Junqueras demana al TC que aixequi la seva inhabilitació

Indultat i en llibertat des de fa gairebé mig any, Oriol Junqueras busca ara l'escletxa per deixar sense efecte, encara que sigui temporalment, la seva condemna de 13 anys d'inhabilitació per l'1-O. El president d'ERC, que s'agafa a l'últim pronunciament de la justícia europea sobre el cas dels exiliats, ha denunciat al Tribunal Constitucional (TC) un "dany irreparable” en els seus drets polítics i l'insta a suspendre la seva pena fins que es resolgui el recurs d’empara pendent a l'alt tribunal. En la seva argumentació defensa que, segons Luxemburg, no podia ser condemnat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no prengués una decisió sobre l'abast de la seva immunitat com a europarlamentari.

L'escrit del republicà es refereix a la resolució que fa una setmana va emetre el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) en relació amb la situació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El tribunal va rebutjar tornar-los la immunitat com a eurodiputats de Junts però va aclarir que ho feia perquè, a l'espera que es resolguin les qüestions prejudicials sobre la seva immunitat plantejades pel Tribunal Suprem al TJUE, les euroordres contra ells estan suspeses i, per tant, no poden ser entregats a Espanya. Una interpretació contrària a la que fins ara ha fet el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. "El procés penal està suspès fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï", s'afirmava a la resolució. I aquesta és la clau de l'escrit de Junqueras.

La seva defensa remarca que "el procediment penal no podia evolucionar ni podia haver-se dictat condemna" mentre no hi hagués una resposta del TJUE sobre la seva immunitat, fet que "no es va respectar" per part del Tribunal Suprem quan l'octubre del 2019 va emetre la seva sentència condemnatòria de 13 anys de presó i inhabilitació contra el líder d'ERC. "La litispendència de la qüestió prejudicial [...] tenia efectes sobre el plet principal i el Tribunal Suprem no podia desconèixer aquests efectes ni inaplicar-los", insisteix, per acabar demanant al TC que, mentre resol el recurs d'empara contra la condemna per l'1-O que Junqueras va presentar el juliol de l'any passat (fa gairebé un any i mig), dicti la "suspensió cautelar" de la sentència, fet que implicaria aixecar la seva inhabilitació.

L'escrit al Constitucional, on es recorda que el TJUE va acabar resolent el desembre del 2019 la vigència de la immunitat parlamentària de Junqueras, assenyala que el president d'ERC "ha estat complint una pena d'inhabilitació que li impedeix participar a la vida política, de la qual era actor principal, havent estat rellevat dels seus càrrecs electes tant de diputat del Parlament de Catalunya com del Congrés de Diputats i del Parlament Europeu". Una situació, denuncia la defensa, que suposa una "rellevant afectació i dany irreparable" en l'exercici dels seus "drets fonamentals", motiu pel qual es demana al tribunal que resolgui la petició amb la "màxima brevetat".

Vetat com a candidat fins al 2031

Tot i haver sigut alliberats de la presó, l’indult que el govern de Pedro Sánchez va concedir el juny d’aquest any a Junqueras i la resta de presos polítics tenia “condicionalitat”, segons va destacar llavors el mateix president espanyol. D’una banda, la mesura de gràcia podria revertir-se si, abans d’un temps determinat –sis anys en el cas del líder d’ERC–, es comet un delicte greu. De l’altra, tot i condonar els anys de presó, es mantenia la pena d’inhabilitació absoluta; és a dir, que els condemnats no poden ocupar un càrrec públic ni presentar-se a les eleccions durant els anys de condemna. Junqueras busca ara suspendre aquest punt, que, de moment, li impedeix presentar-se a unes eleccions fins al juliol del 2031.