El Parlament fixa per a dijous el ple que ha de respondre al 155

BarcelonaEl ple del Parlament per respondre a l'article 155 de la Constitució començarà dijous. Així ho ha decidit aquest dilluns la junta de portaveus, després que Junts pel Sí i la CUP hagin entrat a registre a primera hora una petició de ple específic. No s'ha decidit, però, a quina hora començarà el debat -si al matí o a la tarda-, ja que se supedita al calendari que fixi el Senat de forma que, si ho vol, el president de la Generalitat pugui assistir a la cambra alta a defensar les seves al·legacions.

Fonts parlamentàries han explicat a l'ARA que la previsió és que el ple pugui començar amb una breu intervenció de JxSí i la CUP, tot i que és probable que els dos grups hi renunciïn per deixar que sigui el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui obri el debat. En finalitzar el debat, els grups podran presentar fins a tres propostes de resolució, que es votarien, amb tota probabilitat, divendres.

Fonts dels grups independentistes han explicat a l'ARA que el debat és si JxSí i la CUP presenten o no una proposta de resolució que suposi l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència. No hi ha una posició unànime dins de l'independentisme sobre la conveniència de fer una votació o només una declaració simbòlica, per la qual cosa la decisió es prendrà els pròxims dies.

La petició de ple específic registrada per Junts pel Sí i la CUP té com a motiu estudiar els efectes de l'aplicació de l'article 155 -no fa cap al·lusió al referèndum ni a la independència-, i inclou entre els aspectes a debatre l'anàlisi de la situació actual, l'oferiment de diàleg i la mediació com a instrument per a la resolució de conflictes, el ressò a la comunitat internacional, la valoració dels efectes de l'aplicació del 155 i, per últim, l'estudi de propostes d'actuació del Govern i del Parlament.

El fet que finalment el ple comenci dijous i no divendres -com s'havia apuntat inicialment perquè coincidís amb el debat al Senat- respon a la necessitat dels grups sobiranistes de garantir que, malgrat que hi pugui tornar a haver filibusterisme per part de l'oposició, el Parlament prengui la decisió que hagi de prendre abans que sigui efectiu l'article 155 de la Constitució.

Compareixença de senadors i mesures legals

En roda de premsa, el president de Junts pel Sí, Lluís Corominas, ha explicat que el seu grup ha reclamat també que aquest dimarts a les 18.00 h compareguin al Parlament tots els senadors de designació autonòmica. A la tarda el president de la comissió d'Afers Institucionals, Jean Castel (Ciutadans), ha convocat formalment la comissió, que començarà demà a les 18 hores i en la qual compareixeran, un a un, els vuit senadors de designació autonòmica.

Els vuit senadors per designació parlamentària son: el líder del PP a Catalunya a la cambra catalana, Xavier García Albiol, i l'expresident de la Generalitat, José Montilla (PSC). Elisabet Abad, Josep Lluís Cleries, Mirella Cortés i Bernat Picornell són senadors a proposta de JxSí; Francesc Xavier Alegre, ho és proposat per Cs, i l'exdiputada Sara Vilà, per CSQP.

Corominas també havia avançat que durant el matí reclamaran a la cambra catalana que emprengui totes les mesures -també per la via penal- per defensar les institucions catalanes del 155.Segons ha dit, "no hi ha cap llei que no se salti" el govern espanyol amb l'acord del consell de ministres per aplicar l'article 155. En un discurs molt dur, Corominas ha afirmat que "Espanya està actuant com una dictadura" volent imposar la llei a través de jutges, fiscals i policies. "Estem ocupats des de fa setmanes", ha reblat.

Corominas ha acusat Mariano Rajoy de voler "usurpar les funcions d'un Parlament i d'un govern escollits democràticament" i de voler "imposar la unitat d'Espanya per sobre de la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives". "El govern del PP està actuant com la dreta més extrema. Està fomentant l'odi a Catalunya", ha remarcat.

Crítiques al PSC i crida a defensar pacíficament les institucions

El president de Junts pel Sí s'ha mostrat molt dur també amb "l'anticatalanisme de Ciutadans" i amb el paper del PSC. Corominas ha reclamat als socialistes catalans que triïn "entre partit o país, entre defensar les institucions catalanes i el PSOE, entre la democràcia i això que vol imposar el PP". En aquest sentit, ha preguntat al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, si ha participat directament en la negociació entre el PSOE i el PP sobre el contingut de l'article 155.

Corominas ha tancat la seva intervenció fent una crida a "defensar amb tots els mitjans democràtics i pacífics" les institucions catalanes. "No som propietat del monarca borbó, ni esclaus del president Rajoy", ha avisat el diputat de Junts pel Sí, que ha apuntat que els catalans sempre decidiran allò que vulguin ser. A més, ha avisat que la suspensió de l'autonomia no resoldrà el conflicte i ha subratllat que l'única forma de trobar una sortida a la crisi actual és una negociació bilateral entre l'Estat i la Generalitat.

CSQP reclama un front unitari contra el 155

La premissa continua sent la mateixa que la setmana passada per al grup de Catalunya Sí que es Pot (CSQP): "Ni 155 ni DUI". I així ho ha defensat aquest dilluns el seu portaveu parlamentari, Joan Coscubiela, que ha definit com una "barbaritat" l'aplicació del 155 que ha dissenyat el govern espanyol. Coscubiela, però, ha demanat al Govern que no continuï pel camí de la unilateralitat. "El ple de dijous és una oportunitat per construir una resposta al màxim d'unitària possible davant d'aquesta barbaritat que està impulsant Mariano Rajoy", ha explicat en roda de premsa. Una DUI, segons ell, dificultaria aquesta resposta unitària.

Pel que fa a la convocatòria d'eleccions, que el Govern "no té sobre la taula", segons ha explicat el portaveu de l'executiu, Jordi Turull, des de CSQP es considera pertinent estudiar aquesta possibilitat i ha recordat que la decisió correspon exclusivament al president de la Generalitat. "És clar que unes eleccions s'han de fer en un clima de normalitat. I avui no hi és. Però, si la convocatòria d'eleccions ajudés i contribuís a evitar la caiguda en picat de la capacitat d'autogovern del poble de Catalunya, seria una resposta a analitzar", ha indicat Coscubiela.