La Junta Electoral rebutja excloure els atacants de Blanquerna de les eleccions de Madrid

BarcelonaLa Junta Electoral de Madrid ha confirmat que dos membres de Falange poden presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid malgrat que van ser condemnats a pena de presó per participar en l’assalt a la llibreria Blanquerna de la capital espanyola durant la Diada del 2013. La resolució desestima una queixa de l’associació Drets, que havia reclamat que s'exclogués la llista de Falange Española de las JONS dels comicis del 4 de maig perquè incloïa com a cap de llista Manuel Andrino i Jesús Fernando Fernández com a número vuit, tots dos condemnats per sentència ferma a més de dos anys i mig de presó per l’atac a l’acte organitzat per la delegació de la Generalitat a Madrid.

En l’acord dictat aquest dijous, la Junta Electoral exposa que no aprecia defectes per excloure la candidatura de Falange de les eleccions madrilenyes. Sosté que no s’acredita que Andrino i Fernández “estiguin complint una pena privativa de llibertat per sentència ferma o estiguin privats del dret de sufragi per sentència ferma”. L’Audiència de Madrid va suspendre per segon cop la setmana passada l’entrada a presó de deu dels catorze ultradretans condemnats, adduint que queda per resoldre el recurs d’empara que han presentat davant el Tribunal Constitucional. Però tots dos carreguen a les espatlles una sentència ferma del Suprem que comporta presó, una de les causes d'inelegibilitat fixades en l'article 6.2 de la llei electoral espanyola i també recollida per la llei electoral madrilenya.

L’associació Drets creu que l’aval als assaltants de Blanquerna no només contravé la llei electoral sinó que, a més, representa un greuge comparatiu amb el fet que no s’autoritzés que líders independentistes empresonats es presentessin a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019. Aleshores, la Junta Electoral Central va ordenar a la Junta Electoral de Barcelona excloure Oriol Junqueras i Raül Romeva de la llista d’ERC i Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez de la candidatura de JxCat, hores després que el Tribunal Suprem els condemnés per la causa del Procés.

En un altre acord, la Junta Electoral Central va respondre també aquest dijous a Drets que tots dos casos no són comparables perquè, sosté, la celeritat en resoldre sobre la situació dels exconsellers es devia a una “consulta urgent” de la Junta Electoral de Barcelona perquè el mateix dia que el Suprem va revelar la sentència finalitzava el termini per proclamar les candidatures per a les eleccions generals.

Drets ha interposat un recurs d'alçada on demana que s'anul·li el pronunciament de la Junta Electoral de Madrid per "vulneració" de la Constitució i la llei electoral. L'associació replica que és "fals" que la legislació supediti que un candidat no pugui concórrer als comics a estar complint una pena privativa de llibertat. Mentre no es resol el recurs, Drets prega que no s'imprimeixin les paperetes de Falange per "evitar costos i danys majors al procés electoral".