Junqueras reclama avançar el congrés d'ERC

Prada de ConflentEsquerra està en una crisi de resultats electorals i de lideratge intern que desemboca en un congrés que haurà de fixar el rumb de la formació. Però la data per celebrar-lo també incideix en la pugna interna. Mentre la direcció, que des de fa dos mesos encapçala interinament Marta Rovira, ha fixat el 30 de novembre, el sector d'Oriol Junqueras s'està movent perquè s'avanci la data "complint els estatuts". Segons fonts del seu entorn, en els pròxims dies presentarà una sol·licitud interna perquè el congrés es produeixi abans. De fet, recalquen que ja està fora de termini perquè s'hauria d'haver convocat per abans del 10 de setembre, quan es compleixen tres mesos d'ençà de la dimissió de l'expresident republicà, tal com marquen els estatuts. Els partidaris de l'elecció de Junqueras al capdavant del partit consideren que Rovira està allargant "innecessàriament" el congrés mentre cerca un candidat alternatiu. Per convocar el congrés calen 50 dies, motiu pel qual inevitablement el dia que tingui lloc serà llunyà respecte a la Diada Nacional perquè, com a molt, seria a l'octubre.

El de Junqueras és un moviment per collar l'actual direcció, amb poques possibilitats d'èxit. En primer lloc, perquè falten només 20 dies per la data que ell reclama i, en segon, perquè els estatuts del partit també donen l'última paraula per fixar la data a l'executiva, de la qual Junqueras no forma part des del 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees. La direcció actual sosté que l'executiva nacional va aprovar que el congrés fos el 30 de novembre i que una decisió com aquesta preval per damunt dels tres mesos que marquen els estatuts des de la dimissió del seu president.

Per la seva banda, els junqueristes asseveren que només una convocatòria d'eleccions com les catalanes pot justificar que passin tants mesos fins al congrés i aquesta possibilitat es va descartar des del moment en què ERC va investir president el socialista Salvador Illa.

Silenci de Junqueras

Paral·lelament, Junqueras continua en silenci absolut sobre l'actualitat política. No fa ni dues setmanes que ERC va acabar investint Salvador Illa després de setmanes de negociacions i el partit es troba enmig d'una crisi interna i de resultats que amenaça amb ser profunda. També s'hi ha afegit el retorn fugaç de Carles Puigdemont i la desorientació de l'independentisme després d'haver perdut la majoria al Parlament. Les darreres setmanes s'ha sentit l'opinió de tota la classe política catalana excepte a una persona rellevant, que aspira a tornar a ser president d'Esquerra al novembre. Per això, aprofitant que aquest dimecres Junqueras visitava la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), els periodistes han corregut per preguntar-li per tot plegat. "Ara no toca", ha estat la seva resposta al més pur estil Jordi Pujol.

L'expresident d'ERC ha impartit una conferència a l'UCE sobre l’amnistia al govern de la Generalitat després de les eleccions del 1936 –i les amnisties en general al llarg de la història–, i ha preferit centrar-se en exclusiva en el tema. "Avui venim a parlar d'història, quan escolteu la conferència segur que escolteu alguna idea interessant. Hem de ser respectuosos amb la gent que organitza aquest curs", ha assegurat: "Si vol li parlo dels amnistiats del 1934, del 1936 o del segle XIX", ha etzibat als periodistes, que preguntaven per l'actualitat. Entre el públic expectant de la xerrada de Junqueras hi ha l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie.

Precisament, ha estat Paluzie qui ha intentat arrencar-li una valoració política amb una comparació de l'amnistia del 36 (de la qual es va beneficiar el govern de Lluís Companys) amb l'actual, tot i que sense gaire èxit. "Intento contestar com a historiador perquè m’han contactat com a historiador", ha dit abans de repassar un reguitzell de dates del passat sense aterrar a l'actualitat. Paluzie li havia retret que l'amnistia actual ha amnistiat més policies que dirigents de l'1-O –el mateix Junqueras continua inhabilitat per exercir cap càrrec públic i ni tan sols pot fer classes a la universitat– i Junqueras s'ha limitat a dir que el context de la Segona República i l'actual són diferents. "El context és diferent i el resultat és diferent. Si avui parlés com a polític diria que aquella em sembla millor, però com que parlo com a historiador dic que em sembla diferent", recordant que al Parlament ERC i els seus aliats tenien 69 diputats de 85 i que al Congrés la correlació de forces era similar.

Al llarg de la conferència ha fet dissertacions per comprendre que les amnisties no són poc habituals a la història del país, començant per la dreta, que en va fer una al 1934 per als colpistes de la Sanjurjada. En qualsevol cas, per ara seguirà sent un misteri l'opinió de Junqueras sobre els temes de més actualitat a la política catalana. Ell, però, està aprofitant l'estiu per anar executant el seu pla de retorn a la presidència republicana i estan sent habituals les xerrades amb militants d'ERC d'arreu del país. Tot i que no ha volgut confrontar públicament en cap moment amb Marta Rovira, la seva exnúmero 2 i actualment la líder en funcions del partit fins que arribi el congrés, és conscient que des dels sectors pròxims a la secretària general s'està intentant conformar una candidatura alternativa per disputar-li el lideratge al novembre.