Junts i la CUP rebutgen les condicions d'ERC per al referèndum

BarcelonaSi l'independentisme vol refer el seu consens estratègic a través d'una nova proposta de referèndum no ho tindrà gens fàcil, tal com s'ha escenificat aquest dimecres al Parlament. Dilluns Esquerra va llançar la proposta de tornar al referèndum a través de la via de Montenegro: una consulta amb el vistiplau d'Europa i que necessitaria un 50% de participació i un 55% de partidaris del sí. Menys de 48 hores més tard, Junts i la CUP ja li han deixat clar que ni parlar-ne. Per als juntaires, l'1-O segueix ben vigent i no cal una nova votació, mentre que per als cupaires és del tot il·lusori pensar que l'Estat tolerarà una votació pactada i insisteixen en la via de la consulta unilateral.

El Parlament ha exercit de nou de caixa de ressonància de la desunió. La diputada de la CUP Laia Estrada s'ha preguntat quines possibilitats d'èxit té la "via Montenegro" quan hi ha un estat que, en termes de referèndum, sempre "nega la major". "El govern espanyol ja li ha dit per enèsima vegada que no hi haurà referèndum", ha proclamat. Per als anticapitalistes, la recepta és clara: "mobilització constant", "confrontació" amb l'Estat i recuperar la idea de consulta unilateral que ja van portar al debat de política general del 2021 i que el Parlament va tombar.

El paper d'Aragonès ha sigut el de veure el got mig ple, encara que la negativa de l'Estat en matèria de referèndum és perenne des que va començar el Procés. "Em sorprèn que li sorprengui que l'Estat digui que no. ¿Es resignaran davant d'una primera negativa? Nosaltres no", li ha replicat a Estrada. En definitiva, el president ha comunicat al ple el que la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ja transmetia aquest dimarts en una entrevista amb l'ARA: que, un cop acordada la reforma del Codi Penal, el següent pas és portar a la taula de diàleg amb l'Estat una proposta per celebrar un referèndum. Per fer-ho, Aragonès ha explicat que buscarà suports a la seva proposta "d'acord de claredat" per a una consulta "acordada".

A part dels recels de la CUP, Aragonès també es trobarà amb els de Junts. En una entrevista a TV3, el portaveu del partit, Josep Rius, ha transmès el seu rebuig a la "via montenegrina". "El que hem de fer és la via catalana, que és la que vam fer l'octubre del 2017, que és l'única fórmula amb la qual aquest país aconseguirà la independència de forma definitiva", ha dit.

Més enllà de les regles especials del referèndum, però, Junts també ha carregat contra Aragonès per la reforma del Codi Penal. "Les solucions personals i les rebaixes de penes no serveixen per resoldre el conflicte polític", ha dit el president de grup parlamentari de Junts, Albert Batet, des del Parlament, i ha sentenciat: "No vam fer l'1-O per ser perdonats, sinó per ser independents". En aquest sentit, ha tornat a demanar la compareixença del president perquè expliqui les negociacions amb el govern espanyol en seu parlamentària, ja que creu que no són "exitoses": "Sol i dèbil no se'n sortirà". En tot cas, Aragonès ha defensat que el canvi legal millora la situació dels represaliats. "Estic segur que tothom aprofitarà l'escletxa i demanarà una revisió de la condemna", ha aventurat, "i ben fet que faran", ha conclòs en referència als exconsellers de Junts ja sentenciats pel referèndum i que amb la reforma del Codi Penal podrien quedar fins i tot sense pena d'inhabilitació.

Esgarrinxades amb el PSC

El ple del Parlament també ha servit per veure que les negociacions entre el Govern i el PSC per aprovar els pressupostos del 2023 segueixen ben vives, però que mentre que Aragonès té pressa per tancar un acord, el líder dels socialistes, Salvador Illa, no tanta. A partir d'aquesta premissa, hi han hagut algunes esgarrinxades que no han anat a més. El president ha criticat les "dilacions innecessàries" del PSC, i Illa s'ha fet creus de les "presses que li han agafat". Illa, que mentre negocia els comptes vol fer notar la debilitat parlamentària del Govern, ha exigit la dimissió del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, pels mals resultats de les proves de competències dels alumnes catalans al final de primària. Per al socialista, la pandèmia no és excusa per al retrocés, però Aragonès ha refermat un cop més la confiança en el conseller.

Defensa de Salvadó

El d'aquest dimecres ha sigut el primer ple des que el ja exdiputat d'ERC Lluís Salvadó va ser nomenat president del Port de Barcelona. El PP ha fet constar el seu descontentament no només per la seva condició d'independentista investigat per l'1-O, si no també per les polèmiques gravacions de Salvadó –filtrades d'un sumari judicial– on parlava de la grandària dels pits de les potencials conselleres del Govern. Per al líder popular, Alejandro Fernández, ni el personatge cinematogràfic de Torrente s'hauria atrevit a tant "cigaló en mà". El president ha tancat files amb la "professionalitat" del nou president del Port i el tema de les gravacions li ha semblat un "element menor".