Junqueras i Rovira sotmeten a votació el seu llegat a ERC

La nova Esquerra Republicana –com deia el lema del congrés que va coronar Oriol Junqueras– va començar a caminar la tardor del 2011. ERC s’aproximava perillosament al K.O. arrossegant les ferides d’una patacada electoral i de la guerra fratricida del 2008. Enfortir el partit i “ampliar la base social de l’independentisme” són des d’aleshores els mantres de la direcció, que davant el context de repressió actual vol aprofitar el congrés d’enguany per deixar tancat el seu llegat.

Oriol Junqueras

El guia polític –i espiritual– del partit que busca l’hegemonia

“Ho ha decidit l’Oriol” és una frase que no ha parat de ressonar a la seu d’ERC. No sorprèn que, de manera més o menys seriosa, al partit es parla de junquerisme per definir el corpus ideològic dels últims vuit anys. Junqueras no ha sigut un president pendent del dia a dia -hi havia Marta Rovira o Lluís Salvadó per fer-ho-, però les decisions cabdals han anat passant cada cop més per les seves mans, tot i que alguns li retreuen haver fet un pas enrere l’octubre del 2017. Una de les últimes vegades que s’ha sentit amb força la frase ha sigut per decidir la posició d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez. O per confeccionar la llista de les eleccions europees. Fins i tot per rellevar Alfred Bosch com a alcaldable de Barcelona. I tot plegat, malgrat que faci gairebé dos anys que està en presó preventiva. Els murs d’Estremera, Soto del Real i Lledoners no han sigut prou alts per impedir que les decisions estratègiques d’Esquerra passin per ell. I ho continuaran fent malgrat que el Tribunal Suprem el condemni. Conscient que cal seguir reforçant el partit per superar la repressió que n’ha escapçat la cúpula però també per fer el salt a l’hegemonia que les enquestes pronostiquen, ell mateix ha triat el seu successor: Pere Aragonès. De moment, però, aquest diumenge serà reescollit president d’Esquerra per tercera vegada.

Pere Aragonès

El futur successor que feia temps que es preparava

Amb el president a la presó i la secretària general a l’exili, Esquerra remodela avui la direcció per consolidar l’estructura interna. És, si fa no fa, aplicar al partit els criteris de govern efectiu que els republicans ja van reclamar intensament per a la Generalitat. Al capdavant s’hi situarà Pere Aragonès, que ja ha anat exercint aquest paper els últims mesos de manera interina, ara amb un càrrec de nova creació, el de coordinador nacional. Una mena de president adjunt, tenint en compte la situació judicial d’Oriol Junqueras. Precisament el líder dels republicans és el seu gran valedor i la persona que, des del 2015, l’ha volgut tenir ben a prop. Aragonès ha fet carrera política des de ben jove formant-se en les joventuts d’ERC i passant per l’Ajuntament de Pineda de Mar, pel Parlament i pel Govern. Un dels episodis que ajuden a entendre la importància que ja s’albirava per a ell es va viure a finals del 2017. Davant la preocupació que la justícia acabés il·legalitzant la llista d’Esquerra en les eleccions del 21-D, les del 155, Aragonès es va convertir en el que els americans definirien com a designated survivor. No va formar part de la candidatura, se’n va presentar una altra de palla (Diàleg Republicà) per si hagués calgut, i el seu nom es va preservar pensant en ell com a home fort del futur executiu.

Marta Rovira

La secretària general a l’exili que intenta recuperar la veu

Es van conèixer amb Oriol Junqueras quan ell era eurodiputat, i ella, secretària de política internacional del partit. Van congeniar, tot i que no tant perquè no li sorprengués que el 2011 li oferís fer tàndem per convertir-se en secretària general. Vuit anys després tots dos continuaran al capdavant del partit, almenys fins que es resolgui el judici al Procés. Exiliada a Ginebra des del març de l’any passat, quan va escollir viure lluny de casa abans que l’enviessin a la presó, Rovira intenta tornar a implicar-se cada vegada més en la vida interna d’ERC. “No és fàcil fer-ho a 800 quilòmetres de distància”, reconeixen fonts del seu entorn, però gràcies al telèfon i a les noves tecnologies participa en actes i reunions. La seva projecció pública ha disminuït molt des que és a l’exili, però la discreció li ha servit per obrir a Suïssa, bressol a Europa de les Nacions Unides, un front en defensa dels drets polítics. També per representar el partit en les cimeres que s’han celebrat darrerament per consensuar una resposta a la sentència del Suprem. Precisament si arriben les condemnes, s’obrirà la porta a la seva extradició i a la de la resta d’exiliats. Evitar-la serà una de les seves prioritats a partir del mes d’octubre.

Marta Vilalta

La dona forta d’una ERC rejovenida

Al costat d’Aragonès, l’altra gran aposta del partit és Marta Vilalta, que passarà a ser la número 2 de facto d’ERC des d’avui mateix. Fa més d’un any que és la veu dels republicans, a més de diputada després d’haver passat per la secretaria de Joventut durant la legislatura passada. Va començar a les JERC i ja havia estat al Parlament entre el 2012 i el 2015. Forma part de la nova fornada de dirigents republicans que han hagut de fer un pas endavant, potser abans d’hora, per evitar que la repressió fes trontollar l’estructura de la formació. 9 dels 21 membres de la nova executiva tenen entre 30 i 40 anys, i 14 no arriben als 45. Tenint en compte que Aragonès és el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, a ella li toca tenir més pes en el dia a dia del partit i també fer d’enllaç amb Marta Rovira, que des de l’exili continua al capdavant de la secretaria general. De fet, ja ha estat liderant les converses amb la resta de partits i entitats a la recerca d’un full de ruta unitari. Tot i que el futur cap de llista d’ERC s’escollirà probablement en una altra arena, ella passarà a ser la dona amb més poder en un partit que fa temps que reivindica una candidata.