La Junta Electoral desestima les peticions del PP, Cs i Vox d'inhabilitar ja Torra

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, pot respirar tranquil. Si més no, durant uns mesos, fins que es resolgui el recurs que ha presentat. La Junta Electoral Provincial (JEP) de Barcelona ha desestimat les peticions del PP, Cs i Vox de fer efectiva ja la inhabilitació del president, Quim Torra, com a diputat del Parlament després de ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació pel TSJC per mantenir la pancarta amb el llaç groc a la Generalitat.

L'acord de la JEP descarta inhabilitar el cap del Govern abans que la seva condemna sigui ferma, tal com consta a la resolució que s'ha fet pública aquest dimarts al matí, que es pot recórrer fins divendres. La JEP constata que la condemna a Torra no és ferma i que la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) considera inelegibles els condemnats per sentència no ferma per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat; però no per desobediència.

També constata que els escrits de PP, Cs i Vox a la Junta Electoral demanaven el cessament de Torra com a diputat, el que comportaria el seu cessament com a president, perquè tot president ha de tenir escó AL Parlament, segons l'Estatut. En aquest sentit, la Junta recorda que se'l va condemnar com a president, no com a diputat; i cita també l'Estatut per afirmar que l'única causa de cessament d'un president de la Generalitat és "una pena d'inhabilitació per sentència judicial ferma".

Paral·lelament, afirma que la Junta Electoral Central (JEC) no ha cessat a un diputat que a més presideixi una autonomia, sinó que els precedents de cessament són per sentències no fermes d'alcaldes condemnats per delictes contra l'administració pública vinculats a la corrupció, amb presó a més d'inhabilitació. La JEP conclou que, a diferència d'aquests casos, Torra ha estat condemnat per desobediència a 10 mesos de multa i a un any i mig d'inhabilitació, "el que constitueix penalment la condemna per un delicte de caràcter menys greu".

En cas que la Junta hagués acceptat les peticions del PP, Cs i Vox, Torra s'hauria vist obligat a deixar la presidència de la Generalitat. La sentència del TSJC no és d'execució immediata al no ser ferma.

Torra va sol·licitar ahir a la JEP de Barcelona que no admetés a tràmit o, subsidiàriament, desestimés les peticions d'inhabilitar-lo immediatament després de la condemna del TSJC. El president va al·legar que encara no hi ha sentència ferma i que la JEP no és competent per apartar-lo com a diputat ni president, sinó que cal esperar a la sentència del Suprem, a l'execució de la sentència per part del TSJC i al mateix Parlament. JxCat també va presentar unes al·legacions en la mateixa línia.

El PP, Cs i Vox van remetre's a la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) per argumentar que són "inelegibles" els condemnats amb sentència per delictes contra l'administració pública, inclòs el de desobediència. Tant el PP com Cs, però, s'agafaven a una reforma de la llei electoral del 2011, segons la qual es podria apartar el president del càrrec sense esperar que la sentència sigui ferma.

Arran d'aquella reforma, aprovada pel Congrés durant el segon govern Zapatero, es consideren inelegibles "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat quan s'hagi establert la pena d'inhabilitació".

Per inelegible, segons les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC), no s'entén només que l'afectat no pugui presentar-se a les eleccions, sinó que quan es produeix durant l'exercici del càrrec genera el que es coneix com a inelegibilitat sobrevinguda, i el resultat és la inhabilitació immediata.

Un vot a favor de la inhabilitació immediata

La JEP ho ha desestimat amb un vot particular. El vocal no judicial de la JEC Pablo Nuevo López ha emès un vot particular en què dissenteix de la decisió majoritària de la Junta de no aplicar l'article 6.2.b de la Loreg i, per tant, de no aplicar-se una causa d'inelegibilitat sobrevinguda.

Nuevo al·lega que sí que hi ha precedents d'un supòsit com el que s'analitza en aquest cas, ja que els precedents dels que parla la resolució al·ludeixen a corrupció, i Nuevo pregunta si corrupció "no ho podria ser la desobediència a l'òrgan encarregat de vetllar per la neutralitat de les institucions en període electoral". El vocal subratlla que la JEP està vinculada a la doctrina de la JEC i que el cas de Torra és d'"inelegibilitat sobrevinguda que esdevé una causa d'incompatibilitat" segons l'article 6.2.b de la Loreg. "Davant el que sosté la majoria, no crec que haguem d'entrar a ponderar, perquè el precepte està formulat com una regla d'aplicació automàtica, com diu l'acord de la JEC esmentat", remarca.