Junqueras i Romeva també demanen el trasllat
La Moncloa deixa en mans de Llarena la decisió, tot i que la petició és al ministeri de l’Interior
Madrid / BarcelonaEl ministeri de l’Interior ja tindrà sobre la taula, a partir de la setmana que ve, tres peticions de trasllat a Catalunya dels presos polítics que són en centres penitenciaris a Madrid. El vicepresident Oriol Junqueras va sol·licitar ahir a Institucions Penitenciàries l’acostament a la presó de Brians 2 o al centre més pròxim a Sant Vicenç dels Horts, quatre dies després que ho fes el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. I està previst que dilluns ho demani també el conseller Raül Romeva, en el marc de la nova estratègia comuna de les defenses un cop el jutge del Tribunal Suprem ja ha dictat la interlocutòria de processament i està a les portes de tancar la instrucció. La defensa de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell també sospesa registrar-ho la setmana que ve.
Aquest cop la instància no es fa davant Llarena, però el jutge igualment pot ser consultat per Institucions Penitenciàries. Tot i que la decisió depèn d’Interior, fonts de la Moncloa se’n rentaven ahir les mans i asseguraven que qui ho ha de decidir és l’instructor. La seva resposta no és vinculant, però des d’Institucions Penitenciàries assenyalen que sempre acostumen a decidir en cas de presó preventiva en funció de si el jutge considera que els torna a necessitar per prendre’ls declaració o no.
Al govern de Mariano Rajoy, i especialment al PP, hi ha malestar per les declaracions del delegat espanyol a Catalunya, Enric Millo, en una entrevista a El Punt Avui en què va afirmar que el fet que alguns dirigents independentistes siguin a la presó “no facilita les coses” de cara a una eventual solució política a Catalunya. Les mateixes fonts de la Moncloa van assenyalar ahir que es tracta d’una “opinió personal” i no compartida pel partit.
Evitar el desarrelament social
Però amb el govern espanyol i el Suprem defensant la presó preventiva, els presos polítics avancen en el front per aconseguir l’acostament. Els arguments de Junqueras són gairebé els mateixos que els de Cuixart: vulneració dels drets dels seus fills menors d’edat, a la vida familiar i a la intimitat, i del dret de defensa. La novetat, però, en el cas del líder d’ERC, és que ell ha sigut l’únic que ja havia demanat amb anterioritat el trasllat a Llarena. Al gener el jutge instructor va denegar-li per risc que pogués alterar-se “la pau social”. Ara Junqueras recorda la resposta de Llarena i apel·la a la “necessitat d’evitar el seu desarrelament social”, així com a la presumpció d’innocència i a la proporcionalitat de les restriccions a la llibertat recollides en la jurisprudència espanyola i europea.
Pel que fa a la vulneració dels drets dels seus fills, recorda que casa seva és a més de 600 quilòmetres de la presó d’Estremera i destaca les “conseqüències” que això té tant per a ell com per al seu “entorn familiar”. “És de coneixement públic que les situacions d’estrès emocional afecten l’individu i poden generar seqüeles irreparables, sobretot en relació amb els menors d’edat”, diu sobre els seus dos fills. Citant la Convenció sobre els Drets dels Infants de l’ONU, que estableix que les criatures tenen el dret de créixer a prop del seu pare, recorda que l’obligació de l’administració és vetllar per “l’interès del menor” en totes les seves actuacions.
A més, l’escrit argumenta que la distància respecte “al seu entorn familiar i els seus lletrats fa molt més feixuga i costosa la defensa de la qual hauria de gaudir sense més restriccions que les necessàries”. El seu advocat, Andreu Van den Eynde, al·lega les dificultats que té per preparar l’estratègia defensiva desplaçar-se contínuament de Barcelona a Estremera per comunicar unes actuacions que tenen “aproximadament 50.000 folis”. En aquest sentit, remarca que a la presó “només hi ha una sala on les comunicacions entre interns i els seus advocats es produeixi sense un vidre al mig, de tal manera que la coincidència de professionals està impedint a les defenses utilitzar-la en totes les ocasions”.
Comín es nega a personar-se
Mentrestant, des de Bèlgica, la defensa dels consellers Toni Comín i Meritxell Serret va acusar ahir Llarena d’“abús de dret” i “frau de llei” per instar Bèlgica a prendre declaració dels dos polítics exiliats. El jutge va sol·licitar dijous a la justícia belga que prengui declaració dels dos polítics perquè designin un advocat i es personin en la causa per rebel·lió al Suprem. L’advocat Gonzalo Boye denuncia que durant sis mesos ha intentat que declaressin per videconferència i que Llarena sempre ho ha vetat. Al seu parer, la providència s’ha de declarar nul·la perquè el jutge l’únic que busca és poder confirmar el processament de Comín per poder suspendre’l com a diputat d’ERC.
