El govern espanyol nega les acusacions de Junts de voler ajornar l'amnistia
El reial decret 6/2023 recull que els procediments judicials se suspendran si es presenten qüestions prejudicial als tribunals europeus
BarcelonaEls tribunals tindran dos mesos per aplicar l'amnistia un cop sigui aprovada per les Corts espanyoles. És un dels punts que el PSOE va pactar amb Junts i ERC per evitar la dilació indeguda per part dels jutges contraris a aplicar la llei. Amb el mateix objectiu, l'article 10 del text que ja s'està tramitant al Congrés defineix que qualsevol recurs que es presenti contra la llei "no tindrà efectes suspensius" i que els tribunals l'hauran d'aplicar de forma "preferent i urgent". Ara bé, fa una setmana va entrar en vigor el reial decret 6/2023, que, entre altres, regula la justícia telemàtica, i afegeix una modificació a la llei d'enjudiciament criminal que ha posat JxCat en alerta: "El plantejament d'una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acordarà la suspensió de les actuacions fins a la resolució del Tribunal o fins que s'acordi la retirada de la qüestió prejudicial".
El govern espanyol assegura que no hi ha cap canvi i, en especial, cap voluntat d'ajornar l'aplicació de la llei d'amnistia. Es tracta, segons expliquen, d'un paquet judicial que harmonitza les legislacions espanyola i europea que ja s'havia plantejat al mes de maig, quan encara no hi havia l'amnistia sobre la taula, i que s'havia d'aprovar abans del 31 de desembre perquè en depèn fins i tot l'arribada de fons europeus.
Fonts de l'executiu estatal subratllen que el seu compromís amb l'amnistia és ferm i que els tractats que regulen el funcionament del TJUE ja marquen la suspensió dels procediments. "La decisió de l'òrgan jurisdiccional nacional que suspèn el procediment i sotmet l'afer al Tribunal de Justícia serà notificada a aquest últim per aquest òrgan jurisdiccional". És a dir, en aquest paràgraf de l'article 23 del tractat s'assumeix que els procediments estan suspesos quan arriben en forma de qüestió prejudicial al TJUE. No existeix, però, cap referència explícita a aquesta suspensió. Per això Junts ha posat el crit al cel i, de moment, es nega a votar el decret quan pròximament arribi al Congrés dels Diputats.
La llei d'amnistia s'aprovarà probablement al Congrés durant el mes de gener o a tot estirar al febrer i després iniciarà un tràmit més llarg al Senat, on el PP –que té majoria absoluta– està determinat a allargar tant com pugui els terminis. Sigui com sigui, no podrà anar gaire més enllà del mes de maig, quan tornarà al Congrés –amb un previsible rebuig del Senat– per ser aprovada definitivament. Serà llavors quan començarà el paper dels jutges. ¿Tindran dos mesos o el termini serà indefinit a càrrec de la celeritat amb què actuï Europa?
Tot i que fonts del govern espanyol asseguren que les qüestions prejudicials ja són ara suspensives, no ha estat un criteri que sempre hagin aplicat els tribunals espanyols. Per exemple, el president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, no va esperar a saber el criteri de la justícia europea tot i haver elevat una pregunta al voltant de la condició d'eurodiputat d'Oriol Junqueras.
Vot en contra
Junts ja ha anunciat que votarà en contra d'aquest decret i d'altres aprovats recentment pel govern espanyol, que s'hauran de convalidar pròximament al Congrés dels Diputats.
Aquest canvi es materialitza amb l'addició d'un article 43 bis a la llei d'enjudiciament criminal. Però els decrets aprovats pel consell de ministres regulen moltes altres qüestions i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha explicat a través d'un fil a X que tampoc els agrada que siguin decrets "macedònia", que regulin moltes coses aparentment inconnexes entre elles; que es modifiqui el servei públic de justícia "sense aportar recursos"; que es regulin temes de funció pública i de règim local; que es dificulti la contractació, o que, a parer seu, s'envaeixin competències de la Generalitat.
Fonts d'ERC reconeixen la complexitat de l'aplicació de la llei d'amnistia i assenyalen que no els sorprèn que sorgeixin polèmiques com la d'aquesta setmana. Ara bé, recorden que els decrets del govern espanyol han de ser encara convalidats pels diputats del Congrés. A la cambra baixa, el PSOE i Sumar necessitaran durant tota la legislatura el suport d'ERC, de Junts, del PNB i també d'EH Bildu.