Junts defensa una rebaixa fiscal com la d'Ayuso en la seva ponència ideològica

BarcelonaMés enllà de l'estratègia que Junts posarà en pràctica a partir d'ara (o la nova direcció que sortirà del congrés del 27 d'octubre), en el conclave també revisa la seva ponència ideològica. En aquest sentit, segueix la dinàmica anterior i aposta per una rebaixa d'impostos, però es mulla sobre quin és el seu model: planteja equiparar l'IRPF de Catalunya al de les comunitats autònomes amb els tipus màxims més baixos, és a dir, la Comunitat de Madrid. L'escrit, que pot ser esmenat per la militància, diu: "Cal rebaixar els tipus màxims actuals de l’IRPF al nivell de les comunitats autònomes estatals on són més baixos, començant, mentre no se soluciona l’infrafinançament, per una deflactació de les taules actuals i la reducció als trams inferiors als 33.000 euros anuals". Una política que fonts del partit defensen que és per "protegir la classe mitjana".

Ara mateix, el tipus màxim de l'IRPF a Catalunya és del 50% a partir dels 300.000 euros anuals, segons l'informe del Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, del qual 25,5 punts corresponen al tram autonòmic, és a dir, al que controla la Generalitat. La comunitat que té els tipus més baixos de l'IRPF és Madrid. A partir dels 300.000 euros, per exemple, es paga un 45% (amb un 20,5% de tram autonòmic). La política fiscal d'Isabel Díaz Ayuso fa que, de fet, Madrid sigui la comunitat on es paga menys IRPF en tots els trams. Una persona amb uns ingressos de 30.000 euros anuals paga a Madrid un 18% menys d'IRPF autonòmic (3.170 euros) que a Catalunya (3.750). Un percentatge similar s'estalvia algú que ingressa 300.000 euros anuals a Madrid (57.500 euros) respecte a Catalunya (68.300). Castella-la Manxa, governada pel PSOE d'Emiliano García-Page està al 47% en el tram màxim, igual que les comunitats governades pel PP d'Andalusia, Galícia o Múrcia.

En aquest sentit, Junts manté la mateixa proposta que en l'anterior congrés, en què sí que especificaven que volien rebaixar els tipus màxims de l'IRPF del 50% al 45%, amb la diferència que aquest cop no parlen de xifres sinó que lliguen la fiscalitat de Catalunya a la pressió fiscal mínima que facin altres comunitats. El motiu és el següent, diuen: "No pot ser que l’espoli fiscal espanyol es tradueixi en una major pressió fiscal a Catalunya i, per tant, en una doble càrrega impositiva per als catalans". Tanmateix, ara Catalunya tampoc és la comunitat amb uns gravàmens més alts als tipus màxims de l'IRPF: al País Valencià el tipus màxim és el 54%; a La Rioja, el 51,5%; a les Canàries, el 50,5%; mentre que a Astúries i a l'Aragó també es troba al 50% com a Catalunya.

La rebaixa de l'IRPF no és l'única coincidència entre la política fiscal de Junts i la de la Comunitat de Madrid. En la ponència política, els juntaires plantegen l'eliminació de l'impost de successions, que consideren "injust, sobretot amb la classe baixa i mitjana". I també la deflactació de l'IRPF, que busca eliminar l'efecte de la inflació, i que Ayuso ha aplicat durant els dos últims anys. De fet, quan Junts era al Govern, el llavors conseller d'Economia, Jaume Giró, va plantejar aquesta mesura per combatre la pujada inflacionària, però Esquerra s'hi va oposar. Un altre element comú és la reclamació al govern espanyol perquè rebaixi l'impost de societats –en el cas de Junts, planteja que baixi del 25% al 20% o al 15% per a petites i mitjanes empreses– i la bonificació del 99% de l’impost de transmissions patrimonials en els habitatges de segona mà que passin a ser residència habitual (Ayuso el té bonificat al 100%).

El que sí que retiren respecte al congrés del 2022 és la rebaixa de l'impost de patrimoni. En aquesta ponència ideològica Junts no hi fa cap referència, mentre que en l'anterior defensava eliminar aquest tribut o com a mínim establir una exempció que podria ser d'un milió d'euros.

Finançament singular

D'altra banda, Junts s'ha oposat al pacte que han subscrit Esquerra i el PSC sobre el finançament singular perquè considera que no va en la línia del concert econòmic. En la seva ponència ideològica defensen un model propi per a Catalunya similar, però afegint una variable: "Recaptar tots els impostos i gestionar-los, amb una possible quota de solidaritat a negociar, mai per sobre del principi d’ordinalitat amb poder de paritat de compra". És a dir, introdueixen el concepte paritat de compra com a clau perquè el cost de vida a Catalunya és "superior" a altres autonomies.