Junqueras: “Anem a Madrid amb la millor predisposició d'explicar-nos"

BarcelonaEl diàleg és un valor en alça. En una política espanyola incapaç d’assolir grans acords, l’objectiu dels diversos actors en gairebé tots els àmbits és no aparèixer com la part que ha impedit l’entesa. Ocorre al Congrés, on els dards preelectorals entre els partits per culpar-se de la repetició de les eleccions volen d’un costat a un altre, però també entre les institucions estatals i les catalanes, amb uns projectes nacionals oposats però que, tot i això, s’esforcen a mostrar la mà estesa per al diàleg en els aspectes de gestió quotidiana. En aquest marc se circumscriu la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy de la setmana passada, en la qual el president català va lliurar un llistat de 46 demandes que teòricament han d’abordar i concretar avui els respectius vicepresidents, Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaría. Les expectatives de sortir de la reunió amb acords concrets, però, són escasses.

En declaracions des de l’AVE de camí a Madrid, Junqueras ha explicat que traslladarà “quatre reflexions” a la vicepresidenta espanyola. Que l'economia espanyola “és un problema creixent per a la UE amb un dèficit i un deute desbordants”, que “l’estat espanyol sempre ha posat sistemàticament l'economia al servei dels seus interessos polítics” i que això els preocupa, que “el TC s'ha convertit en un instrument en contra de la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya” i, per últim, que el govern de la Generalitat “té un mandat democràtic i una negativa sistemàtica d'acceptar un referèndum”.

“Més enllà d'això, mai renunciarem a defensar els interessos dels ciutadans”, ha afegit Junqueras. “Anem amb la millor predisposició d'explicar-nos, no descartem que hi pugui haver algun acord si es beneficiós pels ciutadans de Catalunya. Anem a exposar la posició del nostre Govern”, ha conclòs.

Un i altre no amaguen la impossibilitat d’entendre’s en relació al procés sobiranista. Tot i això, ahir tots dos es mostraven també escèptics pel que fa a altres aspectes que enfronten els executius. D’aquesta manera, Sáenz de Santamaría va avançar que la reunió tindria un caràcter “molt general i ampli” pel fet de ser el primer cop que es reuneix amb el líder d’ERC i, per descartar que les 46 demandes obtinguin una concreció avui, va insistir: “Tenim sobre la taula temes de tot tipus i farem una primera aproximació”. Això sí, va mostrar la “màxima voluntat de col·laboració” -amb el límit ja conegut de la Constitució i les lleis.

El TC com a camp de batalla

Aquesta “millor predisposició” era compartida per Junqueras. Ara bé, això és cap garantia de res? “L’experiència ha ensenyat que sovint amb la voluntat no n’hi ha prou perquè les qüestions es resolguin favorablement als interessos de Catalunya”, va apuntar el vicepresident, que va lamentar que “la bateria de recursos presentats [per l’executiu espanyol] comença a ser incommensurable i les conseqüències que tenen són dramàtiques”. Els últims deures de la Moncloa al Tribunal Constitucional van arribar divendres i impugnaven tres lleis catalanes. Per això, Junqueras es va comprometre ahir davant del portaveu de la PAH, Carlos Macías, a reclamar que l’Estat no recorri la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, nascuda d’una iniciativa legislativa popular i aprovada al juliol al Parlament per unanimitat. El vicepresident no vol que segueixi el camí patit pel decret contra la pobresa energètica, tot i que el Govern ja ha anunciat que, s’impugni o no, té intenció de desplegar la llei.

Malgrat tot, el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va intentar girar la truita i ahir va enarborar acords recents per no portar a l’alt tribunal normatives en conflicte dels dos executius. Entre elles hi ha la llei que reforma l’Institut Català de Finances per adaptar-ne l’estructura al marc legislatiu europeu per a les entitats de crèdit, el pas previ a demanar la fitxa bancària per ser un banc públic. Albiol es va reunir amb Sáenz de Santamaría i va mostrar aquesta entesa puntual com un gest per facilitar el diàleg i una evidència que “hi ha la clara voluntat del govern estatal d’arribar a acords amb la Generalitat en tots els aspectes que s’ajusten al marc legal, la Constitució i l’Estatut”.

Tanmateix, l’executiu català treu ferro a uns acords que qualifica de caràcter tècnic i de fa ja algunes setmanes -s’han de publicar divendres als butlletins oficials-, com tants altres entre els equips tècnics de les dues institucions, en “permanent diàleg”. De fet, el departament de la Vicepresidència afirma que no hi ha hagut acostaments previs pel que fa als 46 punts reclamats per Puigdemont i que, per tant, no espera que se’n resolguin avui, i potser ni tan sols que s’abordin. “Anem amb l’esperit obert i sense gaire esperança, és un primer contacte”, explica un portaveu de l’equip de Junqueras.

El pla d’ajust, a prop

On sí que espera avançar el Govern és en la qüestió financera i econòmica. Fonts de l’executiu expliquen a l’ARA que estan acabant de pactar el pla d’ajust de la Generalitat i, a més, avui a la tarda es torna a reunir el Consell de Política Fiscal i Financera, en el qual Junqueras trobarà el suport de nombroses comunitats per elevar el sostre de dèficit autonòmic i rebaixar els interessos del fons de liquiditat autonòmic.