Junqueras i Rovira tornaran a fer tàndem per liderar ERC un quart mandat

BarcelonaL'1 d'octubre del 2011, a Girona, la militància d'ERC va dipositar per primera vegada la confiança en el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira per dirigir el partit. Des d'aleshores han renovat el compromís el 2015 i el 2019, i ho tornaran a fer aquesta mateixa tardor. L'executiva republicana ha decidit aquest dilluns que avança el congrés que s'havia de celebrar l'any que ve i Junqueras i Rovira ja han enviat una carta a la militància per anunciar-los que es tornaran a presentar. Ho podran fer gràcies al canvi en els estatuts, que permet superar el límit de tres mandats als presidents i secretaris generals que no hagin pogut desenvolupar "plenament" les seves funcions. La presó i l'exili han estat motius suficients per acceptar que tots dos compleixen els requisits estatutaris que, d'altra banda, ja es van modificar pensant en els seus casos concrets.

Serà el 6 de novembre quan la militància tornarà a votar i, si es repeteix l'escenari de les tres ocasions anteriors, ni Junqueras ni Rovira tindran rival. En la carta a la militància defensen continuar al capdavant del partit per "fer d’Esquerra Republicana una organització encara més forta i preparada per servir aquest país". La segona part del congrés, la que definirà els documents estratègics de la formació, se celebrarà a principis de l'any que ve. Les eleccions municipals de la primavera i les posteriors generals de finals d'any marcaran políticament el 2023 i ERC vol arribar-hi amb els deures fets.

Ara fa onze anys que van agafar les regnes d'un partit que travessava un dels seus pitjors moments en democràcia. Des d'aleshores han contribuït a canviar la dinàmica que ha portat els republicans a la presidència de la Generalitat i a ser el principal partit a les eleccions municipals i a les espanyoles. Durant aquest temps també han consolidat el viratge des de la unilateralitat que defensaven abans del referèndum del 2017 fins a abraçar el diàleg amb l'Estat.

Represaliats

Junqueras va ser condemnat a tretze anys de presó en la sentència més dura de les que va dictar el Tribunal Suprem el 14 d'octubre del 2019 per la seva implicació en el referèndum de l'1-O i la posterior declaració d'independència. Ara fa poc més d'un any que va ser indultat, com la resta de presos polítics, pel govern espanyol, tot i que continua vigent la seva inhabilitació per exercir càrrecs públics. En total es va passar gairebé quatre anys empresonat. Rovira va emprendre el camí de l'exili el març del 2018 i encara viu a Suïssa amb l'amenaça de ser condemnada per sedició a una pena similar a les de la resta de líders del Procés.