El nou president d'Infraestructures.cat es fixa un sou que supera el topall legal

BarcelonaJust aquest dissabte farà dos mesos exactes que el Govern va nomenar el nou president i conseller delegat d'Infraestructures.cat –antiga GISA–, Joan Jaume Oms. En el primer consell d'administració que va presidir, el 9 de febrer d'aquest mateix any, el nou cap de la principal adjudicadora d'obra pública de la Generalitat va fixar-se el sou en 136.350 euros anuals, un sou que supera el topall legal establert per als directius públics.

I és que, segons van fixar CiU i ERC en la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2014 –i va ratificar la del 2015–, el límit salarial no pot superar el sou d'un conseller, fixat en 109.663 euros anuals. Jaume Oms és l'únic nou directiu nomenat pel Govern en el darrer any que no ha respectat el límit de sou acordat.

Un portaveu del departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda –d'on penja Infraestructures.cat–, comandat per Oriol Junqueras, han confirmat a l'ARA que el salari de Jaume Oms vulnera el límit legal, però subratlla que "la primera decisió" que va prendre va ser baixar "voluntàriament" un 10% el seu sou respecte el que tenia l'anterior president, fixant-se'l en 136.350 euros. A més, segons va concretar l'acta d'aquell primer consell d'administració, el nou cap d'Infraestructures.cat es disminuïa el sou "sense prejudicis del que pugui decidir el Govern" en el futur.

La segona decisió que va prendre Jaume Oms va ser assumir, a banda de les funcions de president, les de director general, de manera que s'unificaven dos càrrecs en un. Amb el sou de director general, que Jaume no cobra, el departament de Vicepresidència i Economia argumenta que es contractarà un equip de tècnics.

El cas de Joan Jaume Oms és especialment significatiu: amb el seu nomenament s'intentava deixar enrere les polèmiques al voltant de l'exdirector general, Josep Antoni Rosell, que primer va ser apartat de la direcció i finalment va ser acomiadat de l'empresa, per la seva imputació en el cas 3%. En un brevíssim comunicat del departament d'Economia, s'anunciava que el consell d'administració de la societat mercantil al·legava "pèrdua de confiança" en Rosell.

Un predecessor sota sospita

El cert és que en ser destituït d'Infraestructures.cat, Rosell ja no tenia cap funció directiva ni participava en la presa de decisions. Havia estat apartat de les seves funcions l'octubre del 2015, quan va ser imputat per la seva presumpta implicació en el pagament de comissions il·legals a CDC a canvi d'obres públiques, el conegut cas del 3%. Segons va argumentar aleshores el departament d'Economia, pilotat llavors per Andreu Mas-Colell, el cas està sota secret de sumari, de manera que no hi havia base judicial per justificar l'acomiadament, perquè seria "improcedent".

Per això, Rosell va continuar vinculat a Infraestructures.cat com a responsable del projecte d'actuacions internacionals i d'investigació, innovació i recerca. La decisió de fer-lo fora va arribar una setmana després que l'oposició burxés en el fet que Rosell, tot i que ja no tenia cap funció directiva, encara formés part de l'empresa pública.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va justificar que Rosell continués, però fonts coneixedores d'aquests fets, el departament de Vicepresidència i Economia va detectar que, tot i exercir com a director general, era una "anomalia" que Rosell tingués un contracte laboral ordinari i no d'alta direcció.

Altres directius que cobren més del permès

El cas de Jaume Oms és rellevant perquè és l'únic directiu nomenat recentment pel Govern que incompleix el límit salarial. Tot i així, no és l'únic alt directiu que cobra més que un conseller. Com ell, fins a 11 altres alts càrrecs cobren més del permès, tot i que en aquests casos són directius que han mantingut el sou, ja que treballaven a la Generalitat abans de l'acord per fixar un topall.

De fet, la llei que establia aquest límit fixava que caldria adaptar les remuneracions vigents en tres mesos a partir del moment en què s'aprovés el reglament que havia de concretar l'escala salarial dels directius públics. Aquest decret, però, encara no s'ha aprovat i, per tant, formalment no s'ha esgotat aquest termini. Quan l'ARA va treure a la llum aquesta situació, des de la Generalitat es va assegurar que tots els nous nomenaments sí que respectaven el topall de sou.

Segons la taula de retribucions anuals per al 2016 dels directius de les entitats del sector públic, fetes públiques aquests divendres pel departament de Governació, els altres directius que superen el topall són: el gerent del consorci del Port de Mataró (132.300 euros), el president de Ferrocarrils de la Generalitat (128.300 euros), el gerent del consorci Mar Parc de Salut de Barcelona (126.271 euros), el director de Barnaclínic (122.054 euros), el director general de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (120.003 euros), el conseller delegat de l'Institut Català de Finances (119.572 euros), el director general de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (114.536 euros), el director de l'Incasòl (115.200 euros), el director de la fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron (110.000 euros), el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (114.800 euros) i l'Agència de Residus de Catalunya (110.300 euros).