Victòria Alsina: "Junts ha de continuar al Govern i ha de tenir-hi més lideratge"

BarcelonaLa consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, atén l’ARA passat el Congrés de Junts i després de poc més d'un any al càrrec.

¿Catalunya hauria d’estalviar un 15% de gas com ha recomanat la Comissió Europea?

— Catalunya hauria de tenir una conversa molt seriosa sobre què passarà aquesta tardor. Hem de treballar plegats perquè aquest xoc que vindrà amb la inflació tingui el mínim efecte negatiu possible. 

I ens tocaria? El govern espanyol diu que l’Estat “no ha viscut per sobre de les possibilitats des del punt de vista energètic”.

— Espanya té molts deures pendents: en l’àmbit de l’energia, de repensar el model de dependències… La situació amb Algèria tampoc és per tirar coets. Ve una tardor complicada. Les institucions europees, però també a Madrid i a Catalunya, hauran de prendre decisions i coordinar-se. 

¿L’expansió de les delegacions a l’exterior és un intent d’aconseguir més presència per a les empreses o es fa per la independència?

— Com a part de la total normalitat democràtica, expliquem que som un govern independentista i que ens preocupa la repressió. Ara, si vostè em diu si acció exterior és igual a Procés, com moltes vegades agrada encasellar, la resposta és que no. L’acció exterior és la millor estructura d’Estat que tenim, al servei de tothom. I en aquest sentit, hem rellançat el Diplocat amb un nom nou: Catalunya Internacional. Serà la principal plataforma del Govern per impulsar la col·laboració público-privada en acció exterior.

Això tranquil·litza el govern espanyol, que diu “bé, volen fer acció exterior igual que fa Andalusia”.

— No hi ha ningú que la faci com nosaltres. Tot el que fem és legal, això està previst a l’Estatut. Ara, si compara l’ambició que tenim nosaltres amb la que poden tenir Andalusia, la Rioja o altres comunitats, la meva resposta és que no hi ha color. La nostra política ha de seguir sent europea i mediterrània, però també hem de ser a l'Àsia, a l'Àfrica i a Amèrica. Per tant, havíem d’ampliar aquesta xarxa de delegacions. N’obrirem abans que s’acabi l’any al Japó, Corea del Sud, Sud-àfrica, el Senegal, el Marroc, el Brasil… Després també obrirem oficines específiques per reforçar les delegacions al Quebec i a Dublín.

Està vigilada pel ministeri?

— El ministeri sempre ha tingut un nivell d’incomoditat molt elevat amb l’acció exterior catalana. Aquesta inquietud segueix i es modera en diferents intensitats en funció del país.

¿Ha tingut alguna trucada o algun advertiment del ministre?

— Aquest any s’han fet 16 viatges sense comptar la feina a la capital d’Europa, Brussel·les, una feina que forma part del dia a dia. Aquests viatges ens serveixen per obrir oportunitats per al país. En algun cas hem tingut boicot del govern espanyol. A Mèxic vam tenir un intent de boicot amb l’agenda que havíem de fer al Congrés i al Senat i va transcendir als mitjans mexicans perquè els va semblar inversemblant.

¿La Comissió Europea ha recuperat la interlocució amb Catalunya perquè ara la Moncloa ja ho vol? 

— Quan em vaig reunir amb la comissària Elisa Ferreira a Brussel·les després de set anys que cap membre del Govern ho fes, vaig denunciar que em semblava inversemblant que un govern escollit democràticament com el de Catalunya no tingués una interlocució directa amb la Comissió. Ara celebro molt qualsevol reunió que es produeixi ja sigui perquè l’he buscat jo de manera activa com perquè les circumstàncies la permeten i l’aprofitem.

¿El govern espanyol se n’ha sortit d’aconseguir que Catalunya sigui un afer intern espanyol? 

— El govern espanyol se n’ha sortit fent creure que hi havia una taula de diàleg i que el conflicte estava canalitzat de manera interna, però això no correspon als fets. Com a Govern és important que expliquem fora quina és la situació actual.

¿Hem d’esperar algun punt d’acord de la taula de diàleg?

— Seria una bona notícia per a tothom. Com diuen, per cert, les recomanacions del Consell d’Europa, necessitem una solució política, no una solució judicial. El que passa és que perquè una taula d’aquest tipus funcioni ha de tenir uns objectius molt clars, ha de tenir un calendari, ha de tenir una metodologia, i això no ho hem vist fins ara. El que explico internacionalment és que és una operació de màrqueting polític per part del govern espanyol. Això ens ha fet cert mal, perquè la visió de la gent és que el conflicte està canalitzat perquè hi ha una taula de diàleg, i això no es correspon amb la realitat.

Vostè milita a Junts?

— No, però no descarto fer-ho perquè cada dia m'hi sento més còmoda. Quan ho faci vull que tingui un valor.

¿S’imagina ara que la militància digui que s’ha de trencar el Govern?

— La millor manera de fer valer el programa electoral és ser al Govern. Per tant, jo crec que hem de continuar al Govern i, a més a més, hem de tenir més lideratge. Es necessita estabilitat i seguir fent la feina. 

Vostè avalua l’acord amb ERC. 

— És una petició que vam rebre de Jordi Sànchez i hi hem aplicat una metodologia rigorosa i participativa. Ja tenim alguns resultats preliminars que socialitzarem quan escaigui amb l’executiva del partit i es decidirà com tot això es canalitza. 

Quan arribi el moment de votar si s’ha de suspendre Laura Borràs què haurà de fer Junts?

— La senyora Borràs és la presidenta del Parlament i un actiu important del moviment independentista i es mereix la presumpció d’innocència. Hi ha un historial elevat de politització de la justícia. 

Creu que Laura Borràs hauria de deixar el càrrec?

— La presumpció d’innocència és un dret fonamental i afecta la qualitat democràtica. 

¿Xavier Trias, Josep M. Argimon i Neus Munté és l’aposta de Junts per Barcelona?

— A mi m’encantaria, però la decisió última és de Xavier Trias. Barcelona necessita un canvi de lideratge i un projecte que il·lusioni i entengui que el món privat i la societat civil tenen molt a dir.