Junqueras surt amb avantatge: el qui és qui de la recta final per presidir ERC

BarcelonaLa guerra per liderar ERC entra en la seva fase final. Aquest dissabte comença oficialment la campanya electoral de cara al congrés del 30 de novembre, els quinze dies decisius per a les tres candidatures que han aconseguit passar el filtre dels avals (el mínim era un 5% del cens, al voltant de 412 signatures). Militància Decidim, la llista que lidera Oriol Junqueras, és la que ha presentat més firmes, 2.577; Nova Esquerra Nacional, el projecte que encapçala Xavier Godàs i al qual dona suport Marta Rovira, n'ha entregat 1.500, mentre que Foc Nou, que té com a candidata Helena Solà, ha recollit al voltant de 500 avals –el partit donarà a conèixer la xifra exacta aquest dissabte–. Al llarg de les últimes setmanes les candidatures han recorregut el territori per explicar el seu projecte i han intentat exhibir els suports que han anat reclutant. De qui s'ha rodejat Oriol Junqueras? Marta Rovira s'ha implicat en la campanya de Xavier Godàs? Quina és la carta de presentació de Foc Nou?

Des que es va convocar el congrés, al mes de maig, el dilema que ha enfrontat principalment el partit és si calia una renovació de lideratges o no. La candidatura d'Oriol Junqueras és l'única que defensa que el fins fa pocs mesos líder del partit es presenti a la reelecció, mentre que la resta de candidatures aposten per un canvi de cara al capdavant del partit, cadascú amb els seus matisos. Per defensar la seva tesi, cada candidatura se sostindrà en figures de més o menys pes.

Oriol Junqueras ha situat a dalt de tot de la seva proposta d'executiva quatre noms: Elisenda Alamany, portaveu del grup municipal d'ERC a Barcelona; Diana Riba, eurodiputada; Arés Tubau, exregidora de Rubí, i Oriol López, exregidor de Mollet i fins ara vicesecretari general de coordinació interna d'Esquerra. Al seu costat també hi ha altres figures que apuntalen i piloten el seu projecte com l'expresident del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.

El "pom de dalt" de Nova Esquerra Nacional, a banda de Xavier Godàs com a candidat a president, el formen l'exdiputada Alba Camps; l'actual vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, i la diputada al Congrés Teresa Jordà. La candidatura també ha rebut el suport explícit de la secretària general del partit, Marta Rovira, i de l'expresident Pere Aragonès –van participar en l'acte del 19 d'octubre a Barcelona–, a més de bona part dels exconsellers del Govern, com ara Laura Vilagrà, Anna Simó, David Mascort, Manel Balcells o Meritxell Serret (que també forma part de la candidatura). Durant els pròxims dies, tant Rovira com alguns exconsellers també participaran en les trobades amb la militància que ha preparat la candidatura.

A Helena Solà, la candidata de Foc Nou, l'acompanyen l'exconseller Alfred Bosch, impulsor de la candidatura; el regidor a Sabadell Gabriel Fernández; l'exdiputat Jordi Orobitg, i la regidora a Matadepera Anna Piñol. Es tracta d'una tercera via en què el seu valor, defensen, passa per un canvi profund: subratllen que dels membres que presenten per formar part de l'executiva d'ERC, no n'hi ha cap que n'hagi format part, a diferència de les altres dues llistes. De la proposta d'executiva de trenta persones que han presentat Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional, en la primera candidatura hi ha deu persones que són a l'actual direcció, mentre que en el segon cas, n'hi ha set.

Suports al Parlament, Congrés, Senat i Eurocambra

Com es reparteixen els suports al Parlament, al Congrés, al Senat i a l'Eurocambra? A la cambra catalana, Junqueras està en minoria: dels vint diputats, n'hi ha set que s'han posat al seu costat, mentre que n'hi ha com a mínim nou que donen suport a Nova Esquerra Nacional. També n'hi ha quatre que han adoptat un paper neutral o que no han volgut posicionar-se públicament: Carles Campuzano –que no és militant d'ERC–, Najat Driouech, Mar Besses –la parlamentària que representa el Jovent Republicà– i Jordi Viñas. Dels set que aposten per Junqueras hi ha els exconsellers Joan Ignasi Elena i Ester Capella, o el portaveu adjunt Jordi Albert i el secretari de la mesa Juli Fernàndez. S'hi sumen Ana Balsera, Albert Salvadó i Josep Vidal. Capella és un dels suports nous que ha rebut Junqueras, perquè ella havia estat un dels noms que va signar el manifest que demanava una renovació de la cúpula del partit. En canvi, el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i les portaveus Marta Vilalta i Laura Vilagrà estan al costat de Xavier Godàs, a més d'Irene Aragonès, Montse Bergés, Laia Cañigueral, Tània Verge, Raquel Sans i Ruben Wagensberg –els dos últims formen part de la candidatura–.

