Junqueras es querella contra el Suprem per “amenaces i coaccions”

BarcelonaNou moviment judicial del president d’Esquerra, Oriol Junqueras, aquesta vegada amb el Tribunal Suprem (TS) com a destinatari. La defensa del líder republicà va presentar ahir una querella al jutjat de Manresa per “un delicte de coaccions, amenaces i contra els drets cívics fonamentals” per part de l’alt tribunal espanyol. Quin és l’origen de la controvèrsia?

Dimarts passat en el grup de WhatsApp dels periodistes que segueixen l’actualitat del Suprem va aparèixer un missatge amb una advertència. Deia que, en cas que els funcionaris de les presons catalanes –membres de les juntes de tractament– decidissin excarcerar els presos polítics perquè complissin el confinament pel covid-19 a casa, s’exposaven a “responsabilitats penals” i a un possible delicte de prevaricació. 48 hores més tard, les juntes de tractament van decidir no excarcerar els presos. Segons la querella, avançada ahir per TV3 i La Vanguardia i a la qual va tenir accés l’ARA, el “missatge amenaçador” emès des del Suprem va condicionar la decisió de les juntes de tractament i ho va fer al marge de la llei.

La querella no va destinada a cap magistrat concret –tots són aforats i s’hauria de vehicular directament al Suprem– del tribunal que presideix Manuel Marchena, i considera que la persona responsable “haurà de ser identificada a través de la instrucció judicial”. Apunta a possibles delictes de coaccions i amenaces, però hi afegeix prevaricació i usurpació de funcions.

Les defenses dels líders independentistes, no només la de Junqueras, estan convençudes que el missatge al grup de WhatsApp va ser determinant per a la decisió de les juntes de tractament. ¿Quin funcionari s’exposaria a deixar els presos lliures amb una advertència tan clara? De fet, els advocats del líder d’ERC consideren que el missatge és tan determinant que en la querella sol·liciten als Mossos que busquin l’aparell des del qual es va emetre, evitin que es destrueixi i se citi a declarar els membres de l’equip de comunicació del tribunal. Per tot plegat, una de les peticions que l’escrit fa al jutge és ordenar que es practiquin “diligències urgents” per evitar la destrucció de proves. La querella destaca un altre fet rellevant: tant l’ONU com el Consell d’Europa i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van recomanar als estats reduir tant com poguessin la població penitenciària mentre durés el confinament.

Fronts que es multipliquen

Els fronts judicials de Junqueras es multipliquen. Té oberts diversos recursos al Tribunal Constitucional, entre els quals la recusació de tots els magistrats, i un altre al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea per intentar exercir com a eurodiputat. Al jutjat de Manresa també hi ha anat més d’una vegada. Una d’elles per presentar un habeas corpus quan li van vetar la sortida de la presó per anar a Estrasburg, i que no li van admetre. Aquesta vegada confia tenir més recorregut. En declaracions a TV3, el portaveu de l’equip jurídic de Junqueras, Joan Ignasi Elena, va exposar ahir que hi ha hagut un “abús de poder” per part del Suprem, que va intentar “condicionar les juntes de tractament”. Fonts de l’entorn del líder republicà consultades per l’ARA expliquen que volen que la justícia indagui qui va donar la indicació d’enviar el ja famós missatge de WhatsApp i que “testifiqui”. A diferència d’altres presos polítics, ell, doncs, apunta únicament al Suprem i no pas a la conselleria de Justícia encapçalada per Ester Capella.