Junts canviarà els estatuts per evitar el vot de càstig a alguns dirigents

BarcelonaEl darrer congrés de Junts, que es va celebrar a Argelers l'any 2022, va estar marcat no només per la retirada de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez del capdavant del partit, sinó sobretot pel vot de càstig que van rebre membres afins a la llavors flamant presidenta de la formació, Laura Borràs, a l'hora de ser escollits per formar part de la direcció. Malgrat que hi havia un pacte amb el nou secretari general, Jordi Turull, perquè la cúpula fos constituïda per noms que havien proposat al 50-50, a l'hora de votar, la militància va enviar un missatge i va deixar fora de l'executiva David Torrents, Ester Vallès i gairebé Aurora Madaula –es va corregir setmanes més tard–. Dos anys més tard, el partit no vol que torni a passar el mateix i per això, segons diverses fonts consultades per l'ARA, canviaran el sistema d'elecció per a aquest congrés: està previst que els membres de la direcció es votin en un únic paquet i es vetarà la possibilitat que la militància es pronunciï individualment sobre els integrants de la nova executiva.

Això es reflectirà, d'acord amb diverses fonts coneixedores consultades per aquest diari, a la ponència organitzativa que ha d'aprovar aquest dilluns l'executiva del partit, tot i que posteriorment pot ser modificada per la militància a través d'esmenes al congrés. Cal veure si això passa, ja que el canvi en el sistema de votació ja ha generat malestar en alguns sectors del partit. Consideren que l'actual cúpula es vol blindar davant un possible vot de càstig a alguns dirigents que han pilotat Junts fins ara.

La ponència organitzativa és clau per a l'elecció de la nova direcció, ja que marcarà les regles de joc per triar-la. Ara mateix Junts té una presidència, quatre vicepresidències i una secretaria general, una estructura que pot canviar per encaixar-hi l'expresident Carles Puigdemont altre cop com a màxim líder orgànic i també altres formacions que van donar suport als juntaires a les darreres eleccions del 12 de maig, com els Demòcrates de Toni Castellà. L'actual presidenta del partit, Laura Borràs, ja s'ha reunit diverses vegades amb l'expresident a l'exili per abordar-ho: està d'acord que Puigdemont sigui el nou líder orgànic de l'organització, però ella vol seguir formant part del "pom de dalt".

Les negociacions s'han allargat fins al final i Borràs de moment no ha volgut revelar-ne cap detall. En una entrevista aquest dilluns al matí a el Cafè d'idees de La 2 i Ràdio 4, s'ha limitat a dir que Puigdemont "no ha necessitat mai un càrrec orgànic per ser el president de Junts" i ha afegit que la influència de l'expresident de la Generalitat a l'exili, que ara mateix és president fundador dels juntaires, és "indiscutida" dins de la formació i "indiscutible" de portes enfora.

Sobre el seu futur a l'organigrama del partit, que s'ha de votar el cap de setmana del 27 d'octubre, simplement ha afirmat que la seva voluntat és continuar treballant per la independència del país i ha rebutjat convertir el conclave en un "ball de cadires".

Una fundació

L'altra novetat de la ponència organitzativa, segons diverses fonts consultades, és que es crea una fundació vinculada a Junts. A diferència d'altres partits –gairebé tots tenen fundacions–, els juntaires encara no havien creat aquesta estructura, dedicada normalment al pensament i a generar contingut ideològic per a la formació. En el cas d'Esquerra, aquesta funció la fa la Fundació Irla, com la Fundació Campalans al PSC. Ara bé, cal veure quin encaix tindrà aquest nou element en els corrents ideològics interns que el partit també manté en els nous estatuts: el socialdemòcrata, el liberal i el d'esquerres. I, sobretot, com es resol la tensió entre els que volen que Junts sigui un partit amb posicions de centredreta i els que demanen que es mantingui neutral en posicions ideològiques per poder aglutinar el màxim d'independentistes.