Junqueras i Mas, amb els votants en sintonia

CDC i ERC es presentaran a les pròximes eleccions del 27-S en una llista unitària, conjuntament amb diverses personalitats de la societat civil independentista. Però les relacions entre les cúpules dels dos partits no sempre han sigut bones. Queda molt llunyà aquell pacte que l’any 1980 va permetre al republicà Heribert Barrera erigir-se com a primer president del Parlament després del franquisme. La història posterior ha estat més marcada pels desencontres que no pas per la sintonia.

L’estratègia del peix al cove dels governs de Jordi Pujol sempre havia trobat importants recels dins d’una ERC que, ja des del 1987, va incorporar l’objectiu de la independència al programa electoral. Els pactes de CiU a Madrid, primer amb el PSOE i després amb el PP, i la investidura de l’última legislatura del president Pujol (1999-2003) amb els vots d’un PP liderat per Alberto Fernández Díaz van acabar de tensar les relacions entre les dues formacions. La confrontació es va incrementar amb el primer govern tripartit, el famós Pacte del Tinell entre Pasqual Maragall, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira l’any 2003. La situació es va tensar al màxim a la campanya electoral del 2006, amb la publicació del vídeo de David Madí al Confidencial.cat en què es presentava un govern tripartit en un ambient mafiós i en què es feia especial crítica a la reunió de Carod a Perpinyà amb ETA. Més enllà dels diferents esdeveniments polítics concrets que van portar aquesta situació de tensió, la diferència ideològica entre els votants dels partits fins a l’any 2012 també era remarcable segons les enquestes.

Els votants, més a prop

De fet, si comparem les dades dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del 2006 amb les d’avui veurem fins a quin punt els votants dels dos partits han anat convergint (almenys pel que fa al sobiranisme). En efecte, l’any 2006 4 de cada 10 votants de CiU tenien com a primera preferència territorial el manteniment de l’ statu quo, per un 35% que volien un estat federal i tan sols un 18% que preferien la independència. A ERC, aquell any el 44% dels votants tenien com a primera preferència la independència, el mateix percentatge que els que volien un estat federal.

Amb l’auge de l’independentisme dels últims anys aquestes dades han canviat dràsticament. L’últim baròmetre mostra que el 70% dels votants de CiU (no es disposa encara de dades únicament de CDC, però aquest percentatge pot augmentar) i el 89% dels d’ERC tenen com a primera preferència la independència.

En canvi, en termes ideològics no hi ha hagut aquesta convergència entre les dues formacions. L’any 2006 els votants de CiU se situaven en el valor 5 de l’escala ideològica (en què 0 és extrema esquerra i 10 extrema dreta), un valor que es manté actualment gairebé inalterable (4,9). En el cas d’ERC, en canvi, sembla que hi ha hagut un cert viratge cap a posicions més d’esquerres, i s’ha passat del 3,4 del 2006 al 3,1 actual.

Líders més ben vistos per l’altre

D’altra banda, on sí que s’observa una important variació és en la valoració que fan els votants dels líders dels dos partits. El clima de recel del 2006 queda fàcilment exemplificat amb el 4,5 de mitjana que li donaven a Artur Mas els votants d’ERC en una escala del 0 al 10 (els de CiU li posaven un 6,8). I, encara més, amb el 3,8 que obtenia Josep-Lluís Carod-Rovira entre els votants convergents (un 7,1 entre els mateixos votants d’ERC).

Avui en dia, aquestes xifres han canviat radicalment. La valoració d’Artur Mas entre els votants d’ERC és de 6,2, no tan lluny del 7,5 que li donen els partidaris de CiU. De manera similar Oriol Junqueras és avaluat amb un 7,7 entre els propis votants i amb un 6,4 pels de CiU. Tot plegat queda més clar si ens fixem en l’avaluació de la tasca del govern de la Generalitat. Les diferències entre els votants del partit del govern i de l’oposició, de fet, mai havien estat tan a prop. D’acord amb les dades de l’últim baròmetre del CEO, els votants d’ERC valoren en un 5,8 la tasca del govern d’Artur Mas, un valor considerablement pròxim al 6,4 dels votants de CiU.

Unes dades que acaben d’evidenciar que, malgrat que en termes d’eix esquerra-dreta els votants de CDC i d’ERC continuen sent força diferents, tots dos comparteixen un projecte de país que, de cara a unes eleccions excepcionals com les del 27-S, els permet compartir candidatura i anhels.

Els republicans revisen avui la seva estratègia

ERC afronta avui el seu 27è congrés per fixar les línies programàtiques del partit. Prèviament, els republicans hauran designat els seus candidats a la llista de Junts pel Sí. A primera hora del matí es reunirà l’executiva per donar el vistiplau als noms, que ratificarà després el consell nacional. Més tard, s’iniciarà el congrés amb el discurs d’Oriol Junqueras. El seguirà la presentació de la ponència d’estatuts i la ponència política, que apostava per tres llistes paraigua el 27-S però que els pactes obliguen a reorientar.