Junts canviarà els estatuts per evitar el vot de càstig a alguns dirigents

BarcelonaL'últim congrés de Junts, que es va celebrar a Argelers l'any 2022, va estar marcat no només per la retirada de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez de la direcció, sinó sobretot pel vot de càstig que van rebre membres afins a la llavors flamant presidenta de la formació, Laura Borràs. Malgrat que hi havia un pacte amb el nou secretari general, Jordi Turull, perquè la cúpula fos constituïda per noms que havien proposat al 50%, a l'hora de votar, la militància va enviar un missatge i va deixar fora de l'executiva David Torrents, Ester Vallès i gairebé Aurora Madaula –es va corregir setmanes més tard–. Dos anys més tard, el partit no vol que torni a passar el mateix i per això canviaran el sistema d'elecció per a aquest congrés: està previst que els membres de la direcció es votin en un únic paquet i es vetarà la possibilitat que la militància es pronunciï individualment sobre els integrants de la nova executiva.

Així confirma el partit, tal com ha avançat l'ARA, que es reflecteix a la ponència organitzativa que ha aprovat aquest dilluns la direcció de Junts, tot i que posteriorment pot ser modificada per la militància a través d'esmenes al congrés. Cal veure si això passa, ja que el canvi en el sistema de votació ja ha generat malestar en alguns sectors del partit als quals no els agrada que es retalli la capacitat d'incidència de la militància. Aquests sectors interpreten que l'actual cúpula es vol blindar davant un possible vot de càstig a alguns dirigents que han pilotat Junts fins ara.

La ponència organitzativa és clau per a l'elecció de la nova direcció, ja que marca les regles de joc per triar-la en el congrés del 25, 26 i 27 d'octubre. Ara mateix Junts té una presidència, quatre vicepresidències i una secretaria general, una estructura que es manté i en la qual l'expresident Carles Puigdemont encaixarà, probablement, a la presidència. L'actual presidenta del partit, Laura Borràs, ja s'ha reunit diverses vegades amb l'expresident a l'exili per abordar-ho: està d'acord que Puigdemont sigui el nou líder orgànic de l'organització, però ella vol seguir formant part del "pom de dalt".

En una entrevista aquest dilluns al matí al Cafè d'idees de La 2 i Ràdio 4, Borràs s'ha limitat a dir que Puigdemont "no ha necessitat mai un càrrec orgànic per ser el president de Junts" i ha afegit que la seva posició de lideratge és "indiscutida" dins de la formació i "indiscutible" de portes enfora.

Una fundació i un nou espai "Fem-ho Junts"

Junts s'ha marcat l'objectiu d'ampliar la base del seu partit en aquest conclave i per fer-ho pren mesures d'"obertura". La principal és que se suprimirà el requisit de ser militant amb sis mesos d'antiguitat per presentar-se a un càrrec directiu, de manera que Junts pot incorporar persones a l'executiva que s'hagin fet militants recentment o que no ho siguin fins al mateix dia del congrés. Alhora, també creen un altre espai, dit "Fem-ho Junts", perquè sigui un lloc de confluència amb altres formacions polítiques o entitats del sobiranisme civil, com per exemple Demòcrates de Toni Castellà –que va anar en coalició amb Junts en les últimes eleccions– o Acció per la República d'Oriol Izquierdo.

L'altra novetat de la ponència organitzativa és que es crea una fundació privada vinculada a Junts. A diferència d'altres partits, els juntaires encara no havien creat aquesta estructura, dedicada normalment al pensament i a generar contingut ideològic per a la formació. En el cas d'Esquerra, aquesta funció la fa la Fundació Irla, com la Fundació Campalans al PSC.

"Ferms" a Madrid, però sense qüestionar els pactes

Junts ha elaborat una primera proposta estratègica en què defineix el partit com el "pal de paller" de l’independentisme, compromès amb la "democràcia i el "bon govern" i en contra de la repressió. A parer de JxCat s’ha obert una etapa "nova" del procés d’independència no només per la pèrdua de la majoria absoluta de l’independentisme al Parlament sinó també per la decisió d’Esquerra de donar suport al president, Salvador Illa, que titllen d’"espanyolista". Davant d’això es proposen liderar una "represa" del moviment, "refent la unitat" de l’independentisme, "rebaixant hostilitats" i amb la voluntat "de tornar al Govern". Malgrat que Junts va prendre la decisió el 2022 de sortir de la Generalitat, trencant la coalició amb els republicans, el partit es conjura ara per construir l’"alternativa independentista" a l’executiu de Salvador Illa amb vocació de recuperar la Generalitat. Pel que fa a Madrid, segons fonts de Junts la ponència estratègica recull que el partit serà "ferm" a l'hora de defensar els interessos de Catalunya, que no formen part de cap bloc ni de dretes ni d'esquerres, però tampoc es qüestiona l'entesa amb el PSOE.

Una agència sobre immigració

Pel que fa al model de país, els juntaires posen el focus en la necessitat d’afrontar el "repte demogràfic i d’immigració". "Si no aconseguim integrar, el nostre futur i el seu està en risc", comenten fonts juntaires. Asseguren que la immigració "amb eines adequades és una oportunitat", però si no, afegeixen que pot ser un "risc per a la cohesió social del país" i, fins i tot, per a la "prestació de serveis socials". En aquest sentit, en la ponència sobre el "país que volem" compten que la Generalitat tingui totes les competències relacionades amb immigració –la qual cosa està pendent de concretar pel pacte amb el PSOE– i plantegen crear una agència per gestionar tota la regulació, forjar un pacte nacional per a l’acollida i la immigració i facilitar l’aprenentatge del català a nouvinguts. "Drets i deures", insisteixen, reafirmant-se en el fet que Catalunya necessita un "model propi" perquè rep més immigrants que la resta de l'Estat.

En l’àrea econòmica, subratllen que cal un "concert econòmic real" per a Catalunya i refermen la política fiscal de l'anterior congrés del 2022, com ara rebaixar l’IRPF, eliminar l’impost de successions i bonificar l’impost de societats en cas que els beneficis empresarials es reinverteixin. A diferència de l'anterior congrés del 2022, fonts de Junts asseguren que en la ponència no es plantegen rebaixar l'impost de patrimoni. En canvi, opten per l’ambivalència en l’habitatge, després del xoc amb el PSOE per oposar-se a la regulació del lloguer de temporada, i reclamen garantir el dret a accedir a una llar, defensant alhora "el dret a la propietat i la lluita contra les ocupacions delinqüencials".