Els jutges poden esquivar les comissions d’investigació?

BarcelonaEl Consell General del Poder Judicial discutirà dijous sobre la legalitat de les comissions d'investigació sobre Pegasus i l'operació Catalunya que es van constituir la setmana passada al Congrés i, tal com explica aquest dilluns l'ARA, el sector conservador també estudia fer un informe per donar suport als magistrats que es neguin a comparèixer en aquestes comissions d'investigació. Això ha posat en alerta Junts: el portaveu del partit, Josep Rius, ha advertit aquest dilluns en roda de premsa de possibles "conseqüències penals" per als jutges que no es presentin a les citacions, i ha dit que són d'obligat compliment malgrat la controvèrsia jurídica sobre això.

"Se citaran els jutges i els més actius contra la guerra bruta de l'independentisme", ha afirmat el portaveu, en relació amb les diverses comissions d'investigació que s'han creat al Congrés al voltant del que Junts titlla de "lawfare". També Esquerra té previst demanar que es presentin magistrats, policies o "tot allò que ajudi a posar llum" a la investigació -informa Mireia Esteve. En tot cas, les compareixences s'hauran d'aprovar per majoria a la comissió, de manera que necessitaran el vistiplau del PSOE, entre altres partits.

La Constitució preveu en l'article 76.2 que és "obligatori comparèixer" al requeriment que facin les cambres parlamentàries i que la llei "regularà les sancions que es puguin imposar per aquest incompliment". En aquest sentit, el Codi Penal, en l'article 502, estableix que "els que deixin de comparèixer en una comissió seran castigats amb un delicte de desobediència" i, si són funcionaris públics o autoritats, també se'ls suspendrà de feina entre sis mesos i dos anys. Alhora, també estableix que el qui "falti a la veritat" en el seu testimoni serà penat amb presó de "sis mesos a un any".

Ara bé, diversos magistrats del CGPJ creuen que no tenen aquest deure perquè consideren que la mera creació de les comissions d'investigació és una intimidació cap al poder judicial. Així, s'agafen a l'article 399 de la llei del poder judicial com una via per no anar-hi. Aquest article diu: "Les autoritats civils i militars s'abstindran d'intimidar jutges i de citar-los perquè compareguin", informa Ot Serra.

"El poder judicial, com qualsevol estament democràtic, ha de poder ser criticat", ha reaccionat Josep Rius. En tot cas, el mateix reglament del Congrés de Diputats rebaixa l'efecte preceptiu de les conclusions a les quals puguin arribar aquestes comissions. "No seran vinculants pels tribunals ni afectaran les resolucions judicials", deixen clar. Es preveu només que es plasmin en un dictamen, es debatin i s'aprovin al ple.

Per a Rius, el poder judicial ha tingut un "paper actiu" contra l'independentisme "més enllà del que preveu la llei", i això s'ha traduït en "nombrosos casos de lawfare" que ara s'investigaran al Congrés de Diputats. En aquest sentit, ha tancat files amb la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que en el debat a la cambra va titllar d'"indecents" magistrats com Manuel Marchena, Carlos Lesmes, Carmen Lamela o Concepción Espejel. Unes declaracions que, entre altres coses, van propiciar que el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, suspengués una reunió amb el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, per les crítiques dels juntaires –ara socis del PSOE– a la magistratura. Aquest dilluns s'ha agendat per aquest dijous, coincidint amb el plenari del CGPJ.

Petició d'empara d'un jutge pel PP

Qui ha demanat empara, no obstant això, també al Consell General del Poder Judicial ha estat el jutge de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada davant les acusacions de "lawfare", en aquest cas promogudes pel PP. En un escrit, avançat per Europa Press, es mostra "pertorbat" per les declaracions del senador del PP José Antonio Monago en què parlava de manipulació judicial pel cas Gürtel.

La reunió Puigdemont-Sánchez "pròximament" i fora de l'Estat

D'altra banda, el portaveu de Junts, Josep Rius, també s'ha referit a una eventual reunió entre l'expresident Carles Puigdemont i el president espanyol, Pedro Sánchez, que segons ell s'ha de produir "pròximament" i fora de l'Estat. La trobada, ha insistit, serviria per abordar el conflicte polític. Tanmateix, des de Madrid segueixen rebaixant la possibilitat que es faci a curt termini, i el ministre de Transports, Óscar Puente, ha afirmat aquest dilluns que es preveu després d'aprovar l'amnistia i per tornar en "l'ordenament jurídic" i el "marc constitucional".