LA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

L’advocat de la UE defensa que Junqueras tenia immunitat

En una opinió no vinculant, creu que ser eurodiputat depèn del vot dels electors i no de jurar la Constitució

Junqueras promet acatar la Constitució al Congrés
i Júlia Manresa
12/11/2019
4 min

Brussel·lesLa condició d'immunitat parlamentària per a un eurodiputat depèn només del vot dels ciutadans i no de jurar la Constitució espanyola. Per tant, Oriol Junqueras hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat quan va ser escollit a les europees del maig. Així ho considera l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el polonès Maciej Szpunar, que ha emès aquest dimarts les seves conclusions sobre l'abast (inici i durada) de la immunitat parlamentària del dirigent d'ERC després que el Tribunal Suprem preguntes al Tribunal de Luxemburg sobre la qüestió, a petició de la mateixa defensa de Junqueras. Però al mateix temps, com que Junqueras va ser condemnat abans que el TJUE s'hi pronunciés, creu que ja no té immunitat, perquè pesa sobre ell la condemna i apunta a l'Eurocambra com la responsable de decidir en aquesta mena de casos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Cal recordar que les conclusions de l'advocat general formen part del procés de resolució del TJUE però en cap cas són definitives. Orienten o proposen un camí als magistrats que finalment han de dictar sentència, i en un 80% van en la mateixa direcció.

Szpunar és clar en la seva consideració: "L'adquisició del mandat parlamentari únicament pot resultar del vot dels electors i no pot estar supeditada a l'ulterior compliment de cap formalitat". Una de les argumentacions principals de l'Eurocambra i de l'estat espanyol en aquest cas era que per ser eurodiputat calia complir la llei electoral espanyola, que fixava el requisit de jurar la Constitució, cosa que Junqueras no va poder fer perquè el mateix Tribunal Suprem l'hi va impedir. La defensa del dirigent d'ERC, en canvi, argumentava que la immunitat parlamentària s'adquireix un cop proclamat el resultat de les eleccions. I així ho determina també Szpunar, que creu que si bé el contingut de la immunitat sí que està vinculat al dret estatal, "la durada de la protecció es regeix pel dret de la Unió".

També desmunta l'argument que defensa que la immunitat comença només si es pot assistir a la primera sessió del Parlament Europeu del mandat corresponent, a la qual Junqueras tampoc va poder anar. L'advocat general de la UE creu que "cap disposició supedita l'inici del mandat a l'assistència efectiva del diputat a la sessió constitutiva del nou Parlament electe". I fins i tot creu que el mandat d'un diputat que "no ha assumit efectivament les seves funcions per no haver complert totes les formalitats del dret nacional també comença amb l'obertura del primer període de sessions del nou Parlament electe i, per tant, a partir d'aquell mateix moment estarà emparat per la immunitat parlamentària".

L'advocat general de la UE assegura que la condició de membre del Parlament Europeu s'ha de considerar adquirida únicament en funció de la proclamació dels resultats i "des del moment en què aquesta té lloc". Etziba fins i tot que un estat membre "no pot suspendre per cap raó el mandat d'un membre del Parlament ni les prerrogatives que comporta". Així, l'advocat proposa al TJUE que declari que "una persona que ha sigut oficialment electa al Parlament Europeu [...] adquireix únicament per aquest fet, i des d'aquest moment, la condició de membre de l'Eurocambra, independentment de qualsevol formalisme ulterior que estigui obligada a complir, ja sigui en virtut del dret de la Unió o del dret de l'estat membre en qüestió".

Sobre la prohibició de sortir de la presó per recollir l'acta d'eurodiputat, Szpunar creu que després de les eleccions i abans de la sessió constitutiva del Parlament Europeu les autoritats estatals "estan obligades a abstenir-se de prendre qualsevol mesura que pugui obstaculitzar els tràmits del membre del Parlament necessaris per assumir efectivament les seves funcions i suspendre les mesures que ja estiguin en curs, excepte que ja hagin obtingut la suspensió de la immunitat per part del Parlament Europeu". És a dir, que el Tribunal Suprem no hauria d'haver impedit que Junqueras jurés la Constitució i assumís l'acta i, a més, s'hauria d'haver "suspès" el seu empresonament preventiu.

L'advocat de la UE contradiu l'Eurocambra, la Comissió i l'Estat

L'advocat general de la UE es posa al costat de la defensa de Junqueras, malgrat que Andreu Van den Eynde es va trobar sol davant un conjunt de parts implicades en el cas que van al·legar el contrari en la vista del cas. Tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu i la Fiscalia espanyola van argumentar que Junqueras no tenia immunitat parlamentària perquè no va jurar la Constitució espanyola i tampoc va assistir al primer ple del Parlament Europeu a Estrasburg, que marcava l'inici de la legislatura. Junqueras no ho va poder fer perquè va ser el mateix Suprem qui li va impedir sortir de la presó.

Què passa un cop dictada la sentència?

Però el mateix advocat general de la UE reconeix que, com que la sentència del 14 d'octubre ja ha condemnat i inhabilitat Junqueras, el Tribunal Superm no "és competent per respondre a les qüestions prejudicials" perquè la seva resposta seria "hipotètica". Com que Junqueras ja ha sigut condemnat i, per tant, inhabilitat, l'advocat general de la UE proposa al TJUE que sigui el Parlament Europeu qui es pronunciï sobre la immunitat o la suspensió d'un dels seus membres en aquests casos.

Justament en aquesta línia anava l'última via que la defensa de Junqueras va obrir davant la justícia europea. Fa una setmana va presentar un recurs davant el Tribunal General de la Unió Europea en què demanava que es declarés nul·la la decisió de l'actual president de l'Eurocambra, David Maria Sassoli, de no protegir la seva immunitat parlamentària. Quan l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, va demanar a Sassoli per carta que reconegués la immunitat del dirigent empresonat, aquest li va respondre que "no estava en condicions" de fer-ho, cosa que des de la defensa de Junqueras es considera un incompliment del reglament del Parlament Europeu que permet actuar d'urgència en casos en què un diputat està empresonat o privat de llibertat.

Què preguntava el Tribunal Suprem al TJUE?

  • En primer lloc, si la immunitat parlamentària de la Unió Europea per a "un acusat de delictes greus en situació de presó provisional anteriors a l'inici del procés electoral" començava abans que arrenquessin les sessions parlamentàries o no. En la pregunta recordava que Junqueras no va rebre el permís penitenciari per recollir les credencials i jurar la Constitució.

  • En segon lloc, si la primera era afirmativa, el Suprem preguntava si, com que la Junta Electoral Central (JEC) hauria comunicat al Parlament Europeu que aquella persona en presó preventiva "no ha adquirit la condició d'eurodiputat" es mantindria la "interpretació extensiva" de l'inici de la immunitat des del període de sessions.

  • Finalment, si el TJUE responia també afirmativament a la segona pregunta, el Suprem preguntava si es veuria obligat aleshores a "aixecar la situació de presó en termes absoluts, de manera gairebé automàtica, per permetre el compliment de les formalitats i els desplaçaments al Parlament Europeu" o si s'haurien de "ponderar" els drets i els interessos de la justícia espanyola i la immunitat que ostentaria el president d'ERC.

stats