Junts convoca el seu congrés a l'octubre per rellançar l'independentisme
El partit ha d'afrontar decisions clau per bastir "l'única alternativa independentista", així com sobre la governabilitat d'Espanya
BarcelonaEl pacte d'investidura a tres bandes entre el PSC, ERC i els comuns per fer president de la Generalitat el socialista Salvador Illa ha capgirat de ple el taulell polític i ha estat una galleda d'aigua freda per a Junts. La formació ha anunciat una oposició dura contra el "tripartit" i s'ha erigit en l'oposició independentista, però aquest dilluns l'executiva –ampliada amb diputats i senadors– ha decidit convocar un congrés extraordinari el cap de setmana del 27 d'octubre per redefinir el rumb del partit després del nou cicle polític, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ARA. L'últim congrés juntaire va ser el juny del 2022.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat en una roda de premsa que en "el nou context en què vivim canvien totes les bases": "Hem assistit a la ruptura del bloc independentista i la configuració d'un govern espanyolista a la Generalitat, hem cregut molt oportú celebrar un congrés", ha argumentat. En aquest sentit, ha explicat que pretén que el congrés sigui "d'obertura" per bastir "una alternativa molt transversal per liderar el país" i "per un full de ruta independentista i un model de país davant el tripartit de caràcter unionista". El dirigent juntaire ha destacat que "no és un congrés per recompondre un partit, sinó per recompondre i rellançar l'independentisme des del lideratge de Junts" que li ha donat les eleccions.
Precisament, ha detectat milers de sobiranistes "orfes" a qui ha obert la porta i s'ha compromès a què el congrés els permeti participar, mentre ha dit que el partit necessita encara "més sensibilitats". Pel que fa al paper de l'expresident Carles Puigdemont, que ha pres la paraula en l'executiva, Turull ha deixat clar que no imaginen el rellançament "sense la seva participació activa", tot i que ha evitat parlar de noms i càrrecs en un moment en què diversos juntaires com Xavier Trias han demanat el lideratge ferm de Puigdemont. El que sí que ha confirmat és la "unanimitat" en el suport a la decisió de l'expresident el passat dijous, de retornar a Catalunya i escapar per evitar ser detingut.
L'estratègia a decidir
La data per al congrés, el cap de setmana del 27 d'octubre, coincideix amb el setè aniversari de la declaració unilateral d'independència (DUI) i Turull ho ha qualificat d'"emblemàtic" just després que en el retorn fugaç de Puigdemont a Barcelona s'esmercés a recalcar que "encara som aquí", un clam per recordar que l'independentisme encara és viu. ¿Continuaran donant suport al president espanyol, Pedro Sánchez? De fet, Puigdemont ha lamentat la passivitat del govern estatal amb la persecució que rep del Tribunal Suprem i Turull ha afirmat que el govern espanyol podria anar més enllà fent actuar la Fiscalia contra els jutges antiamnistia.
El congrés serà fonamental per decidir si fan caure el PSOE. Turull ha posat l'accent en què "en funció del que coincidim de manera molt transversal de com rellancem el moviment independentista prendrem les decisions que afectaran la nostra posició en moltes polítiques al Parlament i el Congrés". Així, ha insistit que tractaran la seva estratègia "a partir del nou context i l'acord de Brussel·les": "Estem pendents de fer-ho molt bé a casa nostra, a partir d'allà es declinaran totes les decisions en tots els àmbits", ha respost.
La convocatòria arriba després que la portaveu del grup parlamentari juntaire, Mònica Sales, hagi assegurat en una atenció als mitjans després de la presa de possessió dels nous consellers que Junts és "l'única l'alternativa independentista", un concepte que van repetint. Des del partit s'afegeix que el nou Govern "no representa tot el país" perquè és "excloent i espanyolista, amb perfils conservadors molt allunyats de la centralitat política catalana".
Malestar amb el nou Govern
El nomenament de consellers han evidenciat la gran esquerda de Junts amb el PSC i ERC. El conseller que ha ocasionat més al·lèrgia a les files juntaires ha estat Miquel Sàmper, que va trencar el carnet del seu partit al febrer per discrepàncies després d'haver estat conseller d'Interior en l'executiu de Quim Torra, tot i que per als comicis del 12-M ja havia expressat la seva sintonia amb Illa. Ha estat titllat de "Judes" per part de l'exconseller Miquel Buch i Turull l'ha comparat amb l'acció de "jugar a borsa" de la política.
En tot cas, ell no és l'únic assenyalat, i la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha lamentat noms "espanyolistes" com la consellera d'Educació, Esther Niubó, que "posa en risc el català a l'escola amb una consellera d'Educació que demanava que s'apliqués el 25% de castellà" tot i que després va segellar el pacte del català a l'escola; o el conseller d'Unió Europea i Exteriors, Jaume Duch, per la "voluntat espanyolista". Tampoc ha agradat gens que hi hagi 16 conselleries, amb un dels executius més nombrosos: "Té més conselleries que voluntat política per tirar endavant", ha reblat.
Sales ha reclamat als republicans que donin "explicacions de com s'ha pogut fer possible un govern d'aquestes característiques, espanyolista i amb clara vocació autonomista". Un rebuig que ja els ha fet exigir "una ràpida compareixença d'Illa al Parlament" perquè expliqui la composició del Govern. Per la seva banda, Sàmper ha tret ferro de les crítiques i ha recalcat que la "bretxa ideològica" el va empènyer a marxar de Junts. "Ningú qüestiona que quan algú no està enamorat de la seva parella es pugui divorciar i cal deixar-ho marxar en pau", ha conclòs.
