Junts busca candidat a Barcelona

BarcelonaVa ser quan faltaven menys de sis mesos per les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 que Xavier Trias va confirmar en un sopar de la federació de Junts de Barcelona a les Cotxeres de Sants que seria el candidat a la ciutat. Dos anys després, malgrat haver guanyat les eleccions a la capital catalana, s’ha retirat definitivament de la política perquè no va aconseguir ser alcalde per un acord insòlit PP-PSC-comuns. I Junts s’ha tornat a quedar sense candidat: a dos anys dels pròxims comicis no hi ha una determinació clara sobre qui ha d’encapçalar la llista el 2027 i, d'acord amb el baròmetre municipal fet públic aquesta setmana, la tendència de la formació va a la baixa: de ser els primers a les eleccions passarien a la quarta posició, malgrat que els juntaires rebaixen la importància de l'enquesta perquè afirmen que estan "infrarepresentats".

En aquest context, el grup de Barcelona s’ha posat terminis per triar el cap de cartell. Segons fonts de Junts, la idea seria engegar la maquinària del partit aquest gener i plantar-se a Setmana Santa amb un candidat decidit, després d’haver fet “consultes” i “estudis demoscòpics”. “El maig del 2025 hem d’estar en condicions d’oferir una estratègia renovada”, afirmen les mateixes fonts, ja que és quan faltaran dos anys per a les pròximes eleccions locals. D'entrada Junts ha intentat sondejar un hipotètic retorn de l’exconseller Quim Forn, extinent d’alcalde de la ciutat i que ja va ser cap de llista, juntament amb Elsa Artadi, quan era a la presó el 2019. Tanmateix, el mateix Forn, ara dedicat al sector professional i membre de la junta d’Òmnium, ho ha descartat.

Xavier Trias havia verbalitzat un favorit: Jordi Martí. Però Carles Puigdemont té un nom de la seva més estreta confiança a la capital: Josep Rius. Entre bambolines del grup municipal de Barcelona circula el seu nom com un candidat amb el vistiplau de l'expresident. No va passar desapercebut que Puigdemont, normalment centrat en la política nacional i espanyola, repiulés un missatge de Rius el 20 de desembre carregant contra l’alcalde, Jaume Collboni, per la pròrroga del pressupost. Un gest que s’ha interpretat com una manera de promocionar la seva cara a Barcelona: Rius ja fa temps –des dels comicis locals del 2023– que ha de triar quin és el seu lloc, ja que és vicepresident i portaveu de Junts, regidor a Barcelona i també diputat al Parlament. Hi ha fonts que indiquen que ara es decantaria per la capital i que en les últimes setmanes s'ha fet més visible al consistori.

Les altres opcions

Però el nom de Rius no és definitiu ni tampoc l’únic que pot tenir aspiracions. Jordi Martí sempre ha dit que voldria ser cap de cartell i, de fet, és qui ha agafat les regnes del grup després de l’adeu de Trias. N’és el president, amb Neus Munté de portaveu i Damià Calvet de portaveu adjunt. Després del congrés de Junts, Martí es va reunir amb Puigdemont a Waterloo precisament per parlar sobre el futur de Junts a Barcelona. Cal veure si faria el pas en cas que hi hagués primàries competitives.

També Victòria Alsina ha estat fins ara un dels noms sobre la taula, malgrat haver posat un peu fora de la política. El novembre passat, la UB va fitxar la també exconsellera d’Exteriors per dirigir la Fundació Institut de Formació Contínua de la universitat. ¿Això vol dir que queda fora de la cursa? No necessàriament. Les fonts consultades apunten que hi ha gent al partit que la veu amb "perfil i trajectòria" i que faria el pas si la direcció del partit l'hi demanés.

En la presentació de l’espectacle de la nit de Cap d’Any de Barcelona, el seu director, el francès Christophe Berthonneau, va tenir un lapsus important. Quan explicava quines obres d’art havia escollit per a l'esdeveniment, va citar Carles Puigdemont com un dels seus autors, juntament amb Joan Miró i Keith Haring pel llegat arquitectònic i estètic que havien deixat a la ciutat. Berthonneau va confondre el nom de l’expresident amb el de Joan Fontcuberta.

A les cambres legislatives tenen la seva pròpia organització del treball, també per les festes de Nadal, quan hi ha les anomenades vacances parlamentàries. Després del ple del 19 de desembre, el Parlament engegarà el 15 de gener el nou període de sessions, amb el primer ple de l’any l'última setmana del mes. Mentre que al Congrés no començaran fins al febrer, llevat que s’habiliti alguna convocatòria extraordinària abans.