Juncker no vol un estat català perquè tem un efecte dòmino

Brussel·lesLa Comissió Europea ha jugat durant anys el paper d'actor neutral davant del procés independentista de Catalunya. Però el joc s'ha acabat. Brussel·les ha mostrat les seves cartes, i són clarament favorables al govern de Mariano Rajoy. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va parlar ahir obertament per primera vegada sobre el seu rebuig a la independència de Catalunya i va explicar per què Europa no farà de mediadora. Ho va fer en alemany perquè "a Catalunya no ho entendran", va dir fent broma.

El luxemburguès tampoc va estalviar retrets per a Rajoy, a qui acusa de no haver fet prou per resoldre la situació, tot i haver-l'hi demanat personalment. Per primera vegada, el cap de l'executiu comunitari va reconèixer que havia pressionat el president del govern espanyol perquè abandonés l'immobilisme i busqués una solució política abans d'arribar a la situació actual.

"Fa temps li vaig dir al president espanyol que prengués iniciatives perquè la situació a Catalunya no acabés fora de control", va assegurar Juncker, que va reconèixer que el president espanyol no li ha fet cas del tot. "Algunes coses s'han fet, d'altres encara no", va dir el president de la CE.

En un auditori universitari de Luxemburg, el mandatari europeu va assegurar que està "molt preocupat" per la crisi catalana i va afirmar que no vol la independència de Catalunya perquè podria tenir un efecte dòmino. "Si permetem que Catalunya s'independitzi, tot i que no ens correspon a nosaltres decidir-ho, també ho faran altres, i això no m'agrada", va assegurar.

Juncker tem que la independència de Catalunya obri el camí a molts altres nous estats i Europa acabi sent ingovernable: "No vull una Unió Europea que d'aquí 15 anys estigui formada per 98 països. És relativament difícil amb 28, no es fàcil amb 27, però amb 98 m'imagino que és impossible", va dir.

El president de la Comissió Europea també va utilitzar el discurs d'ahir per respondre a les crides de mediació que li han fet des de Catalunya per dir que la Unió Europea no pot ser mediadora si no hi estan d'acord totes les parts. Juncker va assegurar que la UE no mediarà en el conflicte si no ho demana el govern espanyol, que fins ara es manté enrocat en el seu rebuig al que considera "tuteles" exteriors. "No hem de mediar -va dir contundent-. Si la Comissió, el president Tusk o el Consell Europeu es prestessin a mediar quan només ho demana una part, això portaria a greus distorsions dins de la UE. I per això no ho hem de fer", va explicar el luxemburguès.

En un altre debat ciutadà, en aquest cas a Siracusa (Sicília), el número dos de Juncker, Frans Timmermans, també es va emmarcar ahir en la línia dura contra el Procés. El vicepresident de la CE va llançar una advertència als partits independentistes: "Per a mi és clar: si es vol canviar l'ordre constitucional d'un país, llavors s'ha de començar per la Constitució". Timmermans, com ja va fer la setmana passada al Parlament Europeu, es va mostrar inflexible. "Si no t'agrada la llei tens dret a voler canviar la llei, tens dret a contestar la llei, però no tens dret a ignorar la llei. No és possible", va concloure.

En els últims dies, la Comissió Europea ja havia començat a abandonar la seva suposada neutralitat. Ahir, les declaracions de Juncker i Timmermans, els dos pesos pesants de l'executiu comunitari, van confirmar la tendència. El procés independentista no trobarà complicitats a Brussel·les. Almenys al Berlaymont, l'edifici principal de la Comissió Europea, on Juncker i el seu equip de comissaris tenen els seus despatxos.

La crisi política catalana tornarà a ser objecte de debat a Europa la setmana que ve. Els líders de la UE es reuneixen dijous i divendres a Brussel·les. Catalunya no és a l'agenda oficial però és molt probable que Mariano Rajoy posi al dia els seus homòlegs europeus sobre una qüestió que preocupa arreu. És la primera cimera després del referèndum de l'1 d'octubre i el govern espanyol podria estar a punt d'activar –o potser ja ho haurà fet– l'article 155 de la Constitució.

Eslovènia, a favor del Procés

A Europa, però –fora de Brussel·les–, el Procés va rebent suports. Ahir els comitès d'Afers Europeus i d'Exteriors del Parlament d'Eslovènia van aprovar una resolució que reclama una "solució pacífica" per a Catalunya i el respecte al dret a l'autodeterminació d'acord amb "les normes vàlides i els principis de les lleis internacionals".

Que Eslovènia es posicioni clarament a favor de Catalunya té un significat especial, ja que últimament els sectors independentistes catalans han posat com a model a seguir el procés d'autodeterminació eslovè, batejat com a 'via eslovena'. El país va fer una DUI després de celebrar un referèndum el 1990, però la va suspendre sis mesos per poder negociar. Això sí, no va haver-hi independència sense una guerra amb Sèrbia que va durar 10 dies i que va causar una setantena de víctimes.