Junqueras tria Bosch per repetir a les municipals del 2019

Barcelona24 de maig del 2015. Recompte electoral a Barcelona. Avança l’escrutini i Ada Colau i Xavier Trias rivalitzen per ser l’alcalde. Allunyat del frec a frec, Alfred Bosch i el seu equip no aparten la vista dels mòbils i dels ordinadors, atents a l’escrutini. I en el moment en què ERC canvia de 4 a 5 regidors respiren alleujats. Esquerra havia repetit el millor resultat a la ciutat en unes municipals des del retorn de la democràcia (20.000 vots per sota del 2003) però la sensació no era d’eufòria: uns mesos abans les enquestes col·locaven Bosch amb opcions d’optar a l’alcaldia.

Tot i que les expectatives inicials van quedar lluny de la realitat, Bosch ho tornarà a provar. El líder del partit, Oriol Junqueras, l’ha escollit per repetir com a candidat a les municipals del 2019. Haurà de superar, però, unes primàries l’any que ve i els crítics, encara no organitzats i sense candidat alternatiu, es preparen per enfrontar-se al líder oficialista i es neguen a acceptar que Bosch els continuï representant.

L’aposta de la direcció d’ERC per Bosch no ha estat exempta de dubtes. “No guanyarem el país sense guanyar Barcelona”. Amb aquesta expressió els líders republicans remarquen la importància de la capital com a punta de llança de la seva estratègia. Si a Catalunya fa anys que les eleccions i les enquestes van a l’alça, a Barcelona el partit encara no ha fet el salt. Els resultats de les municipals van obrir un debat intern per decidir quina estratègia calia seguir a Barcelona. Sobre la taula hi ha hagut totes les opcions, també la de canviar de líder.

Opcions descartades

Fonts pròximes a l’executiva reconeixen que es van valorar altres possibilitats. Un dels noms que es va incloure en les converses va ser el del conseller de Salut, Toni Comín. No milita a ERC, però no era un impediment. “Vam trobar que ni ell ni cap altre aportava un valor afegit respecte a Bosch”, expliquen les fonts.

La predilecció política de Junqueras pel portaveu municipal ve de lluny. Va fer d’ariet del junquerisme per derrotar l’ex secretari general Joan Ridao en les primàries a les espanyoles del 2011. I ho va tornar a ser quan va guanyar les primàries a Barcelona en derrotar Oriol Amorós. En els dos casos, Bosch va ser l’home de confiança de Junqueras per renovar el partit i tancar velles ferides. El cas barceloní és especialment rellevant. Durant 16 anys, Jordi Portabella va liderar el grup municipal i Junqueras tenia clar que volia un relleu.

Ja com a portaveu, ERC va flirtejar amb la possible entrada al govern municipal durant els primers mesos del mandat d’Ada Colau. Finalment, l’aliança de BComú amb el PSC va fer optar Bosch per mantenir-se fora de l’executiu local. El juny del 2016, un 77% dels militants que van participar en la votació interna van avalar aquesta opció. Uns mesos més tard, a l’octubre, el percentatge va créixer fins al 97%. Sense vot de càstig i sense que les veus crítiques es vulguin fer sentir, Bosch camina cap a la reelecció en les primàries de l’any que ve. El reglament, aprovat aquest dissabte, especifica que seran durant el 2018 per no entorpir el referèndum.

Crítiques internes

Esquerra vol convertir-se en l’alternativa a BComú i Bosch aspira a ser l’alcalde. L’últim baròmetre barceloní situa els republicans en segona posició amb l’11,9% dels vots per darrere del 15,1% que aconseguirien els comuns. És el líder més ben valorat del consistori amb un 5,3, una dècima per sobre de Colau. I el tradicional votant convergent, que podria acabar decantant la balança, s’identifica bé amb Bosch, segons les fonts consultades.

Tothom al partit sap que Bosch compta amb el suport de Junqueras. Però ell també és conscient que l’opinió no és unànime. “Ha demostrat una estratègia d’oposició inconsistent”, comenten els crítics. El rebuig als segons pressupostos de Colau és una de les decisions que no ha entès una part de la militància. Bosch va argumentar que els comuns havien faltat a la seva paraula en no comprometre’s amb la línia 9 del metro i amb el tancament de la Model. Poc després, Colau i Junqueras signaven acords per impulsar totes dues qüestions i el vicepresident del Govern evidenciava el seu suport destacant l’aportació de Bosch a l’acord. Els crítics, però, consideren que això resta credibilitat a la tasca d’oposició. “Quin sentit tenia votar en contra dels pressupostos?”, es pregunta un dels crítics.

“No se sap on acaba el grup el municipal i on comença la federació. I no se sap on acaba la federació i on comença l’executiva nacional”, afegeixen apuntant a una possible submissió a Junqueras. Altres fonts, en canvi, celebren que, “per primera vegada en molt de temps” les dues direccions vagin de bracet. El 2019 Junqueras voldrà tornar a tenir a punt el seu ariet per intentar l’assalt a Barcelona.