Junqueras veu bé concretar la ruptura en dos mesos

BarcelonaQuin serà el mecanisme escollit pel Govern per dur a terme la desconnexió amb l’estat espanyol és una de les principals incògnites de l’inici del curs polític a Catalunya. El Govern ha intentat fins ara no marcar-se un límit temporal abans de fer pública la seva estratègia, però ahir el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va plantejar que a finals de novembre ja s’hauria de poder saber quina serà l’eina amb què l’executiu preveu que els catalans puguin validar la ruptura. En una entrevista a Europa Press, Junqueras va defensar que dos mesos suposen un termini “totalment raonable” perquè el Govern pugui concretar el camí a seguir.

Les paraules del vicepresident acoten una mica més el calendari. Tot i que s’espera que en els discursos de la qüestió de confiança i del debat de política general el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aporti una mica més de llum sobre el camí a seguir, dimarts passat la consellera de Presidència i portaveu de l’executiu, Neus Munté, va fugir de les cotilles temporals i es va donar marge fins a la primavera del 2017 per estudiar a fons totes les opcions i decidir si s’optava per celebrar unes eleccions constituents o un referèndum unilateral d’independència en funció de quin mecanisme ofereixi més “garanties”, especialment pel que fa al reconeixement de la comunitat internacional.

Les lleis de ruptura

Tot i parlar sobre els terminis, Junqueras no va inclinar-se directament per cap de les dues opcions que l’executiu té sobre la taula i que estudia fa setmanes. Sí que va subratllar que ara mateix existeix un full de ruta acordat que preveu la celebració d’eleccions constituents, però va tornar a mostrar-se obert a la possibilitat d’incloure-hi un referèndum sempre que aquesta opció generi prou consens entre els diferents actors independentistes. “Si hi ha d’haver un mecanisme de millora, un referèndum abans de les pròximes eleccions, i té consens, nosaltres estarem encantats de la vida”, va apuntar.

El també president d’ERC obria la porta així a un referèndum que servís perquè els catalans ratifiquin les tres lleis de desconnexió. Tot i que en un primer moment Junqueras havia donat a entendre que el referèndum podria no preguntar obertament per la independència sinó per aquestes tres normes en què treballa el Parlament -la de la Hisenda pròpia catalana; la de la Seguretat Social i la de transitorietat jurídica-, més tard el mateix vicepresident va precisar que la votació hauria de ser tant sí com no sobre la independència i tenir una resposta binària de sí o no.

L’ANC augmenta la pressió pel RUI

En ple debat sobre els pròxims passos del procés, i una setmana després que el sobiranisme fes una nova demostració de força amb les mobilitzacions de la Diada, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha augmentat la pressió perquè el Govern inclogui el referèndum en el full de ruta. El plenari del secretariat de l’entitat va aprovar dissabte la declaració de Castelló d’Empúries, un document en què defensa que “l’èxit” de les manifestacions de l’Onze de Setembre fan necessari que l’executiu es comprometi a convocar un referèndum. La declaració remarca, a més, la determinació de l’entitat que presideix Jordi Sànchez perquè aquesta hagi sigut l’última Diada en què els catalans estiguin “sotmesos a la legalitat espanyola”, i insta les forces polítiques i socials a “complir un full de ruta unitari”.