La profunda sensació d'injustícia és el primer que se'm va fer avinent. També la voluntat de causar dolor innecessàriament. No tant a mi sinó sobretot al meu entorn més proper.
Passar d'albirar una retrobada amb aquells als qui avui enyoro més que mai a quedar-me reclòs en una presó a l'extraradi de Madrid és complex de gestionar emocionalment. Penso molt en els meus fills, com enyoro abraçar-los.
Ara sí que tinc una cel·la per a mi sol. I, en canvi, sol no m'hi sento. Em sento acompanyat de centenars de milers d'ànimes. Per tots vosaltres, per cada carta, per cada visita, per cada paraula amable i per cada expressió de dignitat i coratge.
Seguiu, no defalliu mai, lluiteu, amb un somriure, amb optimisme contagiós, només la voluntat de tots vosaltres farà que un dia pugui sortir de la presó en companyia dels Jordis i del Quim.
President d'Esquerra Republicana
I el 21 de desembre tothom a votar, com vau fer l'1 d'octubre, a votar. Recordeu que ens amenaçaven, tothora, que mai votaríem. Doncs vam votar amb una lliçó democràtica que passarà a la història. A les urnes ja vam guanyar i vam guanyar tant que l'Estat encara no ho ha digerit i avui actua amb ràbia i estricte sentit venjatiu, aliè a tota expressió de justícia.
Estimeu-vos, ajudeu-vos i voteu el 21. Cada vot serà un clam per la llibertat, per deixar enrere barrots i repressió, per seguir endavant, per guanyar. Volem guanyar i ens cal guanyar perquè el demà que volem ha de ser en pau, justícia i prosperitat.
