Junts demana desclassificar les trucades d'Es-Satty amb el CNI
Marlaska valorarà les peticions però avisa que només les atendran si no comprometen la "seguretat" de l'Estat
MadridJunts manté la seva iniciativa per esclarir secrets sobre els atemptats del 17-A. Amb la desclassificació de documents "estem més a prop de saber la veritat", però encara "queden molts dubtes", diuen des del partit. Aquest és el seu diagnòstic després d'analitzar la informació revelada pel govern espanyol sobre els vincles de qui era imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Per això, els juntaires reclamen més informació classificada que aclareixi l'abast de la relació entre el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils i els serveis secrets espanyols. La documentació aportada fins ara en el marc de la comissió d'investigació sobre el 17-A al Congrés destapa que el CNI va intentar captar Es-Satty com a confident, però que el va acabar descartant.
Ara bé, Junts vol aprofundir en el fet que durant set mesos l'imam va tenir a la seva disposició un número de telèfon de contacte amb els serveis d'intel·ligència de l'Estat. "Entenem que el telèfon tu li dones a qui està fent de confident. Volem tenir informació sobre aquestes trucades [...], saber quina informació va facilitar Es-Satty, saber fins quan va estar actiu aquest telèfon, aquesta col·laboració", ha explicat la portaveu de Junts a la comissió del 17-A, Pilar Calvo, en declaracions a la cambra baixa. Els juntaires consideren acreditat que l'imam era un informador del CNI i volen saber-ne més. Calvo ha reclamat informació sobre la creació d'una "bústia morta" de correu electrònic que hauria servit al CNI per contactar amb Es-Satty, així com dels informes de seguiment quan va sortir de la presó de Castelló, on ja havia mantingut contactes amb agents dels serveis secrets i de la Guàrdia Civil. La documentació desclassificada fins ara assegura que mai li van acabar de fer confiança i que no van detectar que existís cap pla per atemptar.
Noves compareixences
En total, el grup parlamentari del partit liderat per Carles Puigdemont sol·licita deu documents, entre els quals també hi ha "les transcripcions en forma d'entrevistes a la mesquita de Ripoll per part de la policia" i informació sobre fins quan es van mantenir els seguiments a Es-Satty. El govern espanyol ha trigat mesos a facilitar la documentació coneguda aquest dilluns i no garanteix que se'n faciliti de suplementària o, almenys, tota la que es demana. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha respost que es "valoraran" les noves peticions, però ha remarcat que es farà "respectant la seguretat de l'Estat" i només revelant la informació que "s'entengui raonablement pertinent" i "compleixi la doble finalitat de garantir la seguretat i ser transparents". "Aquest govern ha mantingut una postura clara de cooperació i col·laboració", ha dit en roda de premsa després del consell de ministres.
Segons ha explicat Calvo, la setmana vinent la comissió del 17-A votarà aquesta petició de Junts de demanar més informació reservada a l'executiu de Pedro Sánchez. A més, dimecres que ve, 22 de gener, compareixeran el cap dels Mossos d'Esquadra durant els atacs terroristes del 17 d'agost de 2017, Josep Lluís Trapero, i l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn. El dimarts 28 de gener serà el torn d'Agustí Carles, advocat del nen que va morir a la Rambla i del periodista Quico Sallés.
ERC també es mou
Després de les revelacions sobre la relació entre l'imam i el CNI, Esquerra també es mou. Els republicans han registrat dues peticions perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, compareguin al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els contactes entre Es-Satty i els serveis d'intel·ligència. També volen saber si el CNI ha identificat "errors" en els protocols d'actuació per gestionar el cas i quina informació van traslladar als cossos de seguretat (per exemple, als Mossos) sobre l'imam després que sortís de la presó. A més, demanen aclarir quines mesures de seguiment es van adoptar el 2014 respecte d'Es-Satty, una vegada va quedar descartat com a confident.