal, com ja va fer en el cas de l'expresident Quim Torra i en els recursos que ha interposat el Parlament, reconeix la competència de la JEC per actuar i considera que la retirada de l'acta parlamentària és una conseqüència "automàtica" de la llei orgànica de règim electoral (Loreg) en cas de condemna penal en els delictes contra l'administració pública. Una decisió que precisament va en la línia contrària a la iniciativa de JxCat.