Una de cada quatre persones triades per ser a les meses ja ha reclamat que se l'exclogui del 14-F

BarcelonaMés de 20.000 persones (25% del total) ja han demanat que se les exclogui de les meses electorals, després de l'última actualització que han fet les juntes electorals de zona, incorporant-hi, entre d'altres, la de l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Lleida i Girona. Només a la de Barcelona, fins a aquest dimecres ja s'havien registrat 8.000 peticions. I això, segons el president de la junta, Santiago García, representa un "veritable problema" per poder constituir les meses electorals el 14 de febrer. En dues entrevistes, la primera a El món a RAC1 i la segona al Planta baixa de TV3, García va apuntar aquest dimecres que, davant l'allau d'al·legacions, s'estan plantejant fins i tot buscar "voluntaris" perquè formin part de les meses electorals. Aquesta també és una de les alternatives per a altres juntes de zona amb problemes similars. Una alternativa que el Síndic de Greuges ha reclamat que es descarti per la seva manca de "garanties jurídiques".

La de Barcelona és la que més objeccions acumula (8.000), seguida de la de l'Hospitalet (1.300), Granollers (1.106), Terrassa (1.100), Sant Feliu de Llobregat (1.085) i Sabadell (1.012). Després d'uns dies de ball de xifres, aquests números ja s'acosten als reals tot i que encara no han reportat dades les juntes de Mataró, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Olot. La llista la completen Arenys de Mar (648), Vic (463), Igualada (384), Vilanova i la Geltrú (356), Vilafranca del Penedès (245) i Berga (166) a la demarcació de Barcelona. A la de Tarragona, la junta de Reus és la que més n'acumula (687), amb Tarragona (666), Tortosa (430), El Vendrell (336), i Valls (191) a continuació. En el cas de Lleida, a la de la capital (576) la segueixen Balaguer (204), Cervera (144), Tremp (115), La Seu d'Urgell (99), i Vielha (32). Per últim, a Girona també és la capital qui va al capdavant (668), seguida de Santa Coloma de Farners (410) i Puigcerdà (156). Les dades corresponen, doncs, a 26 de les 31 juntes electorals de zona repartides per Catalunya.

L'objectiu és que a les 9 del matí totes les meses puguin tenir president i dos vocals i la llei els dona gran arbitrarietat per intentar-ho. D'entrada, poden rebutjar les excuses dels ciutadans, i recorden que no presentar-se al col·legi electoral el 14-F a les 8 del matí podria ser perseguit penalment amb multes o amb presó. És el procediment estàndard recollit per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) quan no hi havia pandèmia. És a dir, quan no hi havia milers de persones presentant objeccions i el risc real que la jornada electoral pogués començar sense que totes les meses s'haguessin constituït. Els majors de 65 anys estan blindats i se'ls han d'acceptar obligatòriament les excuses per edat, i tampoc es pot obligar algú a presentar-se si té motius mèdics que ho impedeixen. En aquest cas, però, s'entra en el terreny de l'arbitrarietat: les juntes de zona poden rebutjar peticions que vinguin acompanyades d'un informe mèdic. És el que va fer, per exemple, la de Manresa (una de les que encara no ha reportat dades) amb el Jordi, un malalt crònic de càncer que, tal com va explicar l'ARA, va aportar el document pertinent de la seva metge de capçalera, que el situava com a col·lectiu de risc per covid. Ja s'han començat a resoldre, doncs, alguns casos, tot i que les juntes tenen cinc dies per fer-ho un cop rebudes les al·legacions.

La manera més habitual de rellevar els membres de les meses que no s'hagin presentat és fer-ho al mateix col·legi electoral. La Loreg atorga la potestat a les juntes de zona per triar els seus substituts, i pot "fins i tot ordenar que formi part de la mesa algun dels electors que estigui present al local". "El fet que el primer que arribi sigui el primer que es quedi no em sembla desitjable. Cal evitar-ho com sigui. La idea de crear una bossa de voluntaris em sembla molt raonable, lògica", opinava aquest dimecres García, tenint en compte que la Generalitat ha recomanat que la primera franja horària de vot (de 9 h a 12 h) estigui reservada per a la gent gran.

Per constituir aquesta bossa de voluntaris, les juntes podrien demanar ajuda al Govern o als ajuntaments o també reclamar la intervenció de la Junta Electoral Central (JEC). De moment no ho han fet, confirmen fonts de l'executiu consultades per l'ARA. La mecànica consistiria en tenir preadvertides una sèrie de persones que es presentessin a la porta dels col·legis a les 9 del matí. Fins a les 10 h hi ha temps per constituir les meses i, si no s'ha pogut fer abans, les votacions en aquelles a les quals falti el president o algun dels vocals quedarien ajornades un màxim de 48 hores.

La llei electoral espanyola és molt concreta i, amb la premissa de garantir la neutralitat del procés, regula que les meses s'han de triar per sorteig (almenys en primera instància). Hi ha, en canvi, altres països com Portugal, que recentment ha celebrat les eleccions presidencials, que estan acostumats a funcionar amb bosses de voluntaris: el sorteig es fa entre les persones que s'hi han apuntat.

Por al contagi

"Una situació excepcional requereix solucions excepcionals", subratllava el jutge. García alerta també que, en cas que resultin contagiats, els membres de les meses podrien recórrer a la justícia per reclamar a l'administració la seva "responsabilitat objectiva patrimonial" en el contagi. "La situació és més arriscada per a un membre de mesa electoral que per a un votant", ha apuntat el president de la Junta de Barcelona. Aquesta és una de les qüestions que caldrà resoldre després del 14-F, però abans encara hi ha molta feina per fer per garantir que la por no converteixi milers de persones en objectores.

La Generalitat assegura que els col·legis electorals seran "plenament segurs", en paraules del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, responsable màxim del procés. Per protegir els membres de les meses s'ha organitzat tot un dispositiu que garanteix la distància de seguretat dins dels centres de votació, evita el contacte (no tocaran ni els DNI) i els subministra mascaretes FFP2, pantalles facials i un equip de protecció individual (EPI) per a l'última hora de votació (de 19 h a 20 h), quan es recomana que votin les persones contagiades i els seus contactes estrets. Tot i això, García ha assenyalat que els problemes que s'estan trobant les juntes electorals responen a la "por" que té la gent al contagi. El nombre d'excuses presentades és "molt elevat": a Barcelona no s'arribava a les 1.000 i ara n'hi ha, de moment, 8.000. "El gruix són persones que al·leguen malalties", va assenyalar García, que reconeix que ni els tres jutges ni els dos lletrats que formen part de la junta són experts en matèria sanitària. Per això també han reclamat a la Generalitat l'assessorament de personal sanitari, tot i que admet que es tracta d'una possibilitat no reglada.

El precedent de Galícia

Aquest dijous es reuneix la Junta Electoral Central per resoldre diversos recursos presentats al voltant del 14-F. De moment, no hi ha constància que hagi de posicionar-se sobre la qüestió de les meses, tot i que no seria la primera vegada que ho fes. En les eleccions gallegues de l'any passat, diversos partits van presentar escrits perquè fos la JEC la que fixés un criteri comú per respondre a les al·legacions dels ciutadans sobre les patologies del covid-19, però no ho van aconseguir: "No és necessari que la JEC dicti una instrucció per a la unificació de criteris". Es va deixar, com apunta la Loreg, en mans de les juntes de zona.

Aleshores també hi va haver polèmica sobre el vot de les persones infectades, a les quals es va impedir acudir als col·legis electorals. Això és precisament el que l'infectòleg Oriol Mitjà ha demanat en un escrit adreçat precisament a la JEC (que, entre d'altres, compta amb el suport del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós). A Galícia, tant la JEC com el Tribunal Suprem van avalar la decisió dels governs autonòmics considerant que la prohibició de vot presencial per a aquestes persones (pocs centenars) es devia a "motius sanitaris prou justificats en el marc de la situació de pandèmia en què s'estan desenvolupant les eleccions". Més de 100.000 persones, segons els càlculs de la Generalitat, seran o bé positives per covid o bé contactes estrets el 14 de febrer.