Junqueristes contra crítics: quin bàndol té més opcions de guanyar la batalla?
BarcelonaLa batalla entre els junqueristes i els crítics, els partidaris del canvi de lideratge a dins d'ERC, marcarà la política catalana (i l'espanyola) els pròxims mesos fins que s'arribi a un desenllaç final. El conflicte està servit si tothom manté les seves posicions d'entrada: de moment Oriol Junqueras no té previst fer un pas al costat, com li reclamen els crítics, i l'opció d'una candidatura de consens és lluny. El que tenim, doncs, són dos bàndols enfrontats, cadascun d'ells amb fortaleses i debilitats. Vegem-ho.
A favor de Junqueras
Un líder conegut que demana una oportunitat després de passar per la presó
No hi ha dubte que Oriol Junqueras té partidaris a dins d'ERC, és un líder popular entre les bases del partit i té un nivell de coneixement en el conjunt de la societat catalana pròxim al 100%. Amb ell el partit ja va sortir de l'ostracisme en una ocasió (2012) i ara reclama una segona oportunitat (perquè no s'ha tornat a presentar mai més com a candidat efectiu a la presidència de la Generalitat) després de passar per la presó i d'haver estat exclòs de qualsevol càrrec públic a causa de la inhabilitació.
Les enquestes el situaven fins fa poc com el polític català més ben valorat per la ciutadania –és el que millor nota té entre l'electorat d'ERC i a més no el penalitzen les notes que li posen electors d'altres partits, perquè, al contrari de Carles Puigdemont, és un líder que no provoca rebuig entre l'electorat unionista d'esquerres–. La xarxa de contactes que ha anat teixint ja des de la presó també és un actiu, així com la seva capacitat per absorbir coneixements i fer-los arribar a la ciutadania de manera pedagògica.
En contra de Junqueras
Un líder cremat pel Procés i amb mala relació amb mig partit
En contra de Junqueras juga sobretot la polarització que provoca la seva figura dins d'un sector de l'independentisme que no ha acabat d'entendre el seu paper ni durant l'octubre del 2017 ni després. Això fa que ERC ho tingui especialment difícil amb ell per seduir la part de l'independentisme descontenta amb la gestió del Procés i que considera que cal renovar els lideratges i fer foc nou.
La carta de Marta Rovira on avala aquesta tesi és el que ha equilibrat la balança entre els dos sectors i fa que el resultat de la batalla sigui molt incert. Que t'abandoni la persona amb qui has fet tàndem durant tant de temps no pot ser mai una bona notícia per a Junqueras, que durant tot el període de govern republicà ha generat molts anticossos entre membres de l'executiu, començant per Pere Aragonès, que consideraven que la seva actitud era deslleial. Això fa que a hores d'ara tingui molts detractors entre els quadres del partit, especialment els que han participat al Govern.
A favor dels crítics
La idea de fer foc nou ha calat entre les bases
Els opositors tenen a favor el poderós corrent d'opinió favorable a fer foc nou i buscar cares noves per a la nova etapa. I sobretot compta amb la força de l'exemple de Pere Aragonès i de Marta Rovira, que han assumit en primera persona les responsabilitats per la desfeta del 12 de maig.
El projecte renovador, si pren cos, tindrà a favor que podrà començar de zero, sense herències del passat ni les ferides personals obertes durant el Procés entre els diferents actors polítics. Tothom sap que la figura de Junqueras no facilita ara mateix ni una entesa amb Junts ni amb el PSC a causa del rebuig que provoca entre els dirigents d'aquests partits.
En contra dels crítics
Són responsables del 12-M i no tenen un líder visible
La gran paradoxa del sector anti-Junqueras és que són tant o més responsables que ell de la desfeta electoral, per tant no poden presentar-se com a nous ni renovadors. Els membres de Palau que mouen els fils de la maniobra per descavalcar-lo encara no han assumit cap responsabilitat i se situen al darrere de les figures d'Aragonès i Rovira, a l'espera del desenllaç final. El seu gran hàndicap és que no tenen un líder visible, algú amb cara i ulls que pugui plantar cara a Junqueras i ser una veritable alternativa. No serà fàcil trobar aquest perfil, perquè hi ha tota una generació de polítics que s'han cremat en la gestió del Govern, i l'únic alcalde potent que li queda a ERC és Marc Aloy, de Manresa, que no sembla que vulgui fer el pas.
A més a més, els crítics tenen un altre problema. Quan Junqueras abandoni l'executiva hauran de pilotar ells les negociacions de la investidura i prendre una decisió molt compromesa: forçar o no una repetició electoral. La lògica indica que ERC no pot anar a eleccions amb el conflicte sense resoldre, i per tant s'albira que podrien facilitar la investidura de Salvador Illa (que a més jugaria amb aquesta debilitat dels republicans per oferir poc a canvi). Si els crítics fan aquest pas, li podrien estar aplanant el camí a Junqueras, igual que va passar amb Sánchez al PSOE quan el partit va decidir investir Mariano Rajoy.