Junqueras o Godàs? Qui ha penjat més cartells a ERC?

BarcelonaL'acte de dissabte al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat va deixar un reguitzell de frases polèmiques. Potser una de les que més ampolles han generat dins ERC va ser aquesta: "No ens deixarem alliçonar per aquells que mai no han anat a penjar cartells ni a despenjar-los". La va pronunciar Oriol Junqueras en la presentació de la seva candidatura per tornar a presidir Esquerra, Militància Decidim, i, de fet, exemplifica a la perfecció l'estratègia que s'ha marcat per aconseguir-ho. Junqueras es presenta a si mateix com el candidat de les bases del partit, enfrontat al que fonts de la seva candidatura han anomenat "aristocràcia rovirista". El poble contra els privilegis de la classe dominant.

El relat té un punt feble: ell ha estat presidint el partit durant 13 anys de bracet dels dirigents que ara critica. ¿Ha estat formant part d'aquesta aristocràcia fins que se li ha girat en contra? Junqueras defensa que a partir del 2018 tot canvia. Ell feia pocs mesos que era a la presó i encara no havia aconseguit una interlocució diària amb la seva executiva –uns mesos després ERC li va posar una advocada permanent per fer d'intermediària entre ell i la direcció–, i és quan es comencen a definir les estructures que han durat fins avui i de les quals ell, assegura, ha quedat exclòs. Entre aquestes estructures hi ha la B, de la qual van sortir els cartells contra els Maragall, el ninot contra el mateix Junqueras i els mariachis a la seu de Junts.

"Que es posin dempeus tots aquells que hagin estat regidors o alcaldes. I tots aquells que hagin col·laborat en una campanya, penjant cartells, despenjant-los o fent tríptics". Pràcticament tot el Teatre de la Passió es va aixecar de la seva butaca, inclòs el mateix Junqueras, quan Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis i membre de Militància Decidim, va fer aquesta petició. Hi ha diversos membres de l'últim Govern d'ERC que no s'han pres gens bé aquesta estratègia. Els exconsellers Anna Simó i David Mascort, tots dos amb una llarga trajectòria al partit, van reclamar a Junqueras que mesurés les seves paraules si no volia mentir.

La renovació

Però no és només Junqueras qui pretén erigir-se en el candidat de les bases. També ho intenta fer Xavier Godàs, que encapçala l'altra candidatura amb aspiracions a triomfar en el congrés del novembre. Quan des del junquerisme es parla d'"aristocràcia rovirista" es fa pensant precisament en Nova Esquerra Nacional, de qui recorden el passat recent vinculat al Govern d'algunes de les seves cares visibles –començant per Godàs, que ocupava un alt càrrec a la conselleria de Drets Socials– o les simpaties que genera en l'entorn de Marta Rovira i la direcció actual d'ERC. Godàs, que com Junqueras també ha sigut alcalde del seu poble, rebutja aquestes etiquetes i, de fet, recorre a un eslògan similar al del seu rival, hissant la bandera de la renovació.

"Ni junquerista ni rovirista" és la fórmula que han trobat a Nova Esquerra Nacional per intentar treure's de sobre els lligams amb Marta Rovira. El seu relat també té un punt feble, més enllà de les simpaties que generi en l'entorn de la secretària general: dues de les quatre persones que es presenten per ocupar càrrecs de la cúpula del partit formen part de l'actual direcció i una tercera, Teresa Jordà, és diputada a Madrid –abans també va formar part del govern d'Aragonès. En tot cas, Godàs i Alba Camps –la candidata a secretària general– són dues cares menys conegudes i que no han tingut la incidència de Junqueras en el passat recent del partit. Ells advoquen per dotar ERC de "més democràcia" ERC i critiquen que moltes de les decisions que s'han pres darrerament –sigui Junqueras o Rovira qui les hagi avalat– no tenen la traçabilitat exigible en una organització que es reivindica transparent. Per tant, apel·len a les bases que busquen renovar el partit i, sobretot, reclamen acabar amb els lideratges personalistes –com el de Junqueras– apostant per una direcció "coral".

Junqueras i Godàs van arribar a ocupar un càrrec al partit sense haver-hi militat abans. Godàs com a alcalde de Vilassar de Dalt el 2011 i Junqueras com a eurodiputat el 2009. Qui ha penjat i despenjat més cartells? La militància republicana encara té dos mesos per decidir-ho.