Junqueras demana a l'Eurocambra que li permeti ser eurodiputat sense jurar la Constitució

Denuncia que aquest requisit genera un "buit legal" que permet "desviaments" del resultat electoral

Junqueras promet acatar la Constitució al Congrés
Júlia Manresa
27/09/2019
3 min

Brussel·lesEl líder l'ERC, Oriol Junqueras, continua buscant les vies per aconseguir ser eurodiputat. Després que el Tribunal Suprem elevés una pregunta prejudicial sobre la qüestió de la seva immunitat parlamentària al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquest divendres el pres polític independentista ha optat per contactar directament amb la comissió d'Afers Jurídics i Legals de l'Eurocambra i demanar que li permeti prendre possessió del càrrec malgrat no haver jurat la Constitució. Defensa que no s'hauria de tenir en compte la llista presentada per la Junta Electoral Central on no apareix el seu nom i tampoc el de Carles Puigdemont i Toni Comín, sinó el primer llistat oficial de candidats electes publicat al 'Butlletí Oficial de l'Estat'.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Junqueras argumenta en l'escrit que el requisit per fer jurar la Constitució és contrari a les normes europees i que, a més, s'obre la porta que un estat membre pugui "desviar-se" dels resultats electorals reals. L'objectiu del líder independentista és portar el debat sobre la seva immunitat a l'Eurocambra però, per ara, es manté el silenci. Des de la comissió d'Afers Juírics i Legals no hi ha hagut encara cap pronunciament oficial. Però preguntada per l'ARA, una de les vicepresidentes d'aquesta comissió, l'eurodiputada de l'Esquerra Unitària (on hi ha Podemos) Manon Aubry explica que efectivament la comissió ha rebut diferents peticions des d'eurodiputats catalans però no s'han transferit als seus integrants. Aubry aclareix que el seu grup juntament amb els Verds / EFA (on hi ha ERC) ha demanat que aquesta qüestió es transmeti i es discuteixi a la comissió parlamentària però de moment no ha tingut èxit i la presidenta del comitè, la liberal Lucy Nethsingha no ha respost a la demanda. L'eurodiputada francesa creu que és un tema "preocupant" perquè són "eurodiputats que han estat escollits democràticament per ciutadans europeus i se'ls ha impedit prendre possessió del càrrec".

En l'escrit presentat, el polític independentista argumenta que l'estat espanyol hauria d'haver enviat a l'Eurocambra la primera llista de candidats electes com a notificació oficial i denuncia que el fet que les autoritats espanyoles requereixin el jurament de la Constitució genera un "buit legal" que permet que els estats puguin "desviar-se" dels resultats electorals. Junqueras ho raona remarcant que hi ha una "disputa legal" en la interpretació d'aquests processos i normatives però també recorda que en el seu cas van ser les mateixes autoritats espanyoles que li van impedir sortir de la presó per jurar la Constitució quan sí que va poder fer-ho per assumir el càrrec de diputat al Congrés, cosa que generaria aquest "buit legal" que permet als estats condicionar l'elecció efectiva d'un eurodiputat. Per això, es demana explícitament que el requisit de jurar la Constitució es consideri contrari a les normes que regeixen els processos d'eleccions europees.

Per tot això, Junqueras considera que el president del Parlament Europeu hauria de "convidar les autoritats espanyoles a notificar de manera oficial a l'Eurocambra el nom de tots els candidats electes escollits de manera oficial i immediatament" i no només fa referència al seu nom sinó també al de Carles Puigdemont i Toni Comín. Fins ara, però, l'Eurocambra sempre s'ha mantingut al marge i ha argumentat que són les autoritats nacionals les que tenen la competència d'enviar el llistat oficial amb els eurodiputats electes i que és la legislació nacional també la que determina els requisits a seguir perquè una persona pugui assumir el càrrec d'eurodiputat.

Junqueras fa aquest moviment la setmana en què s'ha de conèixer definitivament la data o els canvis en la vista prevista davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a Luxemburg, que inicialment estava prevista per al 14 d'octubre però que encara no s'ha programat. La defensa de Junqueras va presentar les seves al·legacions divendres passat després d'exigir al Suprem que s'esperi a conèixer la decisió de la justícia europea abans de dictar la sentència de l'1-O. Però el tribunal espanyol té la intenció de dictar-la als voltants del 10 d'octubre, abans, doncs, que la justícia europea es pronunciï i també abans que conclogui el termini màxim de presó preventiva que compleixen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

stats