Amnistia

Sánchez garanteix que "tots els independentistes" seran amnistiats

Junts trasllada al PSOE que prefereix que la llei es declari inconstitucional abans que "deixar gent abandonada"

El president espanyol, Pedro Sánchez, en roda de premsa a Brussel·les
4 min

Barcelona / MadridPedro Sánchez agafa el bou per les banyes i, en primera persona, mira de frenar Carles Puigdemont. El president del govern espanyol ha volgut deixar clar que la llei d'amnistia tal com està redactada garanteix que "tots els independentistes" en seran beneficiats. "Com tothom sap, l’independentisme català no és terrorisme. Amb aquest projecte de llei estic convençut, i així ho conclouran els tribunals, que seran amnistiats tots els independentistes. Perquè no són terroristes", ha subratllat Sánchez des de Brussel·les. Així, i en l'inici de la campanya de les eleccions gallegues, ha respost a Junts, que creu que les causes del Tsunami Democràtic, els CDR i Volhov podrien quedar-ne fora i, per tant, reclama modificacions al text. El cap de l'executiu de l'Estat s'ha referit al terrorisme, però no ha dit res sobre la possibilitat que el jutge Joaquín Aguirre acabi imputant delictes de traïció a diversos investigats per la trama russa del Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Després que Junts tombés aquest dimarts la llei d'amnistia, el PSOE i els de Puigdemont no han trencat les negociacions, però continuen enrocats amb la mateixa disputa: Junts vol suprimir de les exclusions de l'amnistia els delictes de terrorisme i traïció mentre que el PSOE manté que això és inconstitucional. En aquest sentit, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha avisat els socialistes sobre les seves intencions als micròfons de la SER: "Preferim el risc que en un moment determinat es pugui considerar que aquesta llei no és constitucional que haver deixat gent abandonada". Si bé ha recalcat que la llei serà constitucional i conforme al dret europeu, ha retret al govern espanyol que posi ara tanta atenció en la justícia de la UE quan, a parer seu, no l'ha tinguda present anteriorment. El PSOE, però, no pot assumir que aquesta norma que li representa un cost altíssim rebi cap esmena del Tribunal Constitucional o de Luxemburg. "L’objectiu fonamental és que surti igual de valenta, reparadora i amb garanties jurídiques perquè es pugui aplicar", ha reiterat Sánchez.

Després de la reunió del Consell Europeu a Brussel·les, el president espanyol ha demanat no entrar a "mesurar qui cedeix i qui no". "Tots hem cedit", ha apuntat, i ha apostat per "mantenir la temprança per arribar a un acord", així com la "fermesa que tot el que s'ha avançat fins ara és prou rigorós per assolir l'objectiu". "Amb el projecte de llei que tenim, l'independentisme, que no considero terrorisme, serà amnistiat", ha insistit el cap de l'executiu estatal. Sánchez es mostrava clar i alhora conciliador, i en aquesta segona tasca s’hi ha implicat també l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en un acte aquesta tarda a Barcelona, des d’on ha lamentat “l’impacte” de certs procediments judicials en la tramitació de la llei. Zapatero també ha sostingut que cal “avançar cap al reconeixement de la identitat nacional de Catalunya” durant aquesta legislatura perquè “pugui expressar-se en tota la seva dimensió a l’Estat espanyol” i, en la mateixa línia de Sánchez, ha negat que l’independentisme hagi comès cap acte terrorista. En aquest sentit, ha recordat que el terrorisme a Espanya “es va acabar el 2011”, quan ETA va deixar les armes.

Però per a Junts el posicionament del PSOE és un brindis al sol tenint en compte les maniobres del jutge Joaquín Aguirre reactivant la trama russa o la de Manuel García-Castellón amb el cas Tsunami Democràtic. Precisament, el portaveu juntaire, Josep Rius, ha recordat la situació de Ruben Wagensberg per constatar que des d'ERC "ja reconeixen que hi ha algunes llacunes". Ara bé, arran del vot en contra de dimarts la pressió s'ha girat contra Junts. Fins i tot els seus aliats del PNB, amb qui van registrar les esmenes que aspiraven a aprovar, van lamentar que la llei d'amnistia no veiés la llum. Aquest dijous ha sigut la líder dels comuns, Jéssica Albiach, qui ha demanat "responsabilitat" a Junts i que no tornin al "com pitjor, millor". En el mateix sentit s'ha manifestat el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, que ha afirmat a TVE que "no cal portar les coses a l'últim minut i jugar permanentment a qui s'emporta l'últim titular tres segons abans de la votació". Errejón ha recalcat que la llei d'amnistia ha de ser "sòlida, perfectament constitucional i absolutament irreprotxable perquè hi haurà un exèrcit d'examinadors".

El PP hi torna amb l'espantall rus

Mentrestant, el PP continua amb l’espantall de la col·laboració russa amb el Procés i els “problemes” que suposa la llei d’amnistia per a una democràcia com l’espanyola. Des de Brussel·les, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ha advertit dels “contactes” de l’independentisme amb el govern de Vladímir Putin. De fet, l’eurodiputat del PP José Manuel García-Margallo ha alertat en una entrevista a RTVE que la participació de Rússia en el Procés “preocupa enormement” la Unió Europea i va afegir que la tesi del magistrat “és molt versemblant”. Feijóo també ha criticat “l’ofensiva massiva” del Congrés de Diputats contra els jutges i va assenyalar el govern espanyol perquè l’ha “tolerada”. 

En aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial ha acordat celebrar dilluns a les 17 hores de la tarda un ple extraordinari per respondre a les desqualificacions que diversos diputats sobiranistes van dedicar als jutges. La reacció judicial, les converses entre PSOE i Junts per l’amnistia, continuen tensionant el clima polític i esquitxarà de ple la campanya electoral que aquest divendres comença a Galícia, on Feijóo es juga les garrofes.

stats