Junqueras tanca el congrés d'ERC demanant col·laboració a Junts per negociar amb l'Estat

MartorellOriol Junqueras va començar el congrés d'aquest cap de setmana amb la imatge de pau interna que buscava des de fa setmanes. La bossa de crítics no havia desaparegut, però havia quedat desmobilitzada després de perdre la primera batalla de la tardor, quan el líder republicà va revalidar la presidència del partit. Ara bé, l'escàndol pels cartells contra els Maragall ha tornat a ser l'espurna per evidenciar que Esquerra està lluny de la calma. L'informe de la comissió de la veritat impulsada per Junqueras va fer esclatar els crítics aquest dissabte, que el van titllar de part i ho van considerar un "escarni". En la cloenda del congrés d'aquest diumenge a Martorell, però, Junqueras ha evitat entrar en la situació interna de l'organització. El líder republicà ha dedicat el seu discurs a la situació internacional, especialment per esperonar la militància republicana a ser el dic de contenció de l'extrema dreta, però també ha aprofitat per enviar un missatge a Junts. "No ens dol quan altres forces polítiques aconsegueixen un acord que augmenta les quotes de poder per al país. Després ja ens barallarem per com s'aplica", ha afirmat. És a dir, el líder republicà ha demanat als juntaires fer front comú a l'hora de negociar amb l'Estat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

"Aquest missatge anava dirigit al meu amic Jordi Turull", ha concretat. El secretari general juntaire l'escoltava des de la primera fila, un lloc reservat per a representants dels partits convidats, en què també hi havia la presidenta de la Diputació de Barcelona i número dos del PSC, Lluïsa Moret, a més de representants dels comuns, de Podem i de la CUP, i de sindicats i de la patronal Pimec. L'últim acord entre juntaires i socialistes va ser el del traspàs de competències d'immigració, que els republicans s'han mostrat disposats a avalar. Els de Puigdemont també van validar, per la seva banda, el pacte dels republicans amb el govern espanyol per condonar part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El fair play no ha estat el mateix amb l'acord de finançament que van firmar els republicans i els socialistes, perquè els juntaires l'han criticat des de l'inici, ni tampoc amb el traspàs de Rodalies. De fet, no és cap secret que la relació entre Junts i ERC no ha millorat gaire en els últims mesos tot i la reunió que van mantenir Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a Waterloo el mes de gener.

A hores d'ara es fa difícil pensar que republicans i juntaires puguin obrir una negociació conjunta amb l'Estat, però el que Junqueras ha intentat demanar a Junts és el que els republicans fa temps que prediquen: no ridiculitzar la negociació amb l'Estat ni fer-se la traveta. "Vam ser els primers a dir que això no seria com ens havíem imaginat, que el camí seria llarg, difícil i costerut. A vegades ho ha estat més del que ens pensàvem, perquè ho hem hagut de fer sols", ha reiterat la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany. La dirigent republicana ha aprofitat per demanar a la militància que deixi de banda els "complexos" i posi en valor el diàleg amb l'Estat. "Hi ha partit; s'ha acabat l'Esquerra acomplexada", ha defensat. La dirigent republicana ha reivindicat els fruits de la via negociadora amb l'Estat, com els indults, la derogació del delicte de sedició i l'amnistia. "Ni passar pàgina ni fer veure que som al 2017; hem d'entendre el país i escoltar bé i millor", ha afirmat, en un dard dirigit al PSC i Junts.

El pacte de no-agressió entre ERC i Junts

Junqueras, igual que a Junts, també ha demanat als socialistes remar per materialitzar qüestions com el nou model de finançament, que està pendent d'un acord per desenvolupar-ne els detalls que s'hauria de produir abans de l'estiu –el mateix líder republicà deia en una entrevista a l'ARA aquesta setmana que el PSC no estava fent "tot el que hauria de fer" perquè l'acord sortís "bé"–, o el traspàs de Rodalies. I en aquest punt el president republicà ha tornat a demanar un "servei digne" de trens per a Catalunya: "No mereixem un servei tercermundista", ha etzibat, en una crítica a la gestió de l'Estat.

Les bases rebutgen obrir el partit a no independentistes

En paral·lel, aquest diumenge la militància ha votat l'última de les tres ponències que la direcció havia posat a debat. Es tracta del document estratègic, el full de ruta independentista dels republicans, en el qual fixaven el 2031 com una data clau per haver recuperat la majoria independentista al carrer i a les institucions –el mateix any que ERC celebrarà el seu centenari–. En aquesta ponència (aprovada per un 92,3% dels vots), Joan Tardà hi havia presentat una esmena que apostava per obrir el partit a no independentistes. Una proposta que l'exportaveu al Congrés volia plasmar amb un canvi als estatuts, però al final es va fer enrere i la va traslladar al document estratègic. L'esmena apostava perquè Esquerra es definís com un partit "que agrupa independentistes i sobiranistes" que comparteixen estratègia per arribar a la República Catalana. Les bases, però, l'han rebutjat amb un 56% de vots en contra i un 35% a favor. La direcció no ha adoptat una posició comuna en aquest debat, sinó que han donat llibertat de vot.

Aragonès s'absenta de la cloenda per l'informe sobre la B

Aquest dissabte, el partit va aprovar la ponència política i l'estatutària (també amb un 90% dels suports) després de transaccionar la majoria de les esmenes que van presentar els crítics –especialment les de Nova Esquerra Nacional, la candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps–. D'aquesta manera, el president del partit tanca la segona part d'un congrés en què la participació ha oscil·lat entre 700 i 500 persones –tot i haver-hi 1500 militants inscrits– i que va començar la tardor passada amb el partit immers en una guerra interna que va acabar amb el divorci del tàndem que havia pilotat Esquerra fins ara: Oriol Junqueras i Marta Rovira. De fet, l'ex secretària general dels republicans no ha participat en el plenari d'aquest cap de setmana (tot i haver-s'hi inscrit). La relació entre tots dos continua sent nul·la.

En la cloenda d'aquest diumenge s'han absentat diversos militants crítics amb la direcció que sí que hi van ser dissabte. Un d'ells, l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès. L'informe de la comissió de la veritat sobre l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B d'ERC n'ha estat el principal motiu. Fonts del seu entorn apunten que l'expresident considera que l'exposició que Joan Tardà va fer aquest dissabte suposa dividir el partit i no recosir-lo, perquè creu que es va fer servir per "atacar" companys de partit. L'expresident va ser citat a declarar en aquesta comissió, però va declinar participar-hi perquè assegura que no tenia coneixement de cap estructura B. Les mateixes fonts lamenten que s'utilitzés el seu nom de forma "injusta" a l'hora de citar-lo.

El partit acaba un procés congressual llarg –ara comença el termini per renovar els congressos territorials– en què les ferides de la guerra que ha sacsejat l'organització en els últims mesos continuen obertes. Junqueras té a les seves mans recosir la formació i recuperar el múscul d'una Esquerra que ha viscut una de les pitjors crisis de la seva història i que ja mira cap a les municipals del 2027 com la primera prova de foc de la nova era del líder republicà.