Al Congrés la situació és a la inversa. Junqueras té el suport de quatre dels set diputats, entre els quals hi ha el portaveu, Gabriel Rufián, a més de Jordi Salvador, Inés Granollers i Etna Estrems. Teresa Jordà, la número dos del grup, és una de les cares visibles de Nova Esquerra Nacional, candidatura a la qual també dona suport la diputada Pilar Vallugera. Francesc-Marc Álvaro no és militant d'ERC i ha adoptat un paper neutral. Al Senat l'escenari és d'empat: dels quatre senadors, dos aposten per Junqueras –Laura Castel i Jordi Gaseni–, i dos per Godàs –Sara Bailac i Joan Queralt–. A l'Eurocambra, l'única diputada dels republicans és Diana Riba, que forma part de la candidatura de Junqueras. Foc Nou no té cap representant en aquestes cambres que els doni un suport explícit, però utilitzen precisament aquest fet per presentar-se com la candidatura del "canvi".

Món municipal i dirigents històrics

Totes les candidatures han volgut jugar la carta municipalista per defensar que els seus projectes beuen d'aquesta experiència. Junqueras té al costat alcaldes com el de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribet; el d'Amposta, Adam Tomàs, o el fins fa poques setmanes alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió; però també ha reclutat el suport de Patrícia Gomà, la persona que es va enfrontar a Eva Baró –pròxima a Junqueras– a Barcelona fa un any per liderar la federació. En aquell moment, Gomà és qui va fer el primer pols al junquerisme. Al territori, Nova Esquerra Nacional ha rebut el suport de diversos càrrecs electes com l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, el municipi més gran on governen els republicans; Carme Ferrer, alcaldessa de Senan (Priorat), o l'alcalde de Martorelles, Marc Candela. Foc Nou també exhibeix suport municipalista i destaca que el grup del consistori de Tarragona els avala gairebé en bloc –formen part de la llista de regidors com Xavi Puig–. La candidatura d'Helena Solà ha rebut el suport també de l'exalcalde de Lleida Miquel Pueyo i de l'exdiputat Miquel Àngel Estradé.

De quin costat s'ha posat la vella guàrdia del partit? Nova Esquerra Nacional és qui té el suport de bona part de dirigents històrics. Ho han explicitat Joan Puigcercós, Ernest Benach, Joan Ridao, Xavier Vendrell, Joan Manuel Tresserras o Marina Llansana; mentre que Junqueras ha fet valdre l'aval de l'exdiputat Joan Tardà i també li fa costat l'exconseller d'Exteriors Bernat Solé. Entre els represaliats que van estar a la presó, també s'han repartit els suports: Carme Forcadell i Dolors Bassa s'han posat al costat de Nova Esquerra Nacional (tot i que Bassa va firmar l'aval per Foc Nou) i Raül Romeva està amb Junqueras.

Amb els suports repartits, ara l'última paraula la tindran els més de 8.000 militants que podran votar el 30 de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes de campanya, podran veure com els candidats a la presidència i secretaria general del partit confronten les seves propostes en dos debats. El 24 de novembre ho faran els que es proposen com a secretaris generals –s'enfrontaran Elisenda Alamany, Alba Camps i Alfred Bosch–, mentre que els candidats a la presidència –Oriol Junqueras, Xavier Godàs i Helena Solà– s'asseuran junts a la seu del carrer Calàbria el 26 de novembre.

Després de mesos de guerra interna, en què s'ha certificat el divorci del tàndem entre Oriol Junqueras i Marta Rovira i la batalla s'ha agreujat arran de l'escàndol dels cartells contra els Maragall, la militància haurà de decidir qui vol que piloti el partit a partir de l'1 de desembre. Això sempre que la candidatura guanyadora superi el 50% dels vots, perquè, si no hi arriba, la votació s'haurà de repetir en una segona volta en què la militància haurà de triar entre les dues llistes més votades –Xavier Godàs va obrir la porta aquesta setmana a aliar-se amb Foc Nou per derrotar Junqueras–. Sigui com sigui, a qui li recaigui la responsabilitat de pilotar Esquerra es trobarà un partit totalment dividit que haurà de recosir si pretén fer-lo reflotar després de quatre patacades electorals seguides i una guerra interna que ha estat de les més cruentes de la història de la formació.