La Junta destaparà el descontrol financer de Díaz abans del 28-A

SevillaD’entre totes les promeses fetes durant la campanya electoral andalusa, el PP confiava realment en el poder d’una en concret. Si Juan Manuel Moreno guanyava, cosa que finalment va passar, encarregaria una auditoria més o menys independent per diseccionar l’entramat d’empreses públiques i agències instrumentals creat pel PSOE lustre a lustre i dècada a dècada. Moreno governa avui amb el suport directe de Ciutadans i la crossa indirecta i a vegades incòmoda de Vox, així que la promesa es va fer realitat en el primer consell de govern de la nova Junta, el 26 de gener. Es va posar en marxa la maquinària i no hi ha dia en què no sorgeixi una dada alarmant. La suma de totes crearà una bomba informativa en plena campanya del 28-A. I Moreno i el PP confien a sepultar així la carrera política de Susana Díaz, avui a l’oposició, i les opcions de Pedro Sánchez a Madrid.

No és que l’executiu PP-Cs ho fiï tot a aquesta carta. També es va comprometre a una rebaixa massiva d’impostos que ja ha vist la llum: successions i donacions tindran una bonificació del 99% per a quantitats no superiors al milió d’euros; el tram autonòmic de l’IRPF es retalla; transmissions patrimonials i actes jurídics documentats cauen un 50% en el cas de les famílies nombroses. Però la carta de l’auditoria és tan brutal que són molts els dirigents del PP que en privat admeten que la dimensió del forat supera de molt les seves expectatives. Es parla, segons fonts populars, d’un descontrol sideral, d’una falta d’ambició vergonyosa i d’una gestió tan pèssima que durant anys es compten per centenars els treballadors públics que han anat a l’oficina literalment sense cap funció assignada.

Precedents a la sanitat

Ja hi ha hagut pistes sobre aquesta deixadesa: el conseller de Presidència, Administració Pública i Interior i portaveu del govern andalús, Elías Bendodo, va destapar a començaments de març el frau de les llistes d’espera a la sanitat. Uns 500.000 ciutadans en van ser exclosos pel PSOE-A per maquillar la presumpta joia de la corona de Díaz, que sempre ha presumit de la conservació del sistema públic de salut. Dues setmanes després, Bendodo afegia al compte 34.000 pacients més pendents d’avaluar a atenció a la dependència i informava d’un pla de xoc dotat de 77 milions per salvar els mobles a curt termini.

La idea del bipartit és traslladar els resultats de l’auditoria al consell de govern del 23 d’abril, cinc dies abans de les eleccions generals. No es tracta d’una maniobra innocent. Segons tots els sondejos, el secretari general del PSOE i encara president, Pedro Sánchez, és el clar favorit, tot i que podria necessitar reeditar l’esquema de suports de la moció de censura per conservar la Moncloa. A Andalusia es decideixen 61 dels 350 escons que formen el Congrés. En circumstàncies normals, el PSOE s’imposaria al PP, d’aquí que Moreno, en estreta col·laboració amb Pablo Casado, intenti per tots els mitjans difondre el mapa del malbaratament socialista abans del 28-A.

Existeix, tanmateix, un dubte raonable sobre l’efectivitat d’aquesta bomba H. Les eleccions andaluses del 2 de desembre van ser les terceres sota l’ombra del cas dels ERO, paradigma de la corrupció institucional orquestrada pel PSOE, i en cap d’aquestes cites el partit de Díaz (i abans dels encausats Manuel Chaves i José Antonio Griñán) va deixar de ser la força més votada, circumstància que podria demostrar dues coses: que el votant castiga entre poc i gens els pecats més clàssics de la política o que la fidelitat la marquen en gran mesura els beneficis, ja sigui en forma de lloc de feina, subvenció o ajuda. L’esperadíssima auditoria de la Junta 2.0, alliberada de quatre dècades de monòleg socialista, dilucidarà què pensa en general el votant andalús i què sent en concret el votant del Partit Socialista, la Dama de Ferro del qual és a la vegada la principal enemiga de Sánchez